• Data d'expiració: 15.04.17

  • Estat: Oberta

Participa: Recorda que tens fins al 15 de Abril de 2017 per participar

Ara és demà: L’arquitectura del sistema educatiu. Participa en els comentaris

L'arquitectura del sistema educatiu.

Per avançar en flexibilitat, adaptabilitat, enfocament competencial i nivell formatiu de la població, la Unió Europea proposa revisar el sistema educatiu. L’estructura de les etapes educatives, les relacions amb altres sectors socials, la formació professional i la creació de nous itineraris formatius són les qüestions essencials a tractar per redefinir aquesta arquitectura.

  • Etapes educatives. Quins canvis proposaríeu en l’estructura de les etapes educatives per garantir l’èxit i la formació al llarg de la vida?
  • Relacions del sistema educatiu amb altres sectors socials. Quines accions de col·laboració han d’establir-se amb els agents que intervenen en l’educació des dels àmbits sanitari, de benestar social, de justícia, etc.?
  • Formació professional. Quines característiques ha de tenir la formació professional per respondre als reptes actuals i futurs, aconseguir una millor adaptació al mercat laboral i incrementar el nivell formatiu de la població?
  • Nous itineraris: noves oportunitats. Quins canvis cal introduir en el sistema educatiu amb relació als itineraris formatius per oferir noves oportunitats als alumnes que ara abandonen?

Tu què penses sobre aquestes qüestions? Tenint en compte la ponència, digues la teva a l’apartat de comentaris.

 

Si vols participar en altres àmbits deixant els teus comentaris al portal, inscriure't en algún taller territorial o veure documents de retorn de les sessions participatives que s'estan fent al territori, ves aquí.

    Comentaris:

    Comentaris: 25

    • Usuari2

      27 de Desembre de 2016

      En primer lloc, valorar molt positivament la proposta en el seu conjunt i, especialment, pel que fa referència a la nova tipologia de centres, amb una distribució de l'alumnat que penso que pot millorar-hi la convivència en tots els sentits. També la flexibilitat per canviar d'opció, les passarel·les, tot i que ens hauríem d'assegurar que siguin una realitat, i no una opció sobre el paper que després esdevingui inviable. En segon lloc, alguns dubtes que em sorgeixen... Crec que l'aspecte més controvertit pot ser l'obligatorietat fins als 18. D'entrada, des del moment en què convivim als centres amb estudiants que a partir dels 12-13 ja no volen estudiar més, la idea que hagin de seguir fins als 18 pot comportar un augment de conflictivitat i un empitjorament del procés d'aprenentatge tant d'ells mateixos com dels companys. L'opció de cursar la secundària de segon grau en FP pot ser una bona opció, però, aquests alumnes obtenen algun tipus de títol/certificat que els permet accedir amb certa garantia al món laboral o necessàriament han de cursar el primer any de post-obligatòria? Entenc que poden accedir a una feina, la idea és si ho faran amb algun tipus d'especialització. En cas contrari, seguirà essent millor cursar batxillerat per deixar portes obertes si un dia decideixen reincorporar-se als estudis, i això segueix deixant la via d'FP com a segona opció i destinada, no a persones amb una determinada vocació/objectiu, sinó als pitjors estudiants acadèmicament parlant. Per altra banda, hi haurà alguna modificació a nivell de legislació laboral que doni suport al fet que persones de 16 a 18 anys no puguin treballar, si més no, a temps complet? Sinó, podem entrar en una roda de despropòsits de la qual, molt probablement, alumnes i docents en rebríem les pitjors conseqüències. Per últim, esperem que qualsevol canvi que es faci tingui l'estabilitat i, alhora, capacitat d'adaptació necessàries per tal que d'evolucionar de forma paral·lela a la societat i les seves necessitats.

    • Usuari2

      03 de Desembre de 2016

      He estat llegint-me detalladament la proposta perquè el canvi de l’estructura del nostre sistema educatiu és clau. El fet d’estudiar altres sistemes educatius de països referents o semblants ens pot ajudar a redissenyar el nostre, és evident; cal veure com funcionen en altres llocs per aprofitar els aspectes positius. Dit això, parlo com a docent de secundària i molt implicat en la meva feina. Fa anys que m’hi dedico amb moltes ganes i il·lusió i veig que no sempre arribo a tots els alumnes; per molt inclusiu que sigui sempre hi ha alumnes que se m’escapen de les mans i que, a més, dificulten l’aprenentatge del grup. Ja m’agradaria poder atendre’ls a tots i ja m’agradaria que el nostre país estigués preparat per destinar tots els recursos i tota la formació necessària per minimitzar el fracàs escolar. El que és indubtable, però, és que hi ha alumnes que no volen estudiar. És segur que no és culpa seva: les famílies, la nostra metodologia, la societat, vés a saber, però és ben cert que tenir-los dintre d’aquest sistema suposa un malviure per a d’ells i un malestar per al grup, en general. Cal caminar cap a una inclusió més gran, evidentment. Ara no és possible. La meva experiència em demostra que fins als catorze anys, gairebé sempre tot l’alumnat pot anar fent. Penso que l’obligatorietat més enllà d’aquesta edat és un decisió errònia. Bertold Brecht en els seus manuals de pedagogia de fa més de 100 anys ja marcava aquesta edat com a punt d’inflexió. Caldria que a partir del que actualment és 3r d’ESO els alumnes que, malauradament i per les raons que sigui ja no volen estudiar tinguessin altres vies (aprenentatge d’oficis, cursos pre Formació Professional, etc.). Això donaria aire a tothom: companys, professors i a ells mateixos. L’anticipació que es proposa aquí d’un curs, al meu entendre, no acaba de resoldre el problema, crec que caldria fer-ho dos cursos. Em sembla bé la proposta institut escola i tota la resta, però crec que l’últim curs d’aquesta secundària de primer grau ja hauria de tenir una via d’escapatòria per a aquest tipus d’alumnat. Potser en un futur, en una societat més avançada es pot fer que tothom estudiï alhora fins als 16 o els 18 anys, però en la nostra societat ho veig un desencert total. Gràcies i, sobretot, parleu i pregunteu a tot aquell professorat que viu de debò la professió i que cada dia trepitja les aules per saber què en pensa. Cerqueu aquell professorat que no fa conferències i que no publica llibres però que aguanta els nostres centres amb el seu treball i pregunteu-li realment què n’opina de tot plegat.

    • Lema

      21 de Novembre de 2016

      Trobo a faltar en el debat sobre el futur de l'educació al nostre país, que el Consell Escolar de Catalunya (CEC) promou, que no es parli d'incorporar a la xarxa pública les escoles concertades. L'educació que volem no pot seleccionar els alumnes segons el poder adquisitiu i és un fet ben conegut que el 91% de les escoles concertades obliguen a l'abonament de quotes segons la OCU, això vol dir que els ciutadans paguem per un servei ja pagat. Si realment volem millorar l'educació, ara és el moment d'evolucionar cap al model europeu, o no hi ha escola concertada. Ja que els concerts van ser una solució temporal i ràpida per fer arribar a tota la població la possibilitat d'estudiar, mentre s'anaven construint els centres públics.

    • Usuari2

      20 de Novembre de 2016

      Penso que es interessant el procés i desnvolupament social de les tecnologíes per veré quins efectos té en l'educació com el E-learning que realment es molt constructiu amb bones eines i recursos ,pero també pot comportar problemes de legalitat que en aquest moments s'han de controlar moltissim per la seguretat de l'alumnat ja siguin menors d'edat o no.

    • 1413929390245

      31 de Desembre de 2016

    • Avatar

      18 de Novembre de 2016

      Vaig llegir que a Finlàndia tenen una comissió de mestres, per prendre les decisions curriculars i metodològiques per tot el sistema educatiu. Aquests mestres treballen en aquesta comissió durant dos anys, i llavors tornen a la seva plaça a l'escola, l'institut, etc. D'aquesta manera, les reformes educatives no estan lligades al partit polític que hi ha en cada moment al govern, sinó a la realitat dels professionals que per sorteig, són cridats a exercir aquesta responsabilitat. Crec que a Catalunya hauríem de copiar això.

    • Image

      20 de Novembre de 2016

      Temporalització dels grups classe. Si un alumne entra al primer curs de l'educació infantil amb una edat o una altra pot incidir positivament o negativament en el seu desenvolupament, ja sigui perquè se l'està forçant a fer uns aprenentatges que encara no li són propis o perquè la seva maduresa física no li ho permet. És per aquest motiu que crec necessari fer un canvi en la temporalització dels alumnes i enlloc d'agrupar els alumnes per l'any de naixement caldria agrupar-los pel cicle anual al què ens referim. De tal manera que a cada curs hi hauria els alumnes nascuts en el mateix període, és a dir, els nascuts entre el 1r dia de juliol fins al 31 de juny de l'any següent. Posem un exemple, actualment un nen nascut el dia 31 de desembre, es passa 110 dies fent el curs de P-3 amb 2 anys. Amb la nova fórmula de matriculació proposada, el més petit de la classe seria nascut el dia 31 de juny i tindria l'avantatge de començar el curs que ja faria 74 dies que hauria complert els 3 anys. Un canvi considerable que sens dubte ajudaria els més petits a seguir molt millor, tot i considerar que cal respectar els ritmes personals, és ben cert que existeix un ritme del grup classe. Pels nens i nenes d'aquestes edats tant primerenques seria una millora que s'adequaria al seu desenvolupament, i més encara, si es vol avançar l'escolarització als dos anys!

    • Usuari2

      10 de Gener de 2017

      El text de la ponència és prou interessant i de llarg abast. L’intent de fer una proposta per a que el sistema educatiu permeti a cada alumne fer el seu trajecte educatiu amb una garantia REAL d’igualtat d’oportunitats el considero imprescindible. No obstant això, i tot i que a la proposta hi ha iniciatives interessants, cal debatre les qüestions amb aprofundiment per arribar a conclusions que puguin ser efectives, cosa que el format que s’ha proposat no facilita perquè tinc la sensació que s’està posant sobre la taula TOT el sistema educatiu amb tota la seva complexitat, sense prioritats que ens permetin avançar. M’agradaria poder fer una intervenció més entenedora, però si la faig més extensa, aquest format que no possibilita fer paràgrafs, la faria illegible. Per tant, aniré al gra. Es posa sobre la taula ampliar l’educació infantil des dels dos anys quan encara hi ha famílies que no poden accedir a la xarxa insuficient d’escoles bressols públiques i a més no es contempla pedagògicament l’etapa 0-3 i sembla que s’abandoni el 0-2 sense alternatives. Cal una cobertura universal per a tot el 0-3. L’enllaç de la primària a la secundària que es proposa és interessant però per tal que funcioni hauríem primer d’eliminar, o si més no reduir a nivell europeu, la doble xarxa existent d’escola pública i concertada i totes les condicions actuals que ens porten a una segregació escolar que és insostenible des de cap punt de vista, ètic, educatiu, i de cohesió social, entre molts altres aspectes. No veig arguments pedagògics per eliminar P5, anem massa de pressa, cal considerar l’evolució integral del nen. Sí a la proposta d’instituts escola, però continuarà sense funcionar, o pitjor, crearem més segregació escolar, si no treballem per tal que la inclusió als centres sigui real, si no abandonem la idea d’una escola per a l’alumne ideal amb talent acadèmic i no obrim la via a considerar les intel•ligències múltiples que elimini de soca-rel que hi hagi alumnes que es comencin a despenjar del sistema educatiu ja des de primària i que la situació es faci insostenible en arribar a l’ESO. Els alumnes i les seves condicions de vida no les podem canviar des de l’escola, però nosaltres sí tenim l’obligació d’adaptar-nos a tots els nostres alumnes. No podem acceptar la proposta de donar segones oportunitats, hem de donar oportunitats de primera i reals a tots els alumnes. Sí a potenciar l’FP! Se n’ha parlat molt del tema però no se n’ha fet absolutament res, continua sent la germaneta de la caritat del nostre sistema educatiu. Que l’FP funcioni passa per fer una forta inversió, un pressupost seriós que la dignifiqui en tots el sentits. Sí a que el període final de la secundària de la ponència, especialment quan es proposa d’oferir preferentment opcions mixtes que incloguessin especialitats d’FP i de batxillerat en un mateix institut i per tant, a l’accés als estudis superiors des de les dues opcions. Felicitats si heu llegit fins aquí. En definitiva, cal primer de tot una forta inversió pública en educació (cal recordar que estem a la cua d’Europa). Si abans de fer-la s’amplia l’oferta obligatòria als 18 anys, passarà com en totes les gran reformes que s’han encetat en aquest país: quedaran en paper mullat. Tinc la sensació que estem “tomando el rábano por las hojas”, és a dir, que s’inverteix l’ordre o disposició del que cal fer, posant al davant el que cal fer al final, quan hi hagi les condicions que n’assegurin certes possibilitats d’èxit.

    • Usuari2

      20 de Novembre de 2016

      Important apreciació d'EDUCACIÓ INCLUSIVA. Concepte de personalització educativa que va mes enllà del concepte clàssic de diversidad. A mès del Trípode de 3 important conceptes que van fent un Link no es poden deslligar INCLUSIÓN+PERSONLITZACIÓ+ORIENTACIÓN.

    • Francesc_imbernon_color

      29 de Novembre de 2016

      Escolarització fins als 18 anys? Francesc Imbernon / Enric Prats El diari de l'Educació 28.10.2015 - Fa pocs dies, en època preelectoral, un partit va llançar la proposta d’allargar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys per garantir el dret universal a l’educació, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i augmentar les possibilitats de tothom per estudiar el màxim possible. D’entrada, això no sembla malament. No és una idea nova. Fa anys un ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ho va plantejar com un desig o una reflexió. I aquí es va quedar, en pausa. Però ja sabem que, en educació, sempre apareixen els partidaris i els que posen el crit al cel. L’educació que té la virtut de ser un tema controvertit. Els que són partidaris defensen que cal augmentar l’escolarització fins als 18 anys en una societat com l’actual perquè necessitem persones més formades. Així mateix, actualment molts adolescents deixen d’estudiar quan acaben l’escolarització obligatòria, amb un alt percentatge d’abandonament, la qual cosa provoca un greu problema social. També argumenten que diversos països ja ho apliquen, com Holanda i Portugal a temps complet, i Bèlgica, Alemanya i Polònia a temps parcial. Turquia ho estira fins als 17 anys i 6 mesos, i a Anglaterra també és possible fins als 17, però estan estudiant d’ampliar-ho als 18. Un cas interessant és el de Macedònia, on l’obligatorietat pot ser fins als 16 17 o 18 en funció del programa d’estudis seguit. Fora d’Europa, Israel va ampliar el 2009 l’obligatorietat fins als 18 anys, i als Estats Units, 19 estats ja ho estan aplicant amb fórmules diverses. Podria ser –i ho fem en condicional– que augmentar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys millori la qualitat de l’ensenyament i doni possibilitats als que actualment abandonen. Això seria així si s’estableixen mecanismes i vies per no tenir els adolescents obligats a seure en una cadira sense que no ho vulguin i fent soroll. És veritat que, quan siguin més grans, veuran també els avantatges laborals de l’educació i, si s’hi estan més temps, podria ser beneficiós en general. Però tot això és una hipòtesi. Els que opinen que seria ineficaç i més negatiu argumenten que no tenim dret a tenir gent tant gran obligada a l’escola o institut, i que això portarà més problemes dels que ara tenim, perquè si forces algú a estudiar no es guanyaria res, i fins i tot hi podria haver molt a perdre, com l’augment de la violència escolar, com passa en d’altres països. Tot plegat sense oblidar el benefici de moltes escoles subvencionades, que rebrien diners públics durant dos cursos més i, per tant, estarien entusiasmades de dur-lo a terme. Un argument final és molt contundent: més val que millorem el que tenim, que ja està prou malament, i ens deixem de bogeries, que no és el mateix escolaritzar tants alumnes que avui dia tenim fora del sistema que a uns pocs milers com alguns països europeus. Aquesta és una diferència important entre els diferents països. Segurament serà difícil que tothom s’escolaritzi de forma obligatòria fins als 18 anys. De forma immediata, ocasionaria un augment de molts alumnes –més de 300.000– i professorat –més de 25.000–. També seria necessari una major autonomia als centres i una millor formació del professorat, i no estan les polítiques públiques per aquests temes, malgrat la crida d’algun partit o d’entitats educatives. De tota manera, amb les condicions adequades i els recursos i mecanismes de flexibilitat idonis, no es pot descartar que l’escolarització als 18 anys ajudi a créixer el nivell cultural del país, reduir l’abandonament i millorar l’oferta escolar secundària prèvia als estudis superiors. Això darrer significaria ampliar i flexibilitzar l’oferta de programes de formació professional, augmentant la vinculació d’aprenents a empreses o establir escolaritzacions parcials. Però també és cert que possiblement es complicaria més la vida als instituts. Amb tot, el debat d’ampliar l’escolarització obligatòria, no només per dalt, als 18 anys, sinó també per baix, abans dels 6, s’ha de fer en el conjunt de les polítiques socials i laborals. Continuem a la cua d’Europa en suport a les famílies per garantir una escolarització digna abans del 6 anys per a tothom, i el mercat laboral es mostra molt rígid per acceptar efectius més formats a partir del 16 anys, amb una infravaloració dels títols acadèmics. En fi, el debat torna a estar obert. Tot i això, un dels problemes que tenim, tant si ets partidari com si no, és millorar la motivació per seguir a l’institut i intentar analitzar què és el que passa quan molts abandonen. A partir d’aquí serà bo començar a discutir si augmentem l’escolarització per millorar el nivell educatiu de la població i del país.

    • 1413929390245

      31 de Desembre de 2016

      Plenament d’acord amb els principis d’equitat i inclusió per tal de ser justos i generar una societat sana i constructiva, i també plenament d’acord que l’escola és el marc idoni per afavorir que aquests principis esdevinguin fets a través de l’educació per la convivència i el respecte, així com a través de la coherència de les propostes i les accions del col·lectiu. Voldria posar l’accent en alguns aspectes que impliquen un canvi en el rol del mestre: Es fa referència a l’ educació personalitzada, atenta i respectuosa amb la diversitat, que comporta al mestre formació, reflexió sobre la pràctica, treball amb l’equip de mestres i amb altres agents implicats (famílies, serveis i altres professionals). La personalització de l’educació i el relacionar motivacions i potencials de l’alumnat amb continguts educatius, implica un temps de preparació diferent al d’impartir unes lliçons d’un llibre i demanar resoldre determinats exercicis. Es fa referència al treball amb xarxa amb l’entorn. Tots els nens i nenes van a l'escola. Si l'equip de mestres els ajudem a descobrir l'entorn més "educatiu" i els incentivem perquè en facin ús en el seu temps lliure amb les seves famílies, més nens i nenes i més famílies s'ho faran seu. Aquesta idea ha estat implementada amb el nom d'universitat de +educació en el districte de Sant Andreu, inspirada en “children’s university “ Així doncs, el rol del mestre canvia i el debat sobre el temps lectiu s’obra a noves consideracions. Referint-nos a l’educació infantil i primària sobretot, és molt important que la mestra o mestre referent comparteixin tot el temps lectiu amb l’alumnat, per tal de poder formar part del grup, tenir una visió globalitzada i no parcel·lada en matèries o assignatures i poder tutoritzar l’alumnat. Tanmateix, també és important un temps de qualitat per preparar les sessions lectives i fer-ho amb l’equip, en el marc de la reflexió sobre la pràctica i la formació, així com el temps per treballar amb altres agents i serveis. Per tot plegat m’agradaria compartir el plantejament d’una jornada matinal lectiva, que ja no es planteja per matèries sinó per projectes globalitzats o propostes de treball personalitzades, i un temps suficient de permanència al centre de l’equip de mestres de temps no lectiu més enllà de les 5 hores que contempla la normativa actual i són del tot insuficients. D’altra banda plantejo en el mateix marc de l’educació a temps complert, una proposta més oberta de les activitats extraescolars, que no haurien d’estar inscrites a cadascun dels centres educatius, sinó ser complementaries amb l’oferta de l’entorn, de qualitat i amb garanties d’ajuts i subvencions que assegurin la possibilitat de participació de tot l’alumnat. Avançar cap un model educatiu de qualitat i una visió col·laborativa amb l’entorn que potencií la inclusió i l’equitat impliquen canvis organitzatius que cal considerar amb noves mirades, sense por al que és nou però amb totes les garanties necessàries per fer-ho bé.

    • Usuari2

      28 de Novembre de 2016

      Benvolgut Joan Mateo, Com exalumne teu és un plaer tenir l'oportunitat de fer-te suggeriments i comentaris a la teva ponència. En general la proposta em sembla magnífica. La forma en què justifiques els continguts essencials i transversals comuns a l'FP i el batxillerat em sembla un encert que garanteix una educació no-discriminatòria i per tant més democràtica. Com que demanes comentaris sobre la formació professional et vull fer una proposta. D’acord amb la teoria de les intel·ligències múltiples d'en Gardner, sabem que hi ha alumnes que no els van els continguts de tipus logicomatemàtic o lingüístics, i que necessiten un ensenyament més actiu i pràctic (alumnes amb una intel·ligència pràctica segons la classificació de Steinberg). És més que probable que els alumnes que no aconsegueixin superar el primer cicle de secundària siguin d'aquest tipus. Per a ells pot ser una tortura obligar-los a continuar estudiant 3 anys més (en formació professional bàsica). Per altra banda aquests alumnes que per diverses raons no volen estar a l'escola, són una tortura per als seus professors que no poden motivar-los amb la idea de la universitat, perquè aquests alumnes, en general, no tenen cap desig o esperança d'anar a la universitat. Per tant proposo que els alumnes que no superin la secundària de primer cicle, tinguin un curs obligatori d'FP, fins que arribin als 16 anys. Els altres dos cursos (dels 16 als 18) podrien ser gratuïts però no obligatoris. D'aquesta manera, tan aviat com arriben als 16 anys, aquests nois poden deixar l'escola si així ho desitgen i incorporar-se al mercat laboral. Al mateix temps, s'hauria de crear una FP bàsica a temps parcial, de manera que molts d'aquests xavals podrien continuar els altres dos anys d'FP bàsica però compatibilitzant els seus estudis amb una feina. Aquests dos anys (fets a temps complert), es podrien convertir en quatre o cinc anys fets a temps parcial. L'avantatge d'aquesta proposta és que dóna una sortida a aquells joves que pels motius que siguin (cognitius, emocionals, econòmics, de preferència personal, d'aspiracions de futur, etc.) no encaixen amb el model unitari de tres anys més d'escola (tan si és a l'FP bàsica com a l'Educació Secundària de segon cicle), sinó que desitgen o se senten ja adults i volen incorporar-se a la vida adulta sense més endarreriments. I al mateix temps, un cop han acabat la FP bàsica en els anys que necessitin mentre treballen, poden reincorporar-se a l'educació superior si volen. Moltes gràcies per la teva atenció. Espero que aquesta mini-proposta et sigui d’utilitat. Albert Alegre Professor d'Educació East Stroudsburg University

    • Usuari2

      30 de Novembre de 2016

      Hola de nou, Realment m'està sorprenent aquest debat, molt interessant llegir les ponències. Trobo molt bé que es debati sobre l'edat a la qual ha de finalitzar l'escolarització obligatòria, crec que és bo que hi hagi l'oportunitat que als 14 anys, en el darrer curs de l'educació secundària de 1r grau que es planteja com a proposta hi hagi una orientació. Sóc professora de ciències, entenc que hi ha determinats continguts que és bo que conegui tot l'alumnat (sobre salut per exemple, per què la ciència avança i pels mitjans apareixen notícies que un ciutadà estàndard ha de ser capaç d'analtizar així com entendre el què li diu el seu metge (temes de càncer, vih, vacunes etc) però altres, com per exemple uns coneixements sobre química (m'estic referint a 3r d'eso) que potser no tenen molta aplicació en la vida quotidiana d'alumnes que a 4rt decideixen optar per estudiar altres matèries i que després potser estudien formació professional i no ho necessiten. De tota manera aquest canvi de model que proposa començar l'eduació secundària obligatòria als 11 anys (l'actual 6è) crec que s'haurà de pensar com es fa perquè suposarà canvis que imagino que encara s'han de definir (s'agafarà el professorat de 6è de primària imagino i què passarà amb el professorat de secundària? com es defineix qui va a l'institut escola i qui a batxillerat)? No complicarà això, la distribució d'horaris laborals (potser amb aquesta distribució enlloc de faltar personal en sobrà i en falta alhora, m'explico, en un lloc falti una mitja jornada i en un altre en sobri, una persona ha de reduir horari o ha de treballar a dos llocs a la vegada? I què passa amb la qualificació del professorat? el professorat de secundària imagino que podrà impartir classe a 11 anys (pq ja es feia amb el tema de la 6a hora) però, el professorat de primària actual (ja fa molts anys que es va deixar de fer l'EGB, alguns van passar a secundària i estan fent 1r i 2n d'eso o van fer cursos per a poder donar 3r i 4rt d'eso, però el professorat acutal de primària no té, el professorat jove, la titulació per a donar classes a 13, 2n i 3r eso , 12, 13 i 14 anys (això de nou complica crec les plantilles de centre, pq només podria donar classe a 11 anys i potser també li implica com al de secundària una reducció d'horari laboral si és professorat especialista?) Caldrà crear centres imagino pq les escoles de primària no poden assumir 3 cursos més d'alumnes i les escoles de secundària no poden assumir un curs més d'alumnes (tot i que això sembla més fàcil que no pas 3 cursos). O es derivaran centres, uns actuals instituts esdevidnran instituts escola i altres esdevindran instituts d'educació secundària superior, ho veig un projecte a llarg termini, els instituts no són tots de les mateixes dimensions. La idea que els instituts escola siguin als barris m'agrada però, en molts llocs no sé si hi ha sòl útil per a cosntruir-los o quin cost suposarà/ia construir tots els `què calgués (o redefinir l'ús d'edificis ja existens que potser actualemnt no són educatius) i equipar-los i adequar-los. Quan es parla de què els isntituts de secundària superior haurien de ser espais de convivència no ho acabo d'entendre, singifica perquè allà s'hi troben alumnes que procedeixen de diferents barris imagino o significia que s'hi queden a dormir!!! (en l'educació pública s'està plantejant això)? En un altre ordre de coses penso que l'educació superior, ja sigui d'eso, de batx i fins i tot universitària (tant pública com prviada) hi hauria d'haver una correspondència entre l'oferta i la demanda, no és lògic que els alumnes estudiin coses que després no tenen sortida laboral mentre que altres estudis no es promocionin i hi hagi demanda de personal qualificat. Pel que fa a l'e-learning dues coses, penso que està bé si es fa bé i es revisa el que els alumnes fan (treballa autèntics no plagis-comprovació d'autenticitat i no còpies d'internet o copiar i enganxar sense pensar o llegir què escriuen). De moment hi ha l'ioc, està previst d'ampliar aquesta opció? Crec que fa uns anys va sortir per la televisió que a Holanda hi havia una experiència pilot d'educació a distància en edats d'eduació secundària, vaig entendre, que abans del batxillerat, es planteja això també? pel que entenc noi, oi?

    • Usuari2

      30 de Novembre de 2016

      L'allargament de l'escolarització obligatòria fins als 18 anys no ha de ser una solució per a encobrir xifres d'atur juvenil o per a solucionar un problema de què fer amb els fills mentre els pares treballen (fills que no vulguin estudiar). L'escola s'ha de prestigiar i no ha de ser un pàrquing de joves. De vegades sembla que l'important és que estiguin dins de l'aula, no si aprofiten o no el què s'hi fa o si hi volen estar. Això es pot enllaçar amb el tema dels deures, atenció amb si hi ha gent que entèn que l'escola és un esplai (sense desmerèixer, i atenció que estic a favor de l'educació en valors dins de l'escola). Aquí podríem parlar també del tema de la gamificació (es pot educar a través del joc però la vida no és un joc i tampoc cal pensar en educar per a esperar recompenses, contravalor de l'esforç i atenció, contraposat amb el treball formatiu per competències si convertim els aprenentatges en jocs de memoritzar, tipus concurs de televisió).

    • Usuari2

      12 de Desembre de 2016

      Bon dia, Perdoneu, però tot i que m'agradaria molt, no tinc temps per llegir-me la ponència (treballo, sóc mare de tres fills, sóc parella de la meva parella, i treballo també a casa en les feines de la llar...). Obvietats que em mouen a estar completament d'acord amb la proposta de canviar els horaris actuals... Alguns comentaris pel sistema educatiu (i algun altre en general): 1) l'educació musical oficial requereix molt temps, fins i tot ja des de ben petits a primària. Penso que s'haurien de poder convalidar les hores de música de l'escola i que els nens puguessin aprofitar aquella estona per fer altres coses (fins i tot per llegir o jugar). 2) també penso que l'educació musical oficial hauria d'oferir uns horaris molt més adaptats a l'adequació horària. 3) a les escoles, penso que s'hauria d'intentar promoure la jornada intensiva, també a primària i a les escoles concertades. 4) l'activitat física també s'hauria de poder convalidar amb el temps d'educació física de primària (si més no, 1 hora a la setmana). 5) l'anglès de les escoles hauria de ser molt més professional, ja que així no s'hauria d'anar a extraescolars d'anglès. Alhora, la disposició d'aupaire hauria de ser potenciada. 6) la jornada laboral dels pares i mares s'hauria de poder compactar en dies treballats. Per ex., una "reducció de jornada" s'hauria de poder compactar en 4 dies en lloc de 5 per tal de tenir 1 dia més lliure per als nens i per a un/a mateix/a. 7) la "reducció de jornada" és un concepte negatiu. Cal invertir la mirada, i la denominació, i positivar-ho, ja que actualment se'ns valora pel que deixem de fer, enlloc de per allò que fem en el nostre temps de dedicació a la feina. Per tant, proposo canviar-ho a "jornada de 5 hores" / jornada compactada / jornada de conciliació / jornada adaptada / et. 8) crec que ens cal retornar al paradigma d'abans: la comunitat educativa no pot ser limitada al professorat, alumnes i AMPAs. Penso que ens cal passar al concepte "societat educativa" o "societat educadora" per tal de retornar el rol educatiu a tots els agents. 9) ens cal integrar el concepte "aprenedor" i "aprenedoria" plenament. Hem de promoure totalment les persones aprenedores, amb el mateix grau de vàlua que les emprenedores. 10) penso que cal que els nens vagin a l'Institut a partir dels 14 anys o més. Avançar-los la maduresa quan no la tenen ha donat un resultat clarament negatiu. Fins la propera i gràcies per la iniciativa. M'agradarà que escolteu / llegiu les nostres opinions i puguin quedar recollides en la proposta final d'alguna manera...

    • Usuari2

      03 de Gener de 2017

      Com a llicenciada en pedagogia i dedicada a l'ensenyament infantil durant gairebé 30 anys , quedo molt espantada quan llegeixo la proposta de portar als infants de 2 anys als grans espais escolars. Existeixen uns centres anomenats Llars d'infants o escoles bressol, on hi trobem infants fins als gairebé 3 anys on se’ls prepara i se'ls ajuda a créixer en un ambient adequat a les seves primeres necessitats. Aquesta primera etapa de 0-3 anys, necessita un ritme i una atenció molt personalitzada, amb un ambient tranquil i relaxat ( molt difícil de trobar en una escola de primària). Tot l'acompanyament que es fa en aquesta primera etapa ( 0-3 ) en creixement físic, emocional, en desenvolupament de la sociabilitat i l'aprenentatge dels primers hàbits no es pot dividir i deixar a mitges . Penso que aquesta proposta no està basada en les necessitats dels infants sinó en les del centres escolars per a atraure més infants. Penseu en els infants .

    • 20150706_175520

      15 de Gener de 2017

      Salutacions un altre cop, en aquesta segona ponència debatem un tema cabdal com és la mateixa estructura del nostre sistema educatiu, per tant, penso que és més important que mai pensar, reflexionar i analitzar les coses amb atenció perquè hi ha molt en joc. Pel que fa a la qüestió de les etapes educatives, jo em mullo més per oferir una Educació Infantil més potent, ja sigui per la realitat social o laboral, tendim a deixar als infants més aviat a les llars d’infants, moment on és crucial el desenvolupament primerenc, l’atenció precoç i on comencen a crear-se relacions i connexions; per tant, pot ser adequat destinar més recursos en centres d’Educació Infantil de primer cicle. Referent a l’edat de finalització és un debat on no faltaran opinions de tota mena amb acords i desacords, des del meu punt de vista està bé que observem models i sistemes d’altres països, però hem de tenir present que allò que s’està fent en altres llocs pot ser no tindrà el mateix efecte aquí, som societats diferents, amb una cultura diferent i maneres de veure les coses també distintes. Crec que si s’acaba ampliant, s’ha de tenir en compte, tal i com diu la ponència que els últims cursos siguin realment molt orientadors i enfocats a ajudar al jovent a decidir els seus estudis, ofici, etc. Relacionat amb això, crec que en aquests últims cursos hauria de ser quan més relació els centres educatius haurien de tenir amb altres sectors socials amb el fi de poder fer “estades d’empresa” per tal de fer tastets dels diferents oficis i professions que algun dia poder arribar a exercir. Pel que fa a la formació professional, la meva aportació pot ser mínima ja que disposo de poc bagatge en aquest tema, però la gent amb qui parlo i està fent algun mòdul de FP o l’ha fet, està satisfet amb el plantejament actual. Penso que, tal i com explica Joan Mateo, hauria de ser una formació molt més continuada, tal i com se’ns exigeix en altres àmbits. Per acabar amb l’última pregunta que es planteja, crec que és necessari analitzar quin són els factors que fan que els adolescent abandonin els estudis. Pot ser es podria plantejar fer un curs pont per aquests joves desmotivats amb els estudis i amb poques esperances laborals on es treballin totes aquelles habilitats actitudinals, socials, d’emprenedoria, lideratge que no han acabat d’assolir durant l’educació obligatòria i que ho necessiten per al seu futur i que, a més a més, també pugui ser orientador i els ajudi a prendre una decisió sobre el seu futur professional.

    • Usuari2

      22 de Gener de 2017

      Totalment d'acord amb l'Eva. Està molt bé la idea de l'institut escola fins els 15, segurament resoldrem molts dels problemes actuals derivats del fet que els alumnes més petits entren aprenen massa aviat coses que no tocarien. D'altra banda, penso que el final de l'obligatorietat hauria de seguir sent els 16, sinó tindrem un problema amb tots aquells nois i noies que als 12 o 13 anys ja saben que no volen estudiar.

    • Usuari2

      01 de Febrer de 2017

      Valorar d'entrada positivament la possibilitat de poder fer aportacions. Quant a la formació professional, penso que el sistema educatiu hauria de possibilitar de manera efectiva el que proposa la LEC en relació a la formació al llarg de la vida. En aquest sentit el país hauria de disposar de centres específics de formació professional integrada, que oferissin només els serveis que preveu la Llei de formació i qualificació professional però d'una manera efectiva, creant sinergies entre els departaments d'Ensenyament i Treball, per construir itineraris formatius conjunts entre la formació professional reglada i la ocupacional-contínua. Potser cal preveure una eina/ens per potenciar-ho de manera efectiva i amb la velocitat que la societat pot necessitar tant ara com en un futur. Es podrien crear com una mena de "Campus d'FP" que col·laborarien a prestigiar la formació professional i alhora oferirien una oferta integrada adaptada a les empreses i a les persones.

    • Usuari2

      09 de Febrer de 2017

      Benvolguts i benvolgudes sóc una alumna del grau d’Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili, del Campus de les Terres de l’Ebre. Us escric perquè voldria argumentar-vos les meves opinions sobre les idees que és suggereixen en la ponència 2 “L’arquitectura del sistema educatiu” d’aquest debat “Ara és demà”. En primer lloc la primera proposta que suggereix aquest debat és establir la línea divisòria de l’educació infantil als 2 anys: el primer cicle de l’educació infantil dels 0 als 2 anys i el segon cicle dels 2 als 5. Des del meu punt de vista no em sembla bé retallar un any a l’educació infantil perquè crec que molts pares treballen i no poden estar tot el temps que voldrien amb el seus fills i per a ells és millor que el nen o nena estigui a la llar d’infants o escola bressol fins als 3 anys, i per això penso que escurçar un any seria tenir que passar els fills massa aviat a l’escola i perjudicaria als pares. En segon lloc es suggereix la proposta de fixar l’educació obligatòria fins als 18 anys. Des del meu punt de vista tampoc estic d’acord amb aquesta proposta perquè molts joves abandonen els seus estudis als 16 anys perquè es cansen d’estudiar i penso que d’aquesta manera s’hi s’allarga l’educació obligatòria fins als 18 anys encara hi haurà més abandonament escolar del que hi ha fins ara. I en tercer lloc una idea que em va agradar d’aquest debat i que si que estic d’acord és de mantenir durant períodes de temps llargs els nens i nenes en el mateix centre, en aquest cas en els instituts escola, perquè així es coneixen més i tenen més bona relació entre ells, i es senten més agust al portar tants anys junts. D’aquesta manera després de donar les meves aportacions i les meves critiques em m’acomiado, i espero que us hagin servit les meves opinions. Molt encantada de poder participar en aquest debat i fins la pròxima. Salutacions, Andrea

    • Usuari2

      08 de Febrer de 2017

    • Usuari2

      10 de Febrer de 2017

      Benvolguts i benvolgudes, sóc una alumne de primer grau d'Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili, de Tortosa. M'adreço a aquest fòrum de comentaris perquè volia deixar reflectida la meva opinió sobre la ponència de: "L'arquitectura del sistema educatiu", que està argumentada en el debat d'Ara és demà. En primer lloc, estic totalment d'acord amb el fet de crear escoles inclusives (per tal de crear una convivència on regni el respecte) i amb la recerca d'igualtat d'oportunitats, ja que tot i esser en un país europeu (un país considerat bastant desenvolupat econòmicament) no a tot arreu hi ha les mateixes oportunitats quant a educació; sobretot en referència als estudis postobligatoris, els quals són excessivament costosos mentre que a països com Noruega aquests són totalment gratuïts, és a dir, tothom que tingui ganes de formar-se o tenir un bon futur ho farà sense cap impediment. Quant a la proposta que presenta la ponència, considero que seria correcte perquè com més temps estudiem millor estarem formats i quan abans comencem a fer-ho millor, tot i que considero que és un gran error el fet d'eliminar P5, ja que fer que els infants comencin la primària de manera tan prematura fa que se'ls introdueixi ensenyaments bàsics però molt necessaris per a continuar els seus estudis en un futur molt aviat ; en conclusió, crec que els nens amb 4 anys, potser, no estaran preparats per iniciar aquests estudis. Finalment, crec que el fer d'acabar amb 18 anys està bé, com he recalcat anteriorment, ja que en sortir estarien més formats i millor preparats i no crec que aquest pugui afavorir a l'abandó escolar, ja que considero que no té res a veure l'edat dels estudis amb la motivació que se'ls hi dóna als estudiants per seguir formant-se.

    • Usuari2

      08 de Febrer de 2017

      Soc Jasmina Benito, una alumna que realitza el grau d’educació infantil, he debatut a classe la ponència de l’arquitectura del sistema educatiu i les aportacions que m’agradaria aportar al debat són les següents: Sobre el meu punt de vista crec que el segons cicle d’educació infantil no hauria de començar als dos anys, ja que hi ha nens o nenes que encara no tenen conductes consolidades com ara no portar bolquer. En segon lloc m’agradaria dir que l’educació obligatòria no hauria de durar fins als 18 anys perquè no a tots els alumnes els agrada estudiar i volen introduir-se el més ràpid possible al món del treball, ja que per problemes personals ho han de fer, tot i que poden combinar estudis i treball, els dos a jornada parcial. Com a punt positiu destacaria que crec oportú la transversalitat dels ensenyaments de batxillerat i els de formació professional perquè així tots els alumnes tindran els mateixos coneixements i no perquè siguis de batxillerat obtindràs més conceptes o menys. Per finalitzar, també m’agrada la idea que els alumnes de batxillerat facin pràctiques en l’especialitat que ells volen, així es podran submergir al món laboral i podran saber si els agrada o no el que estan estudiant. Això és tot, espero que la meva aportació serveixi d’ajuda a l’hora de modificar l’arquitectura del sistema educatiu.

    • Usuari2

      08 de Febrer de 2017

      Primer de tot em presentaré. Em dic Àxel Claesen, tinc 20 anys i visc a Vila-seca, Tarragona. Actualment estudio 1r del grau d’Educació Infantil en la Universitat Rovira i Virgili, al Campus de les Terres de l’Ebre. M’ha tocat debatre en la Ponència de l’arquitectura del sistema educatiu, dins el debat “Ara és demà”. Com a idea principal, es parla sobre canviar l’estructura del sistema educatiu. Crec que és necessària, però abans de llegir el text de la ponència, no tenia una idea clara per la que guiar-nos a l’hora de canviar aquesta estructura. Una gran idea a la que estic a favor és la d’ajuntar les assignatures troncals dels CFGM i del batxillerat, per treure la falsa il·lusió que els cicles són d’inferior nivell que el batxillerat i la inclusió de pràctiques al batxillerat, per així tenir una mica d’idea del que pot ser el futur professional dels que cursin batxillerat. A criticar respecte al sistema actual, és el poc ús que se li dona a les infraestructures de les escoles un cop aquestes acaben la seva jornada, on es podrien utilitzar més les seves biblioteques i pistes esportives. Com a idea controvertida, l’augment de l’educació obligatòria fins als 18 anys, la trobo molt correcta, ja que amb 16 anys hi ha molts pocs adolescents que puguin ser capaços amb claredat de pensar correctament si volen continuar estudiant o no. Per a finalitzar, crec que és molt positiu que es demani la opinió dels futurs professors de les aules del país, per a així saber quin es el model de professors que tindrem en un futur proper.

    • Usuari2

      10 de Febrer de 2017

      Em dic Maria, tinc 23 anys i sóc estudiant d’educació infantil de la Universitat Rovira i Virgili. Se’ns va proposar fer un debat a classe tractant les millores o canvis que es volen a l’educació. A mi em va tocar llegir la ponència de l’arquitectura del sistema educatiu d’on vaig poder assabentar-me de molts aspectes que no sabia sobre aquesta estructura. Després d’haver llegit la ponència, puc dir que personalment no estic a favor d’allargar l’etapa obligatòria fins al 18 anys, només pel simple fet que no hi ha feina, crec que això no solucionarà el problema, ja que pertany a un altre àmbit. Sí que crec que molta gent als 16 anys no té clar el seu futur professional ni acadèmic i per tant aquesta obligatorietat portaria a formar-se millor acadèmicament en molts aspectes; però per contra, si que hi ha gent que abans dels 16 anys té molt clar que no vol continuar estudiant, per tant portaria a que molta d’aquesta gent no tingués assolida l’educació obligatòria. A favor de canviar l’arquitectura del sistema educatiu, puc exposar que em sembla molt bé que la unificació dels cicles formatius amb el batxillerat sigui possible. Crec que ja és hora d’enterrar aquest pensament que manca de fonaments i que afirma que perquè un alumne hagi estudiat batxillerat sigui millor acadèmicament que un que ha cursat un cicle. També estic totalment a favor de l’escola inclusiva per a tothom, i és que crec que s’haurien d’utilitzar més les instal·lacions de les escoles i instituts per a que els alumnes en puguin fer ús fora de l’horari escolar. Espero que realment es puguin fer coses per millorar el sistema educatiu i que se’ns doni la oportunitat als estudiants i futurs educadors de contribuir en la millora d’aquest.