• Data d'expiració: 15.04.17

  • Estat: Oberta

Participa: Recorda que tens fins al 15 de Abril de 2017 per participar

Ara és demà: El centre educatiu. Participa en els comentaris

El centre educatiu

El desenvolupament del projecte educatiu inherent a cada centre  es basa en l’autonomia de la qual ha de disposar. La governança i el lideratge dins el centre, així com els processos de participació dels col·lectius que s’hi integren, la col·laboració amb altres agents educatius i l’avaluació componen l’autonomia imprescindible per a un projecte educatiu amb futur.

  • L'autonomia de centre. Cap a quina concepció d’autonomia de centre penseu que s’ha d’evolucionar? Quines necessitats d’avaluació tindran els centres en el futur?
  • Processos de participació. Quins processos de participació calen perquè l’autonomia de centre integri els diversos sectors de la seva comunitat educativa?
  • Col·laboració amb altres agents educatius: xarxa educativa. En què ha de consistir la col·laboració del centre amb els agents educatius del seu entorn proper?
  • Governança i lideratge. Quin rol han de desenvolupar els directors i els equips directius en la governança i el lideratge dels centres?

Prenent de guia les qüestions anteriors, i tenint en compte la ponència, quina és la teva opinió sobre aquest punt?

 

Si vols participar en altres àmbits deixant els teus comentaris al portal, inscriure't en algún taller territorial o veure documents de retorn de les sessions participatives que s'estan fent al territori, ves aquí.

    Comentaris:

    Comentaris: 15

    • Usuari2

      30 de Novembre de 2016

      M'agrada que aquesta ponència comenci dient que les escoles han de contribuir a l'aprenentatge a Catalunya. També trobo molt interessant i important el fet de què la missió d'un centre escolar hagi de ser compartida per les persones que en formen part. També m'agrada que s'esmenti les expectatives que els docents tenen sobre els alumnes, és important que aquestes no es redueixin a superar una unitat didàctica rere l'altra (aprovar és diferent d'aprendre). També m'agrada que es debati la importància d'un lideratge escolar a on calgui gestionar equips motivant-los i compartint amb ells la diagnosi dels ítems susceptibles de millora, crec que s'hauria de generar uns debats en els claustres, a l'estil d'aquest de manera que cadascú expressi quines creu que haurien de ser les prioritats del seu centre per a millorar en els punts més fluixos i així entre tots mirar de resoldre'ls. M'agrada també la idea de que els equips, per tant, haurien de compartir objectius i el compromís d'assolir-los i no ser agrupacions d'individus que coincideixen per atzar com diu l'autor. També trobo convenient el fet de monitoritzar el progrés dels alumnes (veure els canvis que es produeien al llarg d'una etapa educativa). Molt destacat també el fet de dotar als equips docents d'estratègies per què funcionin els lideratges pedagògics. M'ha agradat molt també, tot el tema de la formació contínua, ja que, com bé, diu l'autor, si cadascú es forma en allò que li interessa més, si l'equip de professors és dispar, no es concentren els esforços en una millora formativa adreçada a què el conjunt dels aprenentatges que fan els professors individualment però que treballen en un equip redundi sobre una millora en els aprenentatges dels alumnes. També m'ha agradat molt que es busqui que els estudiants s'impliquin en el seu centre i els hi vingui de gust anar-hi. Dissortadament, crec que aquest treball de reflexió que en aquesta ponència es fa, sovint en els centres no hi ha l'espai i/o el temps per a fer-lo i només anem fent amb el dia a dia, ja que el dia a dia és molt atapeït però entre tots els espais de reunió que hi ha caldria que n'hi hagués un de pedagògic en el sentit d'aquestes ponències (com una mena de congrés o de monografia sobre cadascuna d'aquestes temàtiques). En aquest context és trist que algunes iniciatives quedin a la discreció del sentit comú, del temps, de la bona voluntat de cadascú i no se'ls hi doni la importància deguda i contràriament al desig de tots es dediqui més temps a qüestions rutinaris o burocràtiques o de simple gestió. Val la pena doncs que amb aquest debat a nivell de Catalunya, entre tots parem un moment i donem la importància deguda a les coses que debò importen, sinó, com diu l'autor sembla que de vegades els professors venim a complir un seguit d'instruccions i cada vegada més siguin oficinistes i menys pedagogs o educadors. També m'agrada el tema de l'avaluació externa com a signe de transparència i de regulació social de la qualitat i per aser garantia d'equitat. Pel que fa a la comparació de models, quan es parla de models creats des de baix, d'una banda m'atrau la idea però cal veure si és que es vol traslladar això a aquí com es fa, si es vol fer, cal que es faci bé, tal com he comentat sobre una altra ponència, cal tenir en compte la previsió de necessitats laborals`, per tant aquesta previsió no la pot fer un centre escolar aïllat o un municipi ( a veure si ara els municipis començaran a competir deslleialment entre ells), d'altra banda cal concretar a què es refereix exactament quan es parla de què els centres puguin definir el currículum (si ha de servir per exemple, per que els alumnes en un final d'etapa puguin promocionar, en el cas d'aquells que tenen necessitats educatives específiques, em sembla bé, donar certa llibertat perquè els centres defineixin com millor solucionar les problemàtiques amb què es troben, no cal que tothom ho faci tot igual però si això significa deixar carta oberta a qualsevol cosa (deshori, com quan va començar la Logse, recorda que els alumnes tenien tot el currículum gairebé optatitiu i un alumne podia fer ping-pong, futbol, etc i potser no feia gens o quasi gens matemàtiques si no li venia de gust!, no crec jo que un alumne de 12 anys tingui la maduresa o el criteri suficient per a decidir que ja sap totes les matemàtiques que li caldran de per vida amb 11 anys i que no cal estudiar-ne més i que nosaltres com a adults, en pro, d'un fals progrés ho donem per bo). També m'ha agradat que es deixi clar que innovació no és sinònim de novetat sinó que va lligat a bones pràctiques que contribueixin de debò a un millor aprenentatge i que això sigui avaluat en base a evidències. També m'ha agradat el final de la ponència i lligant-ho amb això quan es diu que en democràcia cal vetllar perquè no hi hagi ocultació de resutlats, si volem una educació de qualitat, cal vetllar perquè així sigui i les dades no siguin resultats maquillats (en els mitjans de comunicació algun cop s'ha debatut la problemàtica de si hi ha centres que inflen les notes per a aconseguir reputació o alumnat i altres centres fan el amteix per "no quedar en desavantatge") crec que tothom ha de ser honrat i no entrat en aquesta falsa competivitat per a una competència no positiva al capdavall. Tornant finalment a la qüestió de l'equilibri de responsablitats entre l'autoritat central, les locals i els centres cal vigilar perquè aquesta distribució no sigui injusta i recaiguin sobre els centres responsabiltiats que no els pertoquin (per excessives o abusives). L'autonomia de centres hauria de respondre a necessitats i també les famílies haurien de decidir amb un criteri de quin projecte educatiu els atreu més però no acabo de veure com això es pot materialitzar i alhora en una altra ponència es diu que es volen fer escoles institut de barri (integraades, molt bé però...) que en municipis mitjans acabin representant una segregació dels alumnes, quan d'altra banda parlem d'equitat). Cal veure com es poden materialitzar les bones intencions en tots els àmbits per tal que allò que arreglem per un cantó no ho espatllem per a un altre.

    • Usuari2

      20 de Novembre de 2016

      El punt clau com Autonomía de centre es que el centre educatiu tingui un bon projecte de centre amb uns clars objectius i procediments d'actuacions AMB unes comissions formales per professorat molt participatiu e involucrat en le full de ruta de centre treballant sempre pel centre i el seu alumnat en la seva globalitat

    • Usuari2

      20 de Novembre de 2016

      Són necessàries unes reformes horàries tal i com s’està modificant la nostra societat amb la implementació de les noves tecnologies i els canvis que s’experimenta el nostre dia dia amb els nous actors socials que hi participen, però tal i com es diu en el text de la reforma horària hi ha molta diversitat i pluralitat d’opinions que fa que sigui una mica complicada l’elaboració d’una reforma horària en la que tothom s’hi avingui i no produeixi perjudici ni conflictes a altres. Jo estic en l’administració de centres educatius i tot i que faig horari compactat per tal de poder conciliar la vida professional amb la personal i familiar, sento que de vegades em falten hores al dia, dons no arribo a tot, provocant-me un estat de estrès, fins i tot, arribant a pensar si em compensa aquest estat anímic després d’haver patit tantes i tantes retallades a nivell econòmic al llarg de la meva estada treballant pel Departament d’Ensenyament. També estic convençuda què és molt i molt important fer un estudi en referència a l’horari de l’alumnat del qual en parla i es debat sobre l’horari continuat i pensar la conciliació de l’horari escolar amb l’horari professional dels pares. En els nostres dies, on la societat està tant i tant diversificada, ja no sols culturalment sinó amb una jerarquització de classes socials on hi està inclosa en gran mesura la pobresa i la marginació social, alhora d’establir el calendari escolar i l’horari escolar, crec que és del tot transcendental tenir en compte el fet que moltes famílies tenen resolt el tema de menjador escolar dels seus fills dins del centre escolar, i també crec que s’hauria de fer l’estudi de com solventar la conciliació horària dels pares amb el centre per tal que els infants a la sortida del centre, no deambulin pel carrer, per falta de recursos per sufragar despeses extraescolars. Considero molt positiva aquesta oportunitat i aquesta iniciativa que s’ha proposat, de tenir aquesta pluja d’opinions de diferents àmbits, on es puguin abordar les diverses opinions i confeccionar pel bé de tots i entre tots, per anar confeccionant i assolir un articulat dins d’ aquesta societat i en aquests dies que ens ha tocat de viure.

    • Lema

      21 de Novembre de 2016

      Trobo a faltar en el debat sobre el futur de l'educació al nostre país, que el Consell Escolar de Catalunya (CEC) promou, que no es parli d'incorporar a la xarxa pública les escoles concertades. L'educació que volem no pot seleccionar els alumnes segons el poder adquisitiu i és un fet ben conegut que el 91% de les escoles concertades obliguen a l'abonament de quotes segons la OCU, això vol dir que els ciutadans paguem per un servei ja pagat. Si realment volem millorar l'educació, ara és el moment d'evolucionar cap al model europeu, o no hi ha escola concertada. Ja que els concerts van ser una solució temporal i ràpida per fer arribar a tota la població la possibilitat d'estudiar, mentre s'anaven construint els centres públics.

    • Perfil1

      18 de Novembre de 2016

      Autonomia del centre. Evidentment hi ha diverses realitats, famílies, poblacions, ciutats, països, per la qual cosa no té perquè funcionar bé el mateix sistema per uns que pels altres. Crec que ha d’haver autonomia per poder gestionar cadascú la seva pròpia realitat si es vol tenir uns resultats òptims. Processos de participació. Al igual que en el sector privat, crec que hauria de ser vàlid el currículum i les referències. No descartant mai les entrevistes per poder captar l’esperit del candidat o candidata. Amb aquestes eines cada centre podria elaborar el personal docent adequat al seu centre i per tant a la seva realitat. Col·laboració amb altres agents educatius: xarxa educativa. La col·laboració ha de ser-hi, eines de formació adequada als docents i als centres, CRP, EAP, LIC,CREDA, logopedes... Governança i lideratge. Sincerament crec que l’equip directiu, sobre tot la figura de directora o director, hauria de ser més professional. Actualment la direcció la porta un docent, acostuma ha haver problemes per ocupar un lloc que molts no volen, ja que té poc a veure amb la seva especialitat, poc tracte amb alumnes, poc treball docent i creatiu, i massa treball administratiu (estadístiques i més), reunions dins i fora del centre, responsabilitats poc reconegudes i poc valorades. Crec que un perfil adequat per dirigir la direcció del centre seria el/la pedagog/pedagoga, ajudaria a perfilar el currículum del centre i d’alumnes particulars, coneixen el treball estadístic i el treball en equip, acostumen a ser persones organitzades i de bon tracte, a més avui dia tenen tot tipus de coneixement informàtic per fer front a les múltiples aplicacions que el departament posa a l’abast pel control del centre i docent.

    • Usuari2

      22 de Desembre de 2016

      En general em sembla una ponència magnífica. També estic molt d'acord amb la idea de crear un cos de directors de centre. Per poder ser director de centre caldria tenir almenys 5 anys d'experiència com a professor o mestre, potser s'hauria de demanar alguna experiència de gestió (coordinador d'etapa o alguna cosa semblant) i un màster d'un o dos anys en direcció i lideratge de centres educatius. El director d'escola hauria de rebre una remuneració salarial d'un 25% superior a la del mestre de més categoria (el catedràtic) sense tenir en compte triennis i altres remuneracions lligades directament als anys de docència. Aquests directors d'escola haurien de ser escollits pel consell escolar del centre. Aquest consell escolar, però, hauria de tenir menor representació dels mestres que hi treballen, per evitar que el director fos un titella dels mestres que ha de dirigir. Des del meu punt de vista, un representant dels mestres i un dels pares seria suficient (a més dels altres representants que els consells ja tenen actualment). Aquest consell escolar hauria de tenir, a més de les actuals, la funció de contractar el director, de controlar la seva gestió, i d'acomiadar-lo si fos necessari. El director per la seva banda, hauria de tenir capacitat de proposar al consell escolar la contracció de mestres d'entre aquells que ha passat les oposicions i pertanyen al cos de mestres de la Generalitat, de proposar promocions professionals (si es compleixen els requisits legals establerts) de mesttres de la seva plantilla, i d'acomiadar mestres que no compleixen les seves funcions a satisfacció del director i del consell. És a dir, proposo que les escoles públiques puguin tenir una gestió quasi privada. La limitació més gran, és que els directors només poden contractar mestres que ja han passat les oposicions (altres limitacions sobre contractació de familiars, etc., també s'haurien d'aprovar per evitar el nepotisme).

    • 20150706_175520

      15 de Gener de 2017

      Des del meu punt de vista, crec que aquesta tercera ponència qui millor l’hauria de respondre i aportar idees són professionals que estiguin dins dels Equips Directius i, per tant, puguin donar una opinió molt més centrada en tots els temes que es tracten en ella. Per a mi com a docent sense cap càrrec en la direcció, crec que el Departament d’Ensenyament hauria de tenir el paper de donar pautes de quins aspectes bàsics i mínims de tots els centres per tal d’unificar criteris mínims per a totes les escoles i després concedir la màxima autonomia als centres possibles, basats en sistemes, procediments i mecanismes objectius, neutrals i equitatius per a la seva gestió, supervisat pel mateix Departament o per la Inspecció educativa. Cada centre té realitats diferents i, de vegades, molt i molt distintes, d’aquesta manera no poden tenir les mateixes necessitats ni tenir les mateixes prioritats que altres escoles. Referent a la col·laboració amb altres agents educatius penso que és un aspecte clau i que, possiblement, no estigui del tot explotat, els serveis educatius propers al centres haurien d’insistir molt més en la seva inserció a les escoles i oferir el seu suport; ja que disposen de recursos i elements educatius importants i els centres no els utilitzen perquè no saben de la seva existència. A més a més, hi ha determinats Serveis on s’hauria d’oferir més recursos des del Departament ja que van desbordats en les seves tasques, com els EAP’s i no poden oferir tot el potencial que tenen. Finalment, els equips directius són el motor de qualsevol centre, l’encarregat de gestionar i impulsar-ho a tothom, per tant, ha de ser un grup humà compromès, ben valorat, ben remunerat i amb caràcter de lideratge i decisió. Tots aquells qui entrin a formar part d’un equip directiu haurien de ser professionals amb unes condicions “sine quan non" d’una mínima experiència com a docents i amb una formació teòrica important en la gestió i direcció de centres i sense aquests requisits no hauria de ser possible que quelcom tingués un càrrec de responsabilitat. Per concloure penso que haurien de ser professionals que es converteixin en models a seguir per la resta del claustre.

    • Peremarquesverpetit

      17 de Gener de 2017

      Bon dia Per si resulta del vostre interès per a difondre en els canals "ara es demà", comparteixo el document "Orientacions per a posar la teva escola al dia" http://peremarques2.blogspot.com.es/2017/01/orientacions-per-posar-la-teva-escola.html elaborat a partir dels resultats de les investigacions i projectes del grup DIM-EDU i de la consideració de diversos estudis i dels plans d'innovació de múltiples institucions educatives innovadores de referència. Salutacions Pere Marquès

    • Usuari2

      04 de Febrer de 2017

      crec que es fa un debat superficial, es dóna visibilitat a experiències que sent interessants no són singulars ni afronten els temes fonamentals: No es parla amb profunditat de la implicació del professorat de la universitat a la formació inicial des del coneixement de la realitat; no es resalen temes de burocracia (resum de documents, ...) en lloc de les necessitats dels centres i de l'alumnat. Encara es parla de forma recurrente que l'alumnat no és igual que en altres apoques quan no hi ha res igual que en altres apoques: telèfons, cotxes, hispano oliveti... n'he sortit decebuda i desanimada. Si no millorem aixìo ,des del començament serà poc apropiada la formació continuada perquè no respon a la realitat.

    • Usuari2

      08 de Febrer de 2017

      Entre els aspectes que tracta aquesta ponència destacaria com a més rellevant la idea d'un director o un equip directiu competent que compleixi les funcions que li corresponen per a aconseguir la millora de la qualitat dels centres educatius. Per a aconseguir-ho, no qualsevol persona pot ocupar aquest càrrec. Ha d'haver-hi un procés de selecció de les persones més aptes. Un bon líder ha de tenir certes qualitats que li permetin dur a terme les funcions del càrrec. Ha d'estar qualificat, no només amb la formació necessària, sinó també ha de tenir unes aptituds personals per a estar al capdavant d'un centre educatiu. Fins i tot, hauria de tenir algun tipus d'estudi o experiència en gestió. Tres elements per desenvolupar líders de centres eficients són: 1- Aconseguir als docents apropiats per exercir-se com a directors: Els sistemes han de seleccionar a les persones adequades, per això primer s'incentiva els millors docents perquè es postulin per a llocs de lideratge i després es seleccionen els millors. Una vegada acomplert aquest element, caldria passar al següent. 2-Desenvolupar habilitats de lideratge en instrucció: subministrar un conjunt adequat d'habilitats per convertir-se en líders eficients. 3- Concentrar el temps de cada director en el lideratge en institució: estructurar les funcions, expectatives i incentius dels directors un cop formats per assegurar que es concentren en el lideratge de la institució i no en l'administració. Aquesta selecció d'un director o equip directiu competent ha d'anar acompanyat també de la selecció dels millors docents perquè tots els professionals que treballin en el centre siguin de qualitat i comparteixin un objectiu comú. Per a garantir que la qualitat es manté en el centre després de la selecció, hem d'introduir avaluacions cada cert temps d'aquests professionals. L'avaluació és una bona forma de saber si el que es du a terme en el centre és de qualitat i detectar els aspectes en els quals cal introduir millores. Només així contribuirem a la millora del centre i de l'aprenentatge.

    • Usuari2

      10 de Febrer de 2017

      El debat sobre el centre educatiu se centrava bàsicament en dos grans blocs, el primer sobre l'autonomia del centre i la importància del PEC (Projecte Educatiu de Centre). Un altre punt clau és d'importància d'aconseguir uns docents més preparats possibles, i a partir d'aconseguir els millors mestres seguir formant-los fins a tenir uns professors òptims. Per aquest motiu és tan important l'aprenentatge del mestre en particular com el del col·lectiu, i d'aquesta manera saber-ho connectar. Un altre punt clau és poder donar l'educació per tots els infants, si un sol no pot obtenir una bona educació, s'han de buscar alternatives. Per tant, un dels fets més importants és donar la màxima importància i valor a la direcció de centre que ha de poder obtenir la màxima autonomia, poder realitzar el centre en el qual aposta. Aquest fet s'ha de tenir present en el Projecte Educatiu de Centre, per aquest motiu el PEC s'ha de caracteritzar per la singularitat, per ser únic, adaptat a la situació de l'entorn, òptim per allò que es vol aconseguir. Així doncs han de tenir cada cop una major autonomia; uns docents molt capacitats i en constant renovació i reciclatge, i és clau obtenir el millor director, el més capacitat.

    • Usuari2

      10 de Febrer de 2017

      Benvolguts i benvolgudes, sóc estudiant d'educació infantil i com a futura mestre m'agradaria exposar el següent: Que els centres educatius puguin disposar d'una autonomia professional amb condicions per poder realitzar un bon lideratge pedagògic, crear equips docents de qualitat i poder decidir aspectes com els horaris i la calendarització. Un altre punt, que trobo molt interessant són les xarxes educatives on els centres d'una mateixa ciutat puguin treballar conjuntament i puguin veure les diferents realitats i les maneres de com es treballa en els diferents centres, i així puguin aprendre un dels altres.

    • Usuari2

      12 de Febrer de 2017

      Des que es van fer públiques les cinc ponències tenia molt clar que volia fer una aportació però no abans d'haver-me-les llegit totes, una per una. D'aquesta manera em trobava més autoritzat per poder expressar la meva opinió. La idea era fer una reflexió sobre l’educació en general i l'actual sistema educatiu en particular. Com que no sabia amb quina de les cinc ponències encaixaria millor la meva reflexió, finalment m'he decantat pel centre educatiu que, al cap i a la fi, és el rovell de l'ou de tot allò relacionat amb l'educació. Porto a la meva esquena 30 anys de docència. Set anys a la concertada i vint-i-tres a la pública, dels quals, els últims divuit cursos, com a director d’un centre de primària. Faig aquest llarg preàmbul amb la intenció que, si algú llegeix el meu comentari, independentment de que comparteixi o no les meves opinions, sàpiga que d'experiència en tinc i, per tant, sé de què estic parlant. I el que veig al meu voltant no m'agrada, no m’agrada gens. Vaig triar aquesta professió per vocació, perquè m'agrada ensenyar, perquè m’agraden els nens, perquè m'agraden els llibres, perquè m'agrada el coneixement, perquè m’agrada transmetre allò que sé a qui no ho sap, de la mateixa manera que qualsevol altre em pot ensenyar a mi quelcom que jo desconec. En canvi, ara he de sentir constantment que el mestre no ha de transmetre coneixements, que els llibres no són una bona eina per l'aprenentatge (quan fins ara havien cregut que la invenció de la impremta i la publicació de llibres va ajudar a treure la humanitat de la foscor i les tenebres de l'edat mitjana. Es veu que estàvem equivocats...). És freqüent sentir a les nostres escoles, a àmbits del món educatiu, que els mestres han d'anar a escola a aprendre del seus alumnes, que han de ser els nens els que han de triar què volen aprendre i que el mestre ha de ser una figura que ha de guiar l'alumne en el camí que ell mateix ha triat. Fa uns dies vaig sentir en l'acte públic de presentació de “Xarxes per al canvi" que "el docent no ha de ser algú que ensenya" (expert dixit), quan tothom sap que l'etimologia llatina de la paraula docent és justament el que ensenya. Al mateix acte un gurú de les noves tendències educatives actuals va dir que " s'havia de posar sobre la taula els resultats, els indicadors, la selectivitat..." és a dir, tot allò susceptible de dir si hem après o no, si anem bé o no, si el camí a seguir és aquest o un altre... En canvi, en la rutina del dia a dia, tots sabem que a les escoles, l'inspector de torn, i amb bon criteri, ens demana resultats de proves diagnòstiques de 3r, de competències bàsiques de 6è, de proves internes de centre, és a dir, de totes aquelles dades que un cop analitzades i valorades, ens indica què funciona i què no, què hem de millorar i què hem de canviar. Per tant, un dels dos plantejaments és erroni, i en mig d’aquesta contradictòria dicotomia ens trobem els docents, sense saber cap a on orientar-nos, quin camí ens portarà a l’èxit i quin al fracàs. Tinc la sensació, la trista sensació, que la política educativa no l'està marcant el Departament d'Ensenyament sinó les famílies. Compte: un determinat tipus de família. S'estan construït centres educatius, majoritàriament a Barcelona ciutat, amb uns projectes tan innovadors que s'està deixant totalment de banda la funció instructiva de l'escola, aquella per la qual van ser creades. Pot ser la gran pregunta que tots ens hauríem de fer és: Quina és la funció de l'escola? És un lloc d'aprenentatge on els alumnes van a aprendre allò que han de saber? Ha de ser el mestre una figura respectada i estimada que transmetrà als seus alumnes uns coneixements i uns valors que els ajudaran en un futur, no gaire llunyà, a tenir una vida més plena per viure amb dignitat com a ciutadans lliures i responsables que seran? O pot ser l'escola hauria de ser una mena d'esplai on anem a passar-ho bé, a ser feliços, molt feliços, ignorant de manera deliberada la realitat del món real que es trobaran quan l'abandonin i, on la figura del mestre queda tan devaluada que la seva funció es redueix a la de simple espectador de les inquietuds dels seus alumnes. Actualment l'esquerda que s'està obrint entre les diferents escoles de la xarxa pública és tan gran que trobem més similituds entre moltes escoles públiques i concertades que entre molts centres públics entre sí. És l'administració, com a titular de l'escola pública, qui ha de marcar la política educativa a seguir. S'ha de crear un gran marc que ha d'actuar com a referent de totes les escoles públiques. Actualment, això no és així, i trobem escoles tan radicalment diferents entre sí que no tenen res a veure les unes amb les altres: alumnat, famílies, metodologies, recursos econòmics... Si ens fixem, i no cal fer-ho amb gaire atenció, en els últims temps els mitjans de comunicació, absolutament tots (premsa, ràdio i televisió) només fan referència a un determinat tipus d’escola, de metodologia, de formes d’ensenyar, com si s’hagués trobar de cop i volta, de sobte, la clau per trobar l’èxit educatiu. Tant debò fos així, tan fàcil... De les altres escoles no se’n parla. Algú ha vist publicat al diari, vist a la TV alguna notícia, algun debat relacionat amb el que ara es coneix com a “escola tradicional”?. Jo no. I tots sabem que encara hi ha escoles d’aquest tipus on els nens aprenen, els mestres estan compromesos amb la seva tasca docent diària, els pares encara hi confien en el seu sistema d’ensenyament i on els alumnes també són feliços i van a escola contents. Però això avui no és notícia. Tanmateix, estic absolutament convençut que en un futur, no gaire llunyà, aquesta escola tan estigmatitzada ara mateix, tornarà a sorgir de les cendres perquè ens adonarem que l’èxit i l’excel·lència han d’anar acompanyats d’esforç i sacrifici. No enganyem a ningú. No ens enganyem a nosaltres mateixos.

    • Usuari2

      10 de Febrer de 2017

      Benvolguts i benvolgudes. Sóc una estudiant de primer del Grau d'Educació Infantil del Campus Terres de l'Ebre (URV) i vull compartir la meva reflexió: Primer de tot, m'agradaria recalcar que, per aconseguir unes qualificacions dels alumnes, el primer pas que s'ha de fer és contractar a docents altament qualificats. Hi ha d’haver més autonomia professional, ja que d’aquesta manera els docents podent augmentar la capacitat professional cap a alguns aspectes on calgui millorar i, minimitzar els aspectes que no generen cap resultat positiu. Un dels altres punts molt importants i que és necessari donar-li molta importància és el de l'equitat. Actualment, hauria de ser un dels objectius més importants que hauria de tenir el centre, cercar l'equitat. S'ha de buscar i proporcionar igualtat entre tots, que no hi hagi cap diferència, tots hem de tenir els mateixos drets, tots som humans i, per això ens mereixem ser tractats com a persones amb equitat. També, igual que hem de buscar uns docents qualificats, no ens hem d'oblidar de buscar un director molt qualificat i amb moltes capacitats per dirigir el centre.

    • Usuari2

      14 de Febrer de 2017

      Com a mare em sento una mica "estafada" amb el debat de l'autonomia de centre. Em sembla una manera més de seguir fent més profundes les desigualtats socioeconòmiques que ja existeixen entre els centres (públics i concertats, de territoris amb menys poder adquisitiu front als de més poder adquisitiu...). Al final a les escoles públiques de barris o pobles desafavorits, resulta que la retòrica de l'autonomia de centre serveix per emmascarar el fet que tinguem menys mitjans i pitjors resultats educatius (perquè quina casualitat que hi ha més "lideratge" als barris més benestants...). Si no hi ha una autèntica aposta per l'equitat, l'autonomia és un engany (la seva ponència ja recull aquest risc, no me l'invento), i des de la meva posició una mica externa, si es vol (ja que "només" parlo com a mare), no puc deixar de sorprendre'm de la manera en que després de tants anys, el nivell socioeconòmic de les famílies sigui el que determina l'èxit escolar dels nostres fills i filles. Quan veig això sento que m'he equivocat anant a un centre públic. I em sap greu. Perquè voldria, per l'escola dels meus fills, més recursos per la cohesió social (que no hi hagi nens i nenes sense llibres, que hi hagi més suport a les famílies que no arriben a pagar les sortides, que hi hagi més recursos i més personal per la canalla amb necessitats especials... ) i més recursos que considero bàsics pel funcionament del centre (temps per que el professorat es coordini, professorat de suport, dotació econòmica per encetar projectes pedagògics engrescadors). Mentre això no existeixi, de veritat que tot el discurs del lideratge i l'autonomia del centre em sembla interessant, però de ciència ficció... I gràcies per l'oportunitat d'opinar.