• Data d'expiració: 29.07.17

  • Estat: Tancada

La proposta está tancada

Avantprojecte de decret sobre el Registre de grups d’interès de Catalunya

Consulta pública sobre l’Avantprojecte de decret sobre el Registre de grups d’interès de Catalunya

El Departament de Justícia obre consulta pública sobre l’Avantprojecte de decret sobre el Registre de grups d’interès de Catalunya.

Des del dia 14 de juliol de 2017 i fins el 29 de juliol, convidem la ciutadania i les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats d’influència o intermediació davant les institucions públiques a fer aportacions a través del portal participa.cat.

L’objectiu de la consulta és disposar de les opinions i conèixer el posicionament del sector respecte d’aquells punts que permetin una millor elaboració del Decret sobre el Registre de grups d’interès de Catalunya.

El Registre de grups d’interès de Catalunya és organitzat i gestionat per l'Administració de la Generalitat i actua com a registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals i dels organismes públics a què fa referència l'article 3.1.b i c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Té per objecte la inscripció de les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques i en l’elaboració de propostes normatives, en defensa d’un interès propi o de tercers.

La Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, a l’empara de la disposició final primera del Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, que es va publicar al DOGC número 7310, el dia 16 de febrer de 2017, i que crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya, considera necessari desplegar i aplicar el Decret llei per mitjà d’un reglament amb la finalitat d’assolir els objectius següents:

- Precisar i clarificar els subjectes i les activitats obligades a inscriure’s en el Registre de grups d’interès de Catalunya per garantir l’objectiu de transparència que el fonamenta.

- Contribuir a proporcionar informació més actualitzada de l’activitat d’influència que realitzen els grups d’interès.

- Facilitar la inscripció dels grups d’interès en el Registre.

- Aplicar el principi de diversitat per tal que el règim aplicable als grups d’interès no sigui homogeni sinó que tingui en compte la capacitat d’influència real de cada grup d’interès.

- Establir i desenvolupar els criteris d’interoperabilitat,  el principi d’inscripció única i de reconeixement recíproc d’actuacions per al supòsit en què els ens obligats a crear el seu propi registre de grups d’interès  optin per un registre propi.

- Desenvolupar les previsions del Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, relatives a les obligacions de l’Administració de la Generalitat en relació amb la difusió de la informació dels grups d’interès.

- Garantir el principi de transparència per mitjà de la publicitat dels grups d’interès i de les activitats que realitzen, així com el retiment de comptes davant la ciutadania.

- Aprofundir i regenerar el sistema democràtic i recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions públiques.

1. Quins aspectes de la regulació actual dels grups d’interès considereu que convé millorar o desenvolupar?
2. Quines mesures considereu que cal aplicar per assolir l’objectiu de fer transparent davant la ciutadania l’existència i les activitats d’influència dels grups d’interès?

Es poden fer aportacions a l'espai creat a aquest efecte en el portal de participació ciutadana participa.gencat.cat, o també a través de l'adreça de correu electrònic de la unitat promotora dgdret.justicia@gencat.cat

 

Resposta Govern:
Govern

14 de Juliol de 2017

    Comentaris:

    Comentaris: 4

    • Usuari2

      21 de Juliol de 2017

      L'objectiu últim de la norma és la transparència i l'aprofundiment i regeneració del sistema democràtic. Hi ha poca o gairebé nul·la tradició al país d'utilitzar aquests instruments. Caldria doncs, en una primera etapa si més no, ser proactius en la disseminació de la informació. Es proposa doncs que, amb una periodicitat mensual, es publiqui en els principals medis escrits i audiovisuals del país, un llistat per conselleries de les agendes de visita dels grups d'interès: qui a qui i sobre què (de pas, això donaria també una visió més àmplia de com és de complexa l'acció de govern). En el mateix sentit, les conselleries podrien organitzar rodes de premsa periòdiques sobre aquestes activitats i també els mitjans públics haurien d'actuar proactivament en aquest sentit. Crec que l'actual govern i l'actual majoria parlamentària podrien estar molt interessats en anunciar mesures d'aquest estil.

    • Usuari2

      27 de Juliol de 2017

      XNET: Aquí la nostra aportació a la Consulta pública sobre l’Avantprojecte de decret sobre el Registre de grups d’interès del Departament de Justícia de Catalunya.
 Entenem les bones intencions que hi ha darrere de la creació de llistats públics de grups d'interès. De la mateixa manera creiem que l'agenda dels servidors públics ha de ser completament pública i per això han de constar a l'abast de tothom, de TOTES les persones o grups amb els quals es reuneixi el servidor públic. En aquest context, no creiem que la societat civil organitzada hagi de ser equiparada als grups de pressió professionals i remunerats, obligant-la a fer públiques una jerarquia i estructura que no té. Considerem que: - Això desvirtua la funció de la societat civil burocratitzant-la i crea dinàmiques clientelars. - Reprodueix l’asimetria entre societat que lluita per el bé comú i grups poderosos que treballen pels seus interessos, obligant a persones a exposar el seu nom i quedar “fitxats” només per demanar millores que afecten a tots. Per aquesta raó ens oposem a que la societat civil s'hagi d'inscriure al registre al mateix nivell que els grups privats. Així ho va expressar en la seva compareixença a la Comissió Parlamentaria la nostra companya Simona Levi:
https://xnet-x.net/ca/intervencio-simona-levi-xnet-comissio-lluita-contra-corrupcio-regeneracio-democratica/
 També ho hem expressat en la campanya #TornaLaSTASI contra la infame proposició de llei cortina de fum de “lucha contra la corrupción y la protección de los denunciantes” tramitada al Congrés del Estat espanyol, una proposició propagandística que aprofundeix en un perillós fanatisme que, lluny de regular els abusos de les grans empreses, està dissenyada per debilitar la societat civil en el seu treball de vigilància sobre les lleis que afecten a tots i que estan sent influïdes precisament per lobbies. En lloc de considerar les dades legals i la publicació de les agendes dels càrrecs i alts càrrecs com a obligatòria, posa particular èmfasi en crear llistes de persones que interpel·len les institucions, que, segons el govern que hi hagi, poden ser considerades "dissidents".
https://xnet-x.net/proposicion-ley-proteccion-denunciante-vuelve-la-stasi/
 Dit tot això, som conscients que la consulta oberta sobre l’Avantprojecte de decret sobre el Registre de grups d’interès de Catalunya s'ha d'emmarcar en la llei vigent. La llei de Transparència de Catalunya inclou la societat civil com a grup d'interès. Dins d'aquest context, les aportacions a l'avantprojecte de llei que volem fer i que tenen en compte les consideracions indicades a dalt, són les següents: - En aquest moment el formulari d’inscripció no permet cap opció per a persones que treballen per l'interès públic encara que la llei sí ho menciona com a obligació. Fins i tot en el formulari no es permet l'opció "Guanyar 0€" a la persona que assisteixi a la cita. Naturalment això s’ha de modificar. - Cal fer una clara distinció quan les persones que mantenen una interlocució amb les institucions són professionals, per tant ho fan guanyant diners, i quan no ho són. - Els grups que treballin sense ànim de lucre (fins i tot les agrupacions informals), tot i tenir l'obligació d'inscriure's per llei, haurien de poder registrar un nom o plataforma o grup informal, tenint la possibilitat de no registrar una persona concreta com a representant ja que les persones en aquests casos parlen en nom col·lectiu i no mereixen una estigmatització personal. - L'accent ha de recaure en l'obligació del representant públic de publicar la seva agenda. Seva és la responsabilitat que sigui accessible la informació sobre les seves trobades, respectant la diferència entre professionals i no professionals que indiquem, per no crear persones individuals com a caps de turc de demandes col·lectives i per al bé comú.

    • Usuari2

      28 de Juliol de 2017

      1. Quins aspectes de la regulació actual dels grups d’interès considereu que convé millorar o desenvolupar? Creiem que caldria millorar la delimitació dels àmbits d’interès, prioritzant-ne els més representatius de la entitat (dos o tres com a màxim), doncs molts del GI registrats ho han fet amb un ventall tan ampli d’àmbits d’interès que la informació no serà transparent per inacabable, pesada i ingestionable. Evidentment tots tenim múltiples i variats interessos però una associació dedicada a fomentar el paper de la dona o una associació empresarial, no l’hauria de definir l’àmbit d’interès: salut, per exemple, per molt que hi hagi temes puntuals de salut de la dona o de salut laboral que poden ser del seu interès respectiu. Entendríem que les accions de govern previstes en cada àmbit d’interès especificat al registre es farien saber als GI implicats per a la seva participació i amb l’actual ventall d’àmbits d’interès de cada entitat registrada creiem que això no serà viable i per tant no hi haurà participació efectiva de la ciutadania per excés de representació potencial. 2. Quines mesures considereu que cal aplicar per assolir l’objectiu de fer transparent davant la ciutadania l’existència i les activitats d’influència dels grups d’interès? Un cop clarificats i acotats els àmbits d’interès, caldria que en cada àmbit s’informés periòdicament de les actuacions que proposa el Govern , els GI que han estat informats , els GI que han participat i què s’ha fet. Igualment hi hauria d’haver un espai on els GI poguessin fer propostes en els seus àmbits d’interès.

    • Usuari2

      28 de Juliol de 2017

      APORTACIONS DE LA TAULA LLETRADA INTERCOL•LEGIAL EN EL PERÍODE DE CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE L’AVANTPROJECTE DE DECRET SOBRE EL REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS DE CATALUNYA Com hem reiterat moltes vegades, els col•legis professionals i consells de col•legis professionals tenen una naturalesa mixta pública i privada. Tot i que la Llei 19/2014 considerava que les persones jurídiques públiques no són grup d’interès, ( ... g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general) i que, en el seu moment, també vam destacar que la funció de representació dels interessos professionals ja ve establerta per la normativa, a la pràctica s’ha considerat que els col•legis i consells de col•legis tenen la condició de grup d’interès en relació amb la resta de les administracions, i, per tant, s’han hagut d’inscriure com a tals en els registres corresponents. La disposició addicional segona del Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya, especificava clarament que els col•legis i consells de col•legis professionals havien de tenir un registre de grups d’interès, amb la qual cosa quedava clar que aquestes corporacions eren considerades entitats de dret privat pel que fa a l’obligació d’inscripció en el registre de les altres administracions, i entitats de dret públic pel que fa a l’obligació de comptar amb un registre de grups d’interès. Reiterem novament que el registre de grups d’interès té sentit únicament si hi ha persones físiques o jurídiques de caràcter privat que puguin participar de la política o presa de decisions de les corporacions, i tenen possibilitat d’orientar aquestes polítiques en defensa del seu interès propi, o de tercer o d’un interès general (d’acord amb la definició de grup d’interès que es dóna a la Llei 19/2014) En aquest sentit, tot i ser corporacions de dret públic, els col•legis i consells de col•legis no són subjectes de l’acció política general i només de manera indirecta els ciutadans es podrien veure afectats per decisions col•legials. La normativa de caire administratiu que poden elaborar aquestes corporacions són els seus estatuts, els reglaments de règim interior, el codi deontològic i alguna normativa sectorial (per exemple un reglament de visats) i és en aquest àmbit on també s’hauria de considerar la possibilitat de participació en la presa de decisions que exigiria la consideració de grups d’interès vers el col•legi o consell de col•legis. En aquest sentit, la Llei 7/2006 ja regula al seu article 42 com s’ha d’exercir la potestat normativa dels col•legis i consells en relació amb les seves funcions públiques i preveu que s’ha d’ajustar “al que disposen els estatuts i ha d’incloure, en tots els casos, un període d’informació pública col•legial per un termini no inferior a un mes, a fi que els col•legiats puguin conèixer la memòria justificativa del projecte, els informes, les consultes i el contingut del mateix projecte, i formular les al•legacions, els suggeriments o les esmenes que considerin convenients, a les quals s’ha de donar resposta abans de la presentació del projecte a l’òrgan competent per a l’aprovació del reglament” A més, s’han d’aplicar les disposicions de l’article 46.3 i 4 d’aquesta llei que, respecte les normes que aprovin, preveuen la transmissió al departament de la Generalitat amb competència en matèria de col•legis professionals, perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el Registre de Col•legis Professionals i n’ordeni la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i que dites disposicions entren en vigor l’endemà d’haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat que estableixin una data d’entrada en vigor posterior. Existeix, per tant, una normativa específica que preveu expressament la publicitat que cal donar a la normativa de caire públic, i per tant administratiu, dels col•legis i consells de col•legis professionals i que, des de fa temps preveu la publicitat dels projectes. Per tant, la transparència en els projectes de dites disposicions ja es garanteix des de fa temps. Però és que les persones que poden decidir en relació amb dita normativa (estatuts, reglaments...) són els col•legiats, que són també les persones a les quals afecta. Un exemple clar, seria el codi deontològic. No veiem factible la participació de terceres persones en el procediment d’elaboració de la normativa deontològica col•legial, especialment si tenim en compte l’abundant la jurisprudència que, amb caràcter general, nega als denunciants la condició d’interessats en el procediment disciplinari. Aquest procediment conclou amb la imposició d’una sanció al denunciat o amb l’arxiu de la denúncia, i cap d’aquestes alternatives pot generar, per si mateixa, un efecte positiu en l’esfera jurídica del denunciant. Per tant, atès que les disposicions administratives i la presa de decisions referides a dites disposicions no afecten la participació (que –com a organització de base associativa-- resta garantida per les pròpies normes estatutàries) ni tenen afectacions a persones alienes a les pròpies corporacions, no s’endevina l’interès que podrien tenir aquestes persones en la presa de decisions de les corporacions i la seva possibilitat d’orientar aquestes polítiques. I, indubtablement, les persones col•legiades, que sí poden participar en la normativa i la presa de decisions de les corporacions i que sí tenen possibilitat d’orientar aquestes polítiques no poden tenir la consideració de “grup d’interès” fora que es vulgui fer coincidir de manera automàtica el registre de col•legiats/des i el de grups d’interès. Creiem, per tant, que, cas que es consideri que col•legis i consells de col•legis professionals hagin de comptar amb un registre de grups d’interès, cal que es clarifiqui per a quines actuacions públiques s’han de tenir en compte i quines persones físiques o jurídiques s’hi haurien d’inscriure. Josep Barceló Salleras Coordinador de la Taula Lletrada Associació Intercol•legial de Col•legis Professionals de Catalunya