• Data d'expiració: 06.09.17

  • Estat: Tancada

La proposta está tancada

Caracterització de l'economia col·laborativa

No existeix una definició plenament consensuada d’economia col·laborativa, si bé els diferents organismes internacionals, com la Comissió Europea, coincideixen i concreten certs aspectes que són clau per a caracteritzar aquest nou fenomen: entorn obert i interconnectat; nous nivells de participació ciutadana, intercanvi i col·laboració entre iguals; serveis proveïts de forma ocasional i complementària a l’activitat principal; accés enlloc de propietat; sistema basat en la confiança i ús de recursos infrautilitzats.  

En aquest sentit, existeixen factors de consens que cal tenir en compte per dur a terme el desenvolupament de les relacions entre particulars mitjançant una plataforma o comunitat d’usuaris en què es comparteixen béns sovint infrautilitzats o serveis en unes condicions òptimes que:

- afecten a múltiples sectors d’activitat, 

- comporten un nou model productiu que transforma les organitzacions empresarials i el mercat laboral, i

- requereixen un enfocament d'anàlisi sectorial.

Per concretar els aspectes clau que permetin l’encaix d’aquesta nova oferta basada en el ciutadà agent productor en condicions de competència lleial, cal donar resposta a les següents preguntes:

- Com definiries economia col·laborativa? Parlem bàsicament de consum col·laboratiu? Forma part de l’economia social i solidària? Segons la teva opinió, què és i que no és economia col·laborativa?

- En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda?

- Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament?

- Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? 

- El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent?

RECORDA registrer-te aquí abans de comentar perquè es pugui publicar el teu comentari!

Resposta Govern:
Govern

06 de Febrer de 2017

Veure informe de resultats a la documentació annexa.

    Comentaris:

    Comentaris: 53

    • Usuari2

      14 de Febrer de 2017

      Cal vigilar perquè l'anomenada economia col.laborativa no es converteixi en economia submergida facilitant l'evasió dels impostos.

    • Usuari2

      15 de Febrer de 2017

      Englobaria sota el concepte d'economia col·laborativa totes aquelles activitats en què un particular intercanvia recursos (com ara béns infrautilitzats), serveis i habilitats amb un altre particular, entenent el terme "col·laborativa" com a designació de la cooperació entre iguals (amb indiferència de si comparteixen un interès comú, ja que, per exemple, un individu que lloga el seu cotxe mentre no l'utilitza té un interès molt diferent del que no té cotxe i està interessat en llogar-lo a un particular, però finalment ambdós individus cooperen per a satisfer el seu interès particular, i això ho possibilita una plataforma de l'anomenada "economia col·laborativa"). Respecte als criteris que caracteritzen i diferencien les plataformes col·laboratives de les empreses "tradicionals", segons el meu parer, una plataforma col·laborativa hauria de limitar-se a garantir aspectes inherents a l'ús de la pròpia plataforma, com la seguretat, la confiança (vetllant pel bon funcionament del sistema de reputació) i el compliment de les normes d'ús de la plataforma, o oferir serveis complementaris a l'activitat que en ella es genera (com ara una assegurança en els viatges compartits a través de la plataforma). De ser així, l'activitat de la plataforma no hauria d'estar subjecte a la mateixa regulació que les empreses tradicionals del mateix sector d'activitat, ja que no es tractaria d'una empresa oferint serveis professionals sinó d'una plataforma connectant oferta i demanda entre particulars. En canvi, no consideraria propi d'una plataforma col·laborativa que intervingués en més aspectes de la prestació del servei, com ara establint relacions laborals de subordinació amb els seus usuaris oferents o imposant el preu del servei. En aquests casos, la plataforma estaria prestant un servei professional i, per tant, hauria de regular-se la seva activitat com a tal. A l'hora de regular l'activitat de les plataformes que es considerin fora de l'àmbit de l'economia col·laborativa, s'ha de tenir com a objectiu que les regles del joc siguin iguals per a tos els actors econòmics (plataformes i empreses tradicionals). Això no vol dir, però, imposar a les plataformes les mateixes restriccions i normatives que afecten a les empreses tradicionals (si això implica establir unes barreres insalvables per a les plataformes que impedissin el seu funcionament o la seva existència), ja que també s'ha de tenir en compte el criteri de proporcionalitat a l'hora de dissenyar la normativa . La justificació per a no perjudicar l'existència d'aquestes plataformes amb una regulació desproporcionada és que milloren la qualitat de vida dels ciutadans (fet que explica el seu abrupte èxit). Les plataformes digitals col·laboratives permeten incrementar l'eficiència dels recursos (fet que genera un rendiment econòmic per al propietari que abans no existia) i del temps (gràcies a una major connectivitat) i permeten transaccions i intercanvis que abans no eren possibles o que es limitaven als cercles socials més propers. Per tant, a l'hora d'anivellar les regles del joc per a tots els actors econòmics en sectors excessivament regulats, la solució no hauria de passar per aplicar restriccions desmesurades a les plataformes, sinó per reduir les restriccions i la sobre-regulació que afecta al conjunt del sector. Pel que fa a la informació de valor que es genera a les plataformes, ja que són el ciutadans amb les seves transaccions a les plataformes els que generen les dades, considero legítim que les administracions públiques en tinguin fàcil accés per a dissenyar polítiques públiques que responguin a les necessitats reals dels ciutadans,. En aquest sentit, les plataformes haurien d'estar obertes a col·laborar estretament amb les administracions públiques.

    • Usuari2

      15 de Febrer de 2017

      Seguit amb el comentari d'en Lluís, cal anar molt en compte quan es fa una distinció entre "economia tradicional" i "economia col·laborativa". Fa uns anys els de OUISHARE va publicar una enquesta sobre els motius del boom del P2P i més de 80% dels enquestats van declarar que hi participaven per motius econòmics. Al meu parer, no caldria fer aquesta distinció, més aviat un replantejament sobre el nou paper de les empreses dins l'ecosistema social.

    • Usuari2

      18 de Febrer de 2017

      Segons la definició oficial d'economia com a ciència que estudia els mètodes més eficaços per a satisfer necessitats humanes, tenint en compte l'escassetat dels béns, sí, el consum col·laboratiu i l'economia social i solidària, així com altres sistemes com l'economia del bé comú, o l'economia circular, entrarien dins de la definició d'economía col·laborativa. Tots ells són mètodes per a satisfer necessitats humanes en l'escasetat de béns, i on es generen interaccions de persona a persona (a través de plataformes o no), que les converteix en col·laboratives. La meva definició: qualsevol mètode de distribució de béns escassos per satisfer les necessitats humanes, on els intercanvis es produeixin entre persones físiques, hi hagi (o no) intercanvi monetari. Dins d'aquest model col·laboratiu, hi haurà plataformes intermediàries que tindran un model de negoci (com Airbnb, o SocialCar); i d'altres que simplement posaran en contacte persones, perquè els mateixos ciutadans siguin els responsables de satisfer les necessitats d'uns i altres, ja sigui amb intercanvi monetari (com Wallapop), o sense (couchsurfing). Les empreses intermediàries són empreses tradicionals que estan treballant en un model facilitador de l'economia col·laborativa. Els ciutadans que realitzen els intercanvis és qui tenen un rol diferent, que no encaixa en el model d'empresa tradicional. Estic d'acord en el fet que és necessari recollir dades per millorar les polítiques públiques sempre i quant la persona hi doni consentiment, i aquestes dades s'utilitzin de manera objectiva i equitativa per regular de la manera més justa possible. No, definitivament el sistema actual no està pensat per encaixar el nou ciutadà productor. Segons el meu criteri, els aspectes bàsics a considerar per adaptar el sistema són: 1. Si hi ha intercanvi monetari o no / 2. El valor d'aquest intercanvi monetari / 3. La freqüència en què es fa ús d'aquestes plataformes a canvi d'una contraprestació econòmica / 4. La renta de la persona en qüestió. Dels tres mencionats, els més rellevants haurien de ser freqüència i renta.

    • Usuari2

      21 de Febrer de 2017

      En primer lloc, caldria adoptar una definició –genèrica- sobre el terme (economia col·laborativa, compartida, consum col·laboratiu...); en aquest cas, caldria veure quina és la definició que adopta la UE. Aquesta també caldria que revisés la normativa consumerística. En aquest sentit, potser caldria una nova regulació o, si més no, una definició de la figura prosumerista (individu que ofereix béns o serveis però que no compleix els requisits establerts per la normativa de consum a fi de ser considerat com un empresari). Cal palesar que la legislació de consum ha estat denostada per la doctrina, per adoptar una definició de relació de consum excessivament rígida. Una altra opció podria ser adoptar una normativa relativa a les Plataformes Digitals, on quedés determinat el seu rol (intermediari o prestador del servei; normalment és el primer); l’exempció de responsabilitat de la Directiva d’e-commerce (trasposada en l’ordenament jurídic per la LSSI) caldria revisar-lo, sobretot quan el rol de la plataforma és més actiu (establir criteris a fi de determinar-ne el nivell d’activitat que exonera o no de responsabilitat). Entenc que això es desenvolupari a nivell europeu, ja que és la UE qui ostenta la soberania per legislar en aquest àmbit. A nivell estatal, de lege lata, podria utilitzar-se la tècnica danesa a fi de dotar de major protecció la part dèbil de la relació C2C (però no sé si podem parlar de part dèbil en aquest tipus de relació); així, els danesos, quan en una relació C2C opera una plataforma entremig, fan entrar al terreny de joc la regulació de consum, a fi de protegir el consumidor. Aquesta solució a priori pot ser atractiva, però trasllada tota la responsabilitat a l’usuari que ofereix el servei, que en la majòria de casos té el mateix patró que el que l’utilitza, per tant, caldria fer-ne una aplicació o revisió prudencial. El que està clar és que la LSSI, que transposa la Directiva e-commerce, està sobrepassada i caldria actualitzar-la o fer néixer una nova legislació. Interessant també és la postura que adopti el legislador (sense entrar en temes competencials) en la l'àmbit regulatori. Així doncs, ha quedat determinat pels nous actors la seva capacitat de regular i dotar de protecció les transaccions: un dels punts forts de les plataformes són els mecanismes de reputació que han establert a mode de reviews, que en molts casos suporten el pes de reduir l’asimetria informativa. Caldria potenciar tot i facilitant i col·laborant, doncs, que siguin les mateixes plataformes qui s’autorregulin (seria una delegació regultatòria de facto) per tal d’optimitzar aquests nous instruments de confiança (trust). A més a més, cada vegada terceres plataformes també poden oferir aquest servei auditor o avaluador d'aquests nous mecanismes de trust (p.ex, BBB). Una autorregulació que pot ser compartida pel propi legislador quan topi amb un marcat interès públic; però, en tot cas, amb una intervenció proporcional a l’interès que es vulgui protegir. També es poden dur a terme regulacions pilot, a mode de termini resolutori de manera que una vegada ha arribat el termini, o bé expira la regulació o es revisa per veure quin ha estat el seu impacte (a mode de sunset clauses, p.ex: una taxa temporal per veure com funciona). Això pot ser útil en aquells camps que generin més controvèrsia o tinguin una externalitats més negatives com pot ser el ridesharing o els habitatges malanoment d’ús turístic. Aquestes externalitats són més difícils d’internalitzar per les plataformes (tal i com fan amb l’asimetria informativa) i és aquí on caldria una intervenció regulatòria més de caràcter públic. Una prohibició com la que s'ha fet a Barcelona de prohibir durant 4 anys l'autorització de llicències per a habitatges d'ús turístic és excessivament desproporcional. En tot cas, els nous actors de l’economia compartida no han de ser assimilats de ple amb els actors tradicionals i, per tant, cal establir criteris per classificar aquestes plataformes i criteris per determinar el volum d’activitat que canvia el rol de prosumidor a empresari. Cal adoptar una nova forma de regular més flexible i líquida, tot i apostant per l’ús de principis més genèrics, i fent un ús –aquí sí que regulat i molt més prudent- de tot el tema de les dades dels usuaris. Com articular el traspàs de dades plataforma-poder públic és un repte i cal ser prudent perquè topa amb dret a la intimitat dels propis usuaris. Una nova forma de regular que es basi menys amb el repartiment de llicències ex ante i aposti per autoritzacions; la proposta de regulació dinàmica de l'ACCO en l'allotjament col·laboratiu és interessant. En conclusió, sigui quina sigui la legislació que s'adopti o la tècnica regulatòria que s'empri, cal que maridi amb la innovació efervescent que sorgeix de les plataformes del consum col·laboratiu i no s'utilitzi com un fre d'entrada per aquests nous competidors dels actors tradicionals.

    • Usuari2

      21 de Febrer de 2017

      Seguint els comentaris del Lluís i la Marta, crec que l'economia col·laborativa podria fer emergir la submergida. Les diferents plataformes haurien de treballar conjuntament amb les administracions per tal de recaptar impostos.

    • Usuari2

      22 de Febrer de 2017

      és clar que l'economia col·laborativa formar partde l'economia social i solidària!

    • Usuari2

      24 de Febrer de 2017

      APART DE HO DIT PELS COMPANYS JO PENSO QUE EL FUTUR ES PEL COOPERATIVISME MÉS FACILITATS, MÉS AJUDES,....ECONOMIA SOLIDÀRIA I PER ATOTS!!!

    • Usuari2

      28 de Febrer de 2017

      Personalment no estic d'acord amb l'autoregulació de les plataformes que obtenen quantiosos beneficis i tributen en paradisos fiscal. Amb les evidències històriques que tenim no sembla gaire assenyat creure que el mercat o un sector concret del mateix s'autoregularà en benefici dels ciutadans. L'economia col·laborativa s'ha de fer sobretot en proximitat i no a gran escala. Al meu entendre les plataformes son empreses i els seus negocis no són economia col·laborativa. En alguns casos desprotegeixen els consumidors i resten drets als treballadors generant precarietat. Tampoc sembla gaire just que un particular utilitzi una plataforma per llogar un pis (que no habita) de la seva propietat a estrangers durant tot l'any, evitant pagar impostos per una activitat econòmica que no te res de col·laborativa. Caldria tenir molt present el que és col·laborar, treballar en un projecte comú, obtenint tots els participants beneficis similars.

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      Hace unos años atrás con sorpresa hemos sido testigo de un cambio radical en lo que es la economía. Una economía capitalista que esta manejada por un puñado de personas (el 1% de la población mundial es el que tiene el dinero) Airbnb sin quererlo, fue un abanderado de una revolución en la economía: el "sharing economy" una posibilidad de abrir una economía a toda la gente y que ellos puedan generar ingresos fuera de los trabajos tradicionales. Algo que realmente me ha llamado la atención que haya llegado tan lejos y ver con ojos asombrados como los monopolios de todos los rubros tiemblan cuando tengan que compartir el pastel con la gente. Yo personalmente he visto como gente ante con un sueldo paupérrimo, ahora puede viajar, arreglar su casa, hasta incluso ahorrar y soñar con tener algo mas que un sueldo a fin de mes. Y ahora, con un sabor amargo de ver que ese concepto maravilloso de "economía compartida" se esta persiguiendo a todos. Y lo que se olvidan es de la gente. De esta gente que hable al principio que simplemente quieren tener una vida mejor. Creo que en todos los debates de "apartamentos turisticos" siempre esto queda de lado y siempre se estigmatiza a estos apartamentos como los culpables de arruinar una ciudad. Esto no es así, tienen que entender que las ciudades cambian, se transforman, mutan. Es inevitable y la forma más inteligente de solucionar esto es "acompañar" estos cambios y ver como todas las partes pueden beneficiarse. No queremos limitaciones, queremos ideas para ver cómo podemos vivir en armonía TODOS. Dejen de multar y perseguir, e inviertan en dialogar y fortalecer las ideas para que Barcelona siga siendo una Smart City, en el concepto literal de la palabra. (Les recomiendo que vean lo que hacen en Londres con este tema.) De nuevo, en vez de perseguir, es mejor juntarnos y ver cómo podemos hacer una ciudad mas justa. Celebro este tipo de iniciativas y espero que la gente se involucre. Particularmente tengo muchas ideas para poder hacerlo, si quieren estaría encantado de sentarme con ustedes y decirles que se puede hacer para que turismo y gente local vivan en armonía. Creo que todo coincidimos en lo mismo. queremos una ciudad mejor cada día. Espero que las cosas cambien y puedan ver un camino que ayude a la gente a seguir teniendo una mejor calidad de vida.

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      Creo que es importante que el gobierno de Catalunya permita a sus residentes alquilar sus vivienda PRINCIPAL o secundaria por temporada si así creen conveniente. Puede convertirse en un sistema de recolección de impuestos que beneficiaría al gobierno de Catalunya y tambien a los residentes con más dinero. Al haber más dinero, tendremos más para poder comprar en otros comercios y así también incentivar la economía. Airbnb bien usado permite al ciudadano de a pie a poder generar ingresos propios adicionales que pueden ser de ayuda para vivir mejor.

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      En relació al tema dels lloguers dels apartaments turístics, creiem que és una molt bona iniciativa per contribuïr al repartiment de la riquesa. Amb una regulació correcte però sense ofegar als petits propietaris que tenim un pis en explotació turística, correctament regulat amb la seva llicència. El lloguer d'apartament i compartir habitatge permet a milers de persones viatjar i conèixer altres països i cultures, que d'altres maneres, per els elevats preus d'Hotel, no ho podrien fer. Els animem a estudiar correctament el funcionament d'aquest sistema implantat a tot el món. A Catalunya ja hi ha les polítiques molt més restrictives que en altres països, que ni tan sols han de declarar aquests habitatges.

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      M'adreço a vostés perquè tinguin en compte que el "home sharing" no es considerés una activitat professional sino un ajut a les famílies per arribar a fi de mes. Això si amb unes regles clares, diferenciades i proporcionades ja que els pisos turistics han de tenir un altre tractament. Les grans corporacions hoteleres ja tenen bastants beneficis. Salutacions.

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      Estimado/a Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació Generalitat, Poder allotjar-se en cases particulars estimula la confiança entre les persones, el coneixement del pais i és una ajuda economica per la persona o família que ofereix la casa. S'ha de combatre els grans especuladors . No als petit propietari. Atentamente, Maria Rosa Ribas Poch

    • Usuari2

      10 de Març de 2017

      Se debe de regular como otras muchas ciudades modernas del mundo. La norma/Ley, como se quiera llamr debe de ser clara, concisa y sencilla con requisitos proporcionados. Y que no sea un proceso burocrático farragoso que no haya por donde meterle mano. Y hay que diferenciar entre la disponibilidad de una habitación a la de un piso entero. Diferenciar la disponibilidad de unos meses de verano a todo el año. Diferenciar la ganancia de 2000 euros a la ganancia de 5000. He dicho.

    • Usuari2

      13 de Març de 2017

      ALQUILO UNA HABITACIÓN PARA PAGAR FACTURAS Y LLEGAR A FIN DE MES Mi nombre es Victoria, tengo 61 años a punto de cumplir 62 , vivo sola en Barcelona y esta es mi HISTORIA: En 2014 y después de 23 años trabajando en una empresa, echó el cierre y casi 200 personas nos quedamos en la calle. Con 55 años, una hipoteca y sin ningún ingreso desde hacía 8 meses me encontraba en la tesitura de reinventarme para salir adelante. Alguien me comentó que dado que mi hija ya no vivía conmigo, podía alquilar una habitación en mi casa, y sin pensarlo me puse manos a la obra, cómo lo había hecho mi madre hace 50 años. La verdad es que al principio me costó asumir que alguien extraño compartiera mi hogar, pero poco a poco esos temores se convirtieron en estímulos pues aparte de ganar un dinerito que me permitía llegar a fin de mes los viajeros que vinieron a mi casa me aportaron mucho a nivel personal. La educación y respeto son las bases que “impongo” cuando acepto algún viajero. Les aconsejo comercios y actividades de mi barrio que yo conozco perfectamente con lo cual el barrio sale ganando. Por todo ello me gustaría que se tenga en cuenta a la hora de legalizar esta actividad que NO SOY PROFESIONAL, estoy en paz con la agencia tributaria y contar con estos ingresos me permite llegar a fin de mes y hacer frente a los gastos del hogar. Les ruego que no confundan la supervivencia con el negocio y la inversión para ganar dinero. Gracias por ocupar unos minutos en leer mi historia. Victoria

    • Usuari2

      13 de Març de 2017

      Si, ha de haber una regulación clara y completa, pero esta regulación ya la está proporcionando las plataformas, como un engranaje natural, si lo haces bien, buena atención, recepción, un lugar donde pernoctar que sea exactamente como las fotos, que ya el cliente ha confirmado, me pagas lo cuidas y te vas. Ahora viene la regulación es la valoración que los viajeros dan de tí y de tu apartamento, y yo valoro su estancia, si ha sido la adecuada, o no, si no, avisando a la plataforma de una acción inadecuada, de esta forma yo puedo mantener mi apartamento, conservarlo, mejorarlo. Yo cuido mi imagen en las plataformas, la mejoro, atiendo puntualmente a las solicitudes, la plataforma me pone en contacto con los clientes pero todo el trabajo lo hago yo personalmente. Porque no puedo llevarme mi parte del pastel?, yo NO puedo afectar a un hotel porque una familia de 6 integrantes no podrían pagar un hotel, no podrían viajar, yo les ofrezco mi casa y las dos partes ganamos. Podríamos enfocarlo sólo a este público el familiar, cuidan tu casa, respetan a los vecinos, siguen las normas y socialmente ofreces un buen precio. Por otro lado ya pagamos un IVA por los servicios. Ustedes deben: Regular es el turismo de botellón, que viene de otros paises. cerrar esas webs a precio cerrado donde el lema es: Todo Vale, no, en mi Ciudad no todo vale, quiero un turismo responsable y ese debe sí, ser su trabajo, un saludo

    • Usuari2

      14 de Març de 2017

      Benvinguda sempre que aquesta sigui beneficiaria pel conjunt de la societat i estigui regulada perque així sigui. Això no vol dir que pugui requerir alguns canvis a sectors específics que han establert algunes avantatges amb el temps que bé que aprofiten (taxis, sector inmobiliari etc.). Alguns temes clau al meu entendre perque aquesta economia colaborativa sigui benvinguda: - Transparencia - Respecte als tributs, s'ha de trobar la fòrmula perque aquestes plataformes paguin impostos o una bona part aquí per poder operar. - Seguretat i una normativa amb garanties pel client - Que eviti l'especulació (evitar casos com els que succeeixen amb airbnb que aumenta els preus dels lloguers)

    • Miguel%201%20%28ted%20noviembre%29

      15 de Març de 2017

      Personalment opino que la economia col.laborativa no pot ser només un tema referit al ciutadà o a la comunitat, sino que ha d'arribar a las empreses, perque son poderosos motors del canvi. La transparència, la conectivitat i el valor de la reputació son elements de la economia col.laborativa que també s'han d'incorporar al mon profesional i, sobre todo a la empreses. Crec sincerament que el Sistema es canvia des de dintre del Sistema i no només creant noves formules alternatives (com p.e. cooperatives col.laboratives), sense aprofitar la dilatada experiència i efectivitat de las empreses. Es per aixó que estic treballant a un projecte que preten aixó, crear una plataforma col.laborativa i gamificada (basada en la reputació) per apropar el mon de la empresa, el emprenedor, l'inversor i el profesional per, plegats, puguin posar el marxa projectes sostenibles, innovadors i d'impacte social/mediaombientals.

    • Usuari2

      17 de Març de 2017

      Les plataformes posen en contacte les persones gràcies a la tecnologia. La plataforma fa possible l'economia col.laborativa. És un fenòmen totalment nou. Segons els beneficis econòmics de la plataforma, lògicament cal que tributi d'acord amb la normativa pertinent. Altra cosa són els usuaris interconnectats gràcies a la plataforma. Quan hi ha intercanvi econòmic per la prestació i aquesta s'ha fet a través d'una plataforma online, els ingressos queden reflectits de manera transparent, no hi ha possibilitat de "submergir-los". Qui ofereix el servei ha de declarar aquests ingressos en la seva declaració de renda. Per tant, entenguem d'una vegada que els qui ofereixen un servei ja estan pagant impostos per l'economia col.laborativa. Cal tenir molt present que en plena crisi econòmica, tenint en compte les alarmants xifres d'atur, de famílies en risc d'exclusió, de la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes (milions d'ells cobren per sota del SMI), de la nova pobresa energètica, etcètera, aquestes plataformes han fet possible que gent deprimida econòmicament pugui subsistir amb dignitat. Estem parlant de coses molt serioses: aquesta novedosa forma d'intercanvi entre particulars ha fet possible que molts ciutadans escapin del risc de pobresa. Per tant la regulació que se'n faci cal que sigui oberta i flexible de manera que permeti que aquestes activitats continuïn i siguin extensibles a més sectors de població. Cada ciutadà ha de ser lliure per exercir el seu dret a subsistir i viure amb dignitat. Si això ho aconsegueix prestant serveis proveïts de forma ocasional i complementària a l’activitat principal, o de forma continuada obtenint per tant una estabilitat econòmica que no aconsegueix amb la seva activitat principal, si és que la té, continua essent totalment lícit. El sistema d'avaluacions entre usuaris de les plataformes, i que aquestes recullen la documentació identificativa de les persones que la utilitzen, donen garanties suficients respecte el servei que es rebrà o el tipus d'usuari amb qui farem l'intercanvi. Tot i així, en cas de conflicte o reclamació, les plataformes acostumen a comptar amb un sistema de resolució prou efectiu i ben gestionat.

    • Usuari2

      23 de Març de 2017

      Crec que les plataformes són un connector d'oferta i demanda. Permeten democratitzar l'accés a feina i donen la llibertat a usuaris de donar i rebre serveis segons la seva prioritat. També donen molta més transparència al servei i permeten pujar la qualitat. En molts casos gràcies a les valoracions posteriors. Així també es permet que les persones tinguin més visibilitat de qui fa millor la feina i aquests puguin obtenir més ingressos. Crec que els esforços s'han d'encarar a que les plataformes funcionin correctament, en molts casos vinculades amb l'administració per col·laborar amb fiscalita. Estaria encantat de comentar-ho més a fons si pot ajudar.

    • Usuari2

      23 de Març de 2017

      L'economia col·laborativa és una nova forma de consum basada en compartir béns o serveis entre individus sense la intermediació d'agents corporatius més enllà de les plataformes web que posen en comú a les parts interessades. Suposa un canvi cultural i econòmic en els models de negoci. A Catalunya aquest fenomen va començar a donar-se a conèixer entre 2012 i 2013, especialment en el sector turístic, per la plataforma de lloguer de propietats, Airbnb. La preocupació principal de Federatur és la incertesa regulatòria. Podem respectar els nous models d'allotjament i les noves fórmules de comercialització però ha d'existir una normativa clara que no generi dubtes ni buit legal pel que fa a contribucions, cobertura d'assegurances, responsabilitat legal, etc ... Entre moltes altres coses, aquesta regulació hauria controlar l'oferta establint requisits als habitatges particulars que assegurin una qualitat mínima així com fer responsable al canal o plataforma que publiqui l'habitatge. Aquesta nova tipologia d'allotjament consistent en la cessió d'habitacions a habitatge compartit hauria de rebre una denominació diferent a "habitatge d'ús turístic" ja que generaria error i confusió. Les dues tipologies són molt diferents a més de incompatibles entre si ja que no es poden compaginar. Federatur Federació Catalana d'Apartaments Turístics

    • Usuari2

      28 de Març de 2017

      L'economia col·laborativa és aquella on un propietari d'un bé o servei el comparteix amb els seus familiars o amics perquè no l'utilitza al màxim de capacitat, i en cap cas li genera un benefici econòmic o realitza una activitat professional, sinó que simplement fa un ús compartit amb persones properes, sense intermediaris que també en facin negoci. En el moment en que aquest ús compartit passa a ser públic i accessible per part de qualsevol persona, sigui directament o a través d'intermediari, esdevé per definició una activitat o una prestació de servei que ha d'estar sotmesa com qualsevol altre activitat econòmica o regulat per les normatives de cada sector econòmic, més encara si es desenvolupa en el marc d'un servei públic.

    • Usuari2

      29 de Març de 2017

      Us recomano llegiu aquests articles i treieu les vostres pròpies conclusions...molt interessants! http://www.rogersunyer.com/es/articulos/ciudades/yo-no-estoy-contra-turismo-pero/ http://blogs.elconfidencial.com/economia/laissez-faire/2017-03-24/la-casta-contra-los-propietarios-de-vivienda_1353910/

    • Usuari2

      31 de Març de 2017

      Creo que la economia colaborativa, en este caso Airbnb, a mi particularmente me ayuda a poder cubrir mis necesidades y de mi familia, ya que actualmente con los sueldos que hay y ademas con mi edad de 57 años, es dificil de llegar a final de mes. El tener la posibilidad de alquilar una habitacion de mi vivienda habitual, considero que no soy un profesional del sector turistico y hotelero. Ahora bien, como ocurre en otras ciudades de Europa, es logico que se pague una tasa municipal por el alojamiento, sea por noche , por persona. considero que es un tema que se tiene que consensuar entre Ayuntamiento, Airbnb y los anfitriones

    • Usuari2

      04 de Abril de 2017

      Hace muy poco tiempo solo era productivo quien creaba un producto, los servicios solo eran valorados si dejaban un resultado físico. Hoy ingenieros de producción, bloguers, vloguers, comunity managers trabajan desde su casa y sus moviles se hacen influencers e eso es uno de los ejes de la economía. Desde tiempos antiguos la gente que tenia su casa de playa o su casa en el campo la alquilaba y eso nunca supuso un problema. El tema es que ahora con el boom de las grandes ciudades y incluso porque la gente viaja más con las compañias low coste y con el avanzo de los medios digitales esa cuestión se quedo mucho más punzante, como también es punzante la necesidad de tener una alternativa a los altos precios de los hoteles y una forma de controlarlos. No es lo mismo que un particular que comparta su casa, o que una persona que alquile un solo piso dentro en una ciudad se confunda con especuladores o incluso los mismos de la industria hotelera que tienen decenas de piso turísticos. Tener pisos turísticos en una finca residencial puede ser molesto a los vecinos, todos comprendemos, aun más se el propietario no esta y si no tiene interés en controlar quienes vayan. Ahora si el propietario o inquilino vive en la casa, es su residencia habitual y puede controlar esa afluencia no veo el problema. Cuando llegue a Barcelona, el problema eran los pisos de estudiantes ahora me parece que se centra toda la cuestión en el tema turístico. No es justo que compartir su casa sea con estudiantes, trabajadores o turistas, se esta transforme en algo marginado. Como también compartir los costes y pagar los impuestos por lo que se gana. Las plataformas están, la forma de controlar las entradas es sencilla, ya que regular, que no tardemos más, ya hacen 3 años que eso se discute y de momento esta no regulación solo favorece a los grandes empresarios. Quien comparte su casa esta cada vez más marginado y sob presión del ayuntamiento

    • Usuari2

      04 de Abril de 2017

      Jo crec que l'economia col·laborativa és una realitat a la que els professionals ens hem d'acostumar i adaptar, i qui no ho faci, es quedarà fora del mercat. El món ha arribat a un punt de no retorn, generar més riquesa amb menys recursos és possible, però els recursos cada cop són més limitats i és per això que s'ha de treure la major rendibilitat d'aquests. Una bona manera de fer-ho és mitjançant el reaprofitament i la compartició. D'altra banda, no hem d'oblidar que tot el mercat laboral i moltes professions canviaran durant els propers anys, el paper de les Administracions públiques és aconseguir que ho facin de la manera més adient i amb les menors tensions. L'economia col·laborativa en cap cas ha de representar un percentatge de l'economia submergida del país. Per aconseguir això, s'ha d'implementar una fiscalitat referent a aquests nous models de negoci i s'ha d'intentar que juguin amb les mateixes regles del joc que els professionals i negocis més tradicionals. Per exemple, els sector del transport com els taxis, als que l'accés a una llicència a la ciutat de Barcelona pot costar uns 200.000€, no es pot liberalitzar, fent que una persona sense cap llicència legal exerceixi les mateixes funcions que els treballadors més tradicionals. De la mateixa manera, també s'ha de mostrar un full de ruta per a que els professionals tradicionals es puguin adaptar a la nova realitat d'una manera més eficient i productiva. En qualsevol cas, l'economia col·laborativa és una manera eficient i sostenible de mantenir el nivell actual de consum que hi ha al planeta.

    • Usuari2

      10 de Abril de 2017

      - Com definiries economia col·laborativa? Parlem bàsicament de consum col·laboratiu? Forma part de l’economia social i solidària? Segons la teva opinió, què és i que no és economia col·laborativa? No solo existe la economía colaborativa como tal, ni se le puede dar una sola definición. Bajo este término se engloban también conceptos tales como economía bajo demanda y economía de acceso. La mayor diferencia que existe entre los diferentes modelos es el objetivo de los usuarios, dependiendo si estos realizan la actividad con ánimo de lucro o con la mera intención de compartir costes. En cada uno de estos modelos opera un tipo de plataforma diferente: 1. Economía colaborativa: La economía colaborativa es un fenómeno innovador en el que se permite el intercambio y compartición de bienes o servicios infrautilizados entre particulares, a cambio o no de una contribución a los costes de mantenimiento de estos bienes o servicios y sin ánimo de lucro. Los particulares pueden ponerse en contacto a través de una plataforma tecnológica que recibe una contraprestación económica a cambio de su servicio de intermediación electrónica. Un ejemplo de plataforma intermediaria en este modelo sería BlaBlaCar. 2. Economía bajo demanda: Dentro de la economía bajo demanda, encontramos aquellos modelos de consumo y provisión de servicios que se basan en la intermediación entre la oferta y la demanda generada habitualmente de profesional a consumidor (B2C) a través de plataformas digitales cuya prestación se origina en base a las necesidades del usuario que demanda y se adapta a sus preferencias, prestándose a cambio de una contraprestación y con ánimo de lucro. La diferencia fundamental de este tipo de modelos bajo demanda y los modelos colaborativos es que entre los usuarios existe una relación comercial, es decir, son plataformas en las que tiene lugar la prestación de un servicio ya sea por parte de profesionales o por parte de particulares, dependiendo del modelo. 3. Economía de acceso: Finalmente, consideramos que forman parte de la economía de acceso aquellos modelos de consumo en los cuales una empresa, con fines comerciales, pone a disposición de un conjunto de usuarios unos bienes para su uso temporal adaptándose al tiempo de uso efectivo que requieren dichos usuarios y flexibilizando la localización espacial de los mismos. Si bien la economía colaborativa ya fomenta el acceso frente a la propiedad de los bienes, la economía de acceso hace referencia únicamente a los modelos en los que la plataforma digital si presta el servicio subyacente y los usuarios normalmente no tienen contacto directo entre sí para efectuar las transacciones. - En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda? Para responder a esta pregunta habría que analizar las plataformas caso por caso. No se puede generalizar porque cada plataforma opera bajo un modelo diferente, y cada una tiene unas características diferentes. En el caso de BlaBlaCar en el que son usuarios particulares los que comparten un viaje en un vehículo privado, y los costes asociados al mismo, sin ningún ánimo de lucro, la actividad de la plataforma es la de intermediación propia de un prestador de servicio de la sociedad de la información. La actividad de la plataforma por sí misma no es lo que se considera economía colaborativa, esta se refiere a la actividad realizada por los usuarios, sino que es una actividad de intermediación entre particulares. - Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament? No existe un único sistema de reputación, cada plataforma tiene un sistema diferente que funciona de forma distinta. En BlaBlaCar, por ejemplo, solo puedes puntuar a otro usuario con el que ya hayas compartido el viaje. BlaBlaCar utiliza un sistema de reputación para que los usuarios particulares generen confianza entre ellos, disminuyendo o haciendo desaparecer la información asimétrica del mercado. La misión principal de BlaBlaCar es crear una solución de viaje global impulsada por los usuarios, conectando conductores que tienen asientos vacíos en sus coches con pasajeros que quieren viajar en la misma dirección. Para cumplir con esta misión, es importante solucionar el obstáculo que supone la aprehensión de viajar con un desconocido. Es por este motivo, que la reputación es tan importante para BlaBlaCar, y lo es para la economía colaborativa en general. La reputación se crea a través de las opiniones que otros usuarios de la plataforma tienen sobre ti construyendo así una comunidad de confianza siendo esta la base de cualquier relación entre particulares. El sistema de reputación que existe en la actualidad ha demostrado que es el propicio para mantener la relación de confianza que se necesita para sustentar la comunidad de usuarios de la economía colaborativa, por lo tanto, no se necesita una participación activa de la administración, otra que no sea la de establecer una obligación a las plataformas para que expliquen su sistema reputación de forma correcta a sus usuarios. - Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? Antes de poder decidir si seria interesante que la administracion dispusiese de esta informacion, se necesitaría saber quién pide la información y el objetivo de uso que tiene el que pide la información. Los datos de transporte son para una compañía como BlaBlaCar un elemento central del servicio que se presta. Nuestro valor reside en los datos que recolectamos, analizamos y creamos para nuestros usuarios y que harán posible que se continúe compartiendo coche. Estos datos son una información sensible desde el punto de vista de la estrategia de negocio. Compartir esta información sobre un país específico resultaría un riesgo que la plataforma no puede correr. Estos datos, sólo podrían compartirse si dan información global y no local y si se comparten de forma agregada. - El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent? Desde el punto de vista de la actividad realizada por los usuarios de BlaBlaCar entendemos que no existe ninguna necesidad de adaptar el sistema actual a la llegada de los nuevos “ciudadanos agentes productores” como se les denomina en esta consulta. Sin embargo, opinamos que sería interesante clasificar la figura del “ciudadano agente productor” para poder determinar cuándo se entiende que el mismo es un profesional y cuando un particular. Los usuarios conductores de BlaBlaCar no generan ningún beneficio a través de la plataforma, solo comparten los costes del trayecto, es por este motivo por el que la regulación fiscal, laboral y de seguros no impacta a nuestros usuarios.

    • Usuari2

      19 de Abril de 2017

      El nuevo agente productor que es el ciudadano ya está totalmente encajado en el sistema...la administración va por detrás ante este fenómeno y lo q debe hacer es procurar que no sea economía sumergida

    • Usuari2

      20 de Abril de 2017

      Amb tots els respectes, caldria informar-se abans d'opinar. Les persones que rebem prestacions econòmiques mitjançant l'economia col.laborativa, ho fem a través de plataformes digitals, i els ingressos queden reflectits de manera ben transparent en els nostres comptes bancaris. Per tant, en cap cas pot tractar-se d'economia submergida. Equiparar l'economia col.laborativa amb l'economia submergida és simplement una fal·làcia. Personalment, gràcies a compartir la meva llar a través de plataformes digitals, he pogut suportar la crisi econòmica, mantenir la meva família i conservar casa meva. Sóc membre de l'Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona (ViA), que entre moltes d'altres coses, ofereix als seus socis informació fiscal i legal. Compartint la nostra llar amb viatgers s'aconsegueix un model de turisme respectuós i sostenible, també es reparteix de manera més solidària el capital turístic, que d'altra manera queda sempre en mans de grans empreses d'apartaments o hoteleres. Aquest model diposita els ingressos directament en famílies acollidores, les quals recomanen el comerç de proximitat en que elles mateixes confien, de manera que tant el petit comerç de barri com el propi veïnat es veu beneficiat per uns ingressos que d'altra manera queden concentrats en les zones d'atractiu turístic i el centre de la ciutat. A més, els viatgers que l'allotgen en llars compartides, accepten per endevant unes normes de comportament i convivència que tenen com a prioritat el respecte al veïnat. Això, juntament a la predisposició en compartir sostre amb nosaltres, garanteix que l'estada es regeixi per un respecte per la ciutat i per un interès genuí en integrar-se a la ciutat com un veí més.

    • Usuari2

      22 de Abril de 2017

      Bon volguts, moltes gracies per aquesta oportunitat, soc Roger un membre de l’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona. VIA. - Quan una activitat es considera activitat de l’economia col·laborativa? Una activitat és considerada activitat de l'economia col·laborativa quan, tal i com la lei indica l'activitat no permet ser inclosa dins el marc d'un règim professional, ja que ho impedeixen LLEIS I NORMATIVA molt estricta, tant perl que fa a referencia a infraestructures físiques com pel total de capital, com per la quantitat d'empleats destinats a la tasca, com pel volum de diners necessaris per exemple (pagar autonoms) en exercici de l'activitat. Només que un dels factors esmentats no es pugui complir, segons normativa actual, l'activitat ja no és Professional. És a dir, quan es pot considerar que una activitat és prestada per un particular-no professional? La diferenciació està perfectament delimitada dins el que és el marc professional, vigent actualment, i que són una combinatòria de requisits i que varien segons l'activitat. Requisits i normativa en Infraestructures necessàries, capital necessari, personal mínim obligat i un llarg etcètera de normes que les administracions s'encarreguen de fer complir. L'economia col·laborativa, entre altres motius, ha sorgit de manera espontània com una alternativa. Cal diferenciar la figura del ciutadà agent productor del professional que actua a través d’aquestes plataformes digitals? La llei obliga a diferenciar el ciutadà agent productor, del professional, ja que són les actuals lleis que delimiten que és un professional i que no ho és. - Penses que cal establir diferents requisits normatius als particulars que actuen de manera ocasional que als professionals? Si, ja que no disposen ni dels mateixos recursos materials, ni posibilitats, ni ingressos, ni seguretat professional. - El lloguer dels habitatges d’ús turístic està regulat. Creus que per encaixar el fenomen de l’economia col·laborativa, val la pena regular aquesta pràctica de forma més flexible quan es tracta de l’habitatge principal o habitual (cessió d'habitacions o habitatge sencer)? Si cal regular la pràctica (cessió d'habitacions ) de forma més flexible quan es tracta de l'habitatge principal o habitual, ja que són realitats i fenòmens diferents. -Quins penses que són els aspectes positius i negatius d’aquesta pràctica? Els aspectes positius són ingressar un extra , encara que es tinguin pocs recursos econòmics permet conèixer gent d'arreu del món, agilitza la vida per la gent amb risc d’exclusió social i ajuda als aturats de llarga dura, els negatius d'aquesta pràctica son que tens gent a dins de casa teva i que certs veïns pensen que tens un apartament turístic fruit de la mala premsa promoguda per alguns sectors de la indústria hotelera i de l’administració. regular aquesta pràctica de forma més flexible quan es tracta de l’habitatge principal o habitual. Si, ja que consisteix a deixar entrar gent dins de casa teva, el teu espai privat. - Quina és o hauria de ser la fiscalitat aplicable? En aquest sentit, cal diferenciar les activitats en què no hi ha transacció monetària, les de co-consum, de les que generen un rendiment econòmic.  L'actual normativa ja té aquests aspectes regulats. IRPF. Tenint sempre en cosnideració que senos normativa no es trata en cap cap d’una activitat professional. - Gran part de la pressió fiscal ve determinada pels guanys que les pròpies activitats generen: creus que la càrrega fiscal ha de tenir en compte la distinció segons si l’activitat es proveeix per un professional o per un particular de manera ocasional?  Si, ja que la càrrega fiscal ha de tenir en compte la distinció segons si l'activitat es proveeix per un professional o per un particular de manera ocasional com ja ho marquen les actuals lleis. - Les principals àrees metropolitanes estan adoptant diferents iniciatives en matèria de mobilitat col·laborativa i sovint sostenible, creus que s’ha de facilitar el fet de poder compartir vehicle i despeses de viatge?  Creo que no cal facilitar rès, ja passa de manera natural. Potenciaries el lloguer de vehicles sostenibles i/o elèctrics per períodes curts de temps en entorns urbans? Si per potenciar s'entén donar incentius sense perjudicar i NO FER LA VIDA IMPOSSIBLE a aquells que utilitzen un cotxe a combustió, la resposta és si. No cal segrergar a la resta de conductors i si es bò estimular l’us del vehicle elèctric. - Quin és o hauria de ser el marc de relació laboral, o de prestació de serveis, dels particulars-no professionals amb la plataforma? Per a aquest marc de relació laboral son els propis usuaris particualrs no professionals qui s'encarregaran d'anarlo gestionant al llarg del temps associant-se entre ells. Utilitzar una plataforma digital per oferir-te com a repartidor de paquets ocasionalment per treure uns diners extra, posar a disposició places del teu cotxe per compartir un trajecte o passejar gossos a canvi d’una petita remuneració et converteix en empleat de la plataforma? Depèn bàsicament de quina sigui l'activitat en concret, la freqüència , la dedicació y l'obligatorietat o no a oferir el servei segons demanda. Creus que depèn del grau d’ús que en facis? Entenc que intervenen més factors que la freqüencia, com ara, la naturalesa de l’activitat en concret, per una banda la freqüència , també la la dedicació y l'obligatorietat, o no (segons condicions de cada plataforma) a oferir el servei segons demanda. - La normativa de consum no contempla les relacions que s'estableixen entre particulars. En funció de si l’activitat es duu a terme per una empresa/professional o per un particular, creus que els drets dels consumidors han de tenir garanties diferents? Els comentaris dels consumidors del servei o producte a la pàgina web són La garantia del consumidor. També les pàgines web tenen les seves assegurances. I els particulars les seves. Quines garanties de protecció del consumidor haurien d'extendre's també en aquesta relació entre particulars? S’ha respost a la pregunta anterior. Les pàgines web tenen les seves assegurances. I els particulars també les seves. Entenc que posar massa normativa a través de les administracions al nou fenomen de l'activitat col·laborativa pot portar a una falta de dinamització del sector tant necessària en un context global. Aquells territoris amb més restriccions aportaran menys capital humà i econòmic al seu conjunt i acabaran sortint-ne perdedors aquests territoris i persones, en l'aspecte cultural i econòmic. Cal ajudar a la iniciativa privada.

    • Usuari2

      24 de Abril de 2017

      L'economia colaborativa està cobrant una rellevància notable en les relacions socials tant com econòmiques de manera que s'ha de regular per tal de no afectar a la lliure competència i que quedi exempta de pagar els impostos que a les empreses que ofereixen el mateix servei han de pagar. Així doncs, tot ir tractar-se de relacions entre particulars a través, principalment, de plataformes tecnològiques, l'Administració ha de tenir cert control sobre dites activitats.

    • Usuari2

      24 de Abril de 2017

      Estimado/a Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació Generalitat, Teniendo en cuenta y estando de acuerdo que el home Sharing necesita una regulación, pedimos que está sea clara y justa y que más que como una amenaza al sector turístico se vea como una alternativa complementaria a este, acabando con el monopolio hotelero, ofreciendo al turista que viaja a nuestra comunidad autónoma una oferta de alojamiento similar a la de otros países europeos. Una regulación de está actividad es necesaria para garantizar una calidad en este servicio al turista, pero calificarla como actividad económica va claramente en detrimento de la ayuda económica que supone para todas aquellas familias que comparten sus casas como una ayuda para poder pagarlas y conservarlas en estos tiempos de clara escasez y dificultad económica. Abrir nuestras casas al viajero no va en detrimento de la ciudad, al contrario, hace que se sienta más integrado. Como usuaria de este servicio en el extranjero se por experiencia que te hace ver la ciudad, sus costumbres y sus gentes, desde un punto de vista más cercano haciéndote disfrutar más del viaje. Consideren nuestra petición ayudándonos a conservar nuestra casas. Gracias. Atentamente, Isabel Soria

    • Usuari2

      25 de Abril de 2017

      Hem de tenir en compte la reivindicació social i econòmica a Catalunya per regular l'activitat de les llars compartides dins del context de l’economia col·laborativa. Al analitzar tota la documentació relativa el procediment d'elaboració de la norma, considerem que a la fase d' estudi prèvia no s'ha respectat la metodologia establerta per a obtenir un resultat satisfactori per a l'interès general, especialment per no haver investigat lo suficient la naturalesa i repercussions que pot tenir aquest fenomen. Creiem que no s'ha tingut en compte en cap moment al veritable motor i protagonista d' aquest nou paradigma de transformació social, el ciutadà, així com tampoc el seu potencial. Doncs en lloc de reconèixerli el seu paper, atorgarli seguretat jurídica i impulsar la seva figura, el projecte de Decret es limita a ignorarlo, dificultantli l'accés i el seu desenvolupament, al imposarli una sèrie de limitacions i incrementantli les càrregues desproporcionadament i sense justificació alguna, provocant això conseqüències molt negatives sobre l' economia. És obvi per tant que amb el resultat obtingut amb el nou projecte de Decret en quant a les llars compartides no s'hagi aconseguit l'objectiu perseguit, com donades les circumstàncies no podia resultar d' una altra manera. La manca d'utilització dels instruments necessaris i disponibles per a valorar les diferents opcions de regulació ha conduit a tractar el fenomen com a una modalitat d'allotjament turístic més, sense atendre les especificitats que per a les seves característiques pròpies mereix i el diferencien d'un habitatge turístic convencional, establinthi a un i a l’altre pràcticament els mateixos deures i obligacions, quan les particularitats de fet i de Dret de les llars compartides són molt més complexes i les seves implicacions socials i econòmiques són totalment diferents, fins i tot antagòniques. El present Decret mostra una sèrie de defectes formals que no són conformes de cap manera amb l’interès general i la protecció a la ciutadania, per lo que trobem inadmissible la seva aprovació en els actuals termes. Entre d’altres, al Dret a l’habitatge, doncs el Decret imposa que la persona resideixi permanentment i estigui empadronada en el domicili on realitza l’activitat; ignorant completament la nova regulació que l’habitatge és un àmbit consagrat per la Constitució Espanyola, en el seu article 47, així com també per la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del Dret a accés a l’habitatge, i que es configura com un principi rector de la política social i econòmica del nostre ordenament jurídic, per lo que, en cap cas no pot ser regulada mitjançant una disposició reglamentaria de caràcter sectorial. Un dels principals factors a tenir en compte previs a cada nova regulació, és l’anàlisi de la població afectada i volem explicar l'incoherència entre la nova regulació i lo establert pel Parlament de Catalunya, en data 23 de juliol de 2015, mitjançant la Resolució 1155/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’aproven les conclusions de l’Informe de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa. Doncs les seves recomanacions de caràcter general, incloïen; Manifestar, conjuntament amb la resta d’administracions públiques, el compromís amb l’economia col·laborativa, i donarhi suport en la mesura que es tracta d’una activitat que permet d’augmentar la llibertat d’elecció tant de consumidors com d’oferents i d’abaratir els costos de transacció, fomentant l’estalvi en el consum i reduint externalitats negatives en matèria ambiental. En l’àmbit dels allotjaments turístics, regular el lloguer d’habitacions en habitatge habitual com una nova modalitat d’allotjament, que inclogui l’abast de l’activitat, el llindar a partir del qual esdevé una activitat professional i les obligacions tributàries corresponents a l’impost sobre estades en establiments turístics. És obvi que l’actual proposta de regulació del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat sobre les llars compartides no va en la línia de lo establert anteriorment pel Parlament de Catalunya, doncs fa cas omís a les seves recomanacions, al no regular, entre d’altres fites necessàries per a esclarir el fenomen i la seva aplicació, el llindar a partir del qual esdevé una activitat professional. En aquest sentit, cal recordar també l’Acord de Govern 44/2016, de 5 d’abril de 2016, per al desenvolupament de l’Economia Col·laborativa a Catalunya i de creació de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa, doncs el seu primer acord consisteix en: “ Encomanar als departaments que proposen aquest acord la identificació i l'impuls a la revisió de la normativa sectorial en tots els àmbits i, en especial, en matèria d'allotjaments turístics i de mobilitat, en l'actualitat els més afectats, i proposar les modificacions oportunes per adaptarla al nou entorn. Especialment caldrà establir els criteris que defineixen les activitats d'economia col·laborativa i, per tant, quan un servei no és empresarial”. Per tant, ens resulta insòlit com, davant les actuacions anteriors del Parlament i el Govern per avançar en una regulació innovadora, coherent i constructiva sobre la matèria, no s’ha tingut en compte lo acordat dins les seves pròpies polítiques, limitantse amb l’actual proposta de Decret a esterilitzar el seu potencial mitjançant la imposició d’obstacles que fan impossible el seu desenvolupament, tot contrariant les recomanacions d’instàncies d’alt nivell parlamentari, executiu, econòmic, institucional i acadèmic. D’altra banda, amb l’objectiu de regular amb efectivitat un fenomen d’aquesta naturalesa tampoc s’han tingut en compte observacions transcendentals dels informes emesos per altres instàncies consultives com l’Autoritat Catalana de la Competencia i el seu informe de data 15 de setembre de 2015 on realitzaba una sèrie d'al.legacions. Creiem necessari realitzar un exercici de reflexió sincer per a tal d’esbrinar d’on ve aquest nou fenomen de la economia col·laborativa i sobretot, cap a on va, amb la finalitat d’aprovar una normativa que realment sigui favorable als interessos generals. D’altre banda, encara que sembli incoherent, no es pot passar per alt que Barcelona és un dels principals centres mundials d’empreses de tecnologia d’economia col·laborativa. Degut a aquest potencial està realitzant campanyes per acollir empreses de la resta d’Europa i del món, amb la finalitat que s’instal·lin aquí per a desenvolupar aquesta activitat. Aquesta fet no és pas una casualitat, és conseqüència de la mentalitat oberta, innovadora i respectuosa. Inevitablement, s’ha traduït en les lleis que hi aprovaven els seus representants al Parlament. La lluita per a la llibertat i la conquesta de drets per part de la ciutadania ens ha portat a ser on som, imprimint una petjada en el caràcter que no s’esborra a cop de reglamentació. Per tot això no estem d’acord amb l’actual regulació que realitza el Decret sobre les llars compartides, centrat, tal i com és evident, en acabar amb l’economia col·laborativa corporativa que representen certes plataformes, en comptes de recolzar l’economia col·laborativa cooperativa com a un model de creixement sostenible i transformació social, que empoderi a la ciutadania i incentivi la seva integració dins la lògica de l’economia social i cooperativa, resolent problemes d’exclusió social, polítics i mediambientals mitjançant principis de governança, equitat i impacte social positiu. Considerem per tant, que el fet que s’intenti restringir aquest fenomen és una visió a curt termini i contraproduent tant per a les possibilitats futures que puguin beneficiar tant al poble català com així mateix a les competències de la seva administració. Gràcies per l'oportunitat de donar la nostra visió en aquest procès participatiu. Veïns i Amfitrions de Barcelona

    • Usuari2

      27 de Abril de 2017

      - ¿Cómo definirías economía colaborativa? De acuerdo con los resultados preliminares del “Estudio sobre los nuevos modelos de prestación de servicios y la economía colaborativa” existen diversos elementos que definen el fenómeno de la economía colaborativa. El elemento más fácil de entender para el público en general es el aprovechamiento de bienes infrautilizados, si bien esto no es una novedad del presente pues la puesta en común de recursos es tan antigua como la propia humanidad. Para entender el porqué del desarrollo a tan gran escala en el siglo XXI hay que considerar el uso de las plataformas digitales y las herramientas tecnológicas (como los smartphones e internet) y sociales (como las redes sociales) asociadas. Por ello la economía colaborativa es parte de un fenómeno más amplio que es la economía de plataformas. Esto implica que no es tan necesario encontrar una definición estricta de economía colaborativa, pues el debate que deben afrontar las autoridades es cómo adaptar sus políticas regulatorias a economías cada vez más basadas en intercambios a través de plataformas (sean de economía colaborativa o no). Por último, es necesario recalcar que en la respuesta de las autoridades no debe jugar un papel fundamental el ánimo de lucro o el intercambio de dinero monetario. No sólo por ser cuestiones difíciles de determinar en muchas ocasiones sino porque la jurisprudencia europea ha adoptado un enfoque funcional donde lo relevante es si el operador realiza una “actividad económica” de producción de bienes y servicios hacia el mercado. - ¿Consideración de las plataformas como “empresa tradicional” o como simple conector de oferta y demanda? Esta es una cuestión esencial para garantizar que la economía colaborativa se desarrolla a pleno potencial, sin cargas regulatorias innecesarias o desproporcionadas que atenacen su crecimiento. Como bien se apunta en la Comunicación de la Comisión Europea, los criterios a tener en cuenta deberían ser si la plataforma asume la propiedad de los activos y/o determina condiciones esenciales de la transacción de forma que oferta y demanda no tienen suficiente margen de libre interacción. Como son cuestiones (sobre todo la segunda) difíciles de determinar en ocasiones, la recomendación sería aprovechar la revolución de las plataformas para revisar (y eventualmente eliminar) la regulación horizontal y sectorial que afecta a la “empresa tradicional” y que no sea necesaria ni proporcional. Así se lograrían evitar riesgos de arbitraje o asimetría en la regulación y los operadores adoptarían la forma óptima de proveer el servicio sin estar influidos por las cargas regulatorias. - Sistemas de reputación. Efectivamente los sistemas de reputación son claves para el buen funcionamiento de las plataformas de economía colaborativa. No obstante, a priori no es necesario un mayor control de las Administraciones de esta información. En principio, existen soluciones de mercado para solventar eventuales imperfecciones que pudieran tener estos mecanismos. Las propias plataformas son las primeras interesadas en que sus sistemas de reputación generen confianza entre sus usuarios, pues de lo contrario éstos cambiarán a otra plataforma. - Datos útiles para las políticas públicas. Sin duda una de las ventajas de los modelos de plataforma es su intensidad en el uso de datos. Por supuesto que se pueden establecer obligaciones de colaboración con las Administraciones, siempre que no sean desproporcionadas. La información será muy útil no sólo para mejorar políticas públicas sino también para facilitar la labor inspectora de la Administración en materia horizontal (fiscal, laboral, medioambiental, de seguridad…) y sectorial. - Aspectos básicos para adaptar el sistema al ciudadano agente productor. Efectivamente el ciudadano agente productor (el “prosumidor”) es el gran ganador del desarrollo de la economía colaborativa. Un individuo más empoderado, con capacidad de actuar a ambos lados del mercado, con mejores condiciones en términos de precio, variedad, calidad e información. Por ello la normativa sectorial y horizontal debe adaptarse para asegurar que el prosumidor obtiene todas las ventajas asociadas a la economía colaborativa. El ciudadano agente productor puede realizar transacciones de muy pequeña escala en distintos ámbitos, por eso es importante que la regulación no encasille a ningún individuo dentro de una determinada categoría (asalariado vs autónomo) ni dentro de un determinado sector. Además, la legislación fiscal y laboral no puede ser un freno para esos individuos que realizan transacciones a pequeña escala, pues el potencial procompetitivo de la irrupción de todos esos “prosumidores” atomizados es muy grande.

    • Usuari2

      29 de Abril de 2017

      Des de TURALCAT (Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya) volem posar en comú els problemes que la qualificació d’algunes activitats de negoci amb la difusa nomenclatura d’economia col•laborativa està ocasionant al sector dels allotjaments rurals, que des de 1983 ha tingut un paper cabdal en la supervivència, desenvolupament i actualització del camp català, un medi rural que cal mantenir habitat i viu en benefici de tota la societat catalana. Hem elaborat diversos documents que mostren, de forma esquemàtica i sintètica, les opinions del nostre sector respecte a l’economia col•laborativa i la seva incidència en el sector turístic català. També hi apuntem algunes propostes per clarificar la situació actual, en benefici del conjunt de la societat catalana. Us convidem a consultar aquests documents en aquest enllaç: http://www.catalunyarural.info/aspnet/impacte-economia.aspx Avancem respostes, molt breus, a les preguntes plantejades en aquest procés participatiu: Què es pot considerar economia col•laborativa? Les activitats entre persones particulars i sense contraprestació econòmica o que aquesta sols serveixi per a compartir les despeses, per exemple, un viatge en cotxe compartint les despeses de combustible i altres. Què no és ètic considerar economia col•laborativa? Totes aquelles activitats que impliquen una contraprestació econòmica i en que una de les parts n’obté un benefici. Quan hi ha un benefici s’ha de considerar una activitat econòmica i ha de contribuir com totes les altres a mantenir les infraestructures del nostre territori i els serveis de la nostra societat del benestar. Respecte a les altres qüestions aquestes són les opinions del nostre sector: Totes les plataformes que obtinguin un benefici econòmic posant en contacte particulars que intercanvien serveis han de ser considerades empreses que realitzen una activitat econòmica i contribuir fiscalment com qualsevol altre activitat empresarial. En el sector turístic aquestes plataformes han de ser considerades empreses d’intermediació turística i, com a tal, assumir unes responsabilitats amb els seus usuaris i amb el conjunt de la societat. Fonamentalment han de contribuir a mantenir els serveis i les infraestructures del territori on realitzen la seva activitat turística i de la societat que actua com amfitriona. No és moralment acceptable que tributin en altres països, o en paradisos fiscals, i no contribueixin a mantenir les infraestructures (xarxa viària, aeroports, transports públics, etc) i els serveis (seguretat ciutadana, serveis sanitaris, serveis bàsics com l’aigua potable, etc.) dels quals es beneficien en realitzar la seva activitat. L'impuls de polítiques públiques adequades i la transparència depenen de la qualitat i de la transversalitat de la informació que està a disposició de les administracions públiques i del propi sector, encara més si es tracta de noves activitats. Juntament amb la informació destinada a assolir una eficient gestió tributària, l'administració ha de disposar de tota aquella informació que proporcioni un coneixement o imatge fidel de l'estat i l'evolució de les activitats que tenen una important repercussió social i econòmica. Les plataformes intermediàries són la clau de volta dels nous models d'activitat turística i, alhora, són els principals gestors de les dades generades per aquestes activitats. La normativa, per tant, hauria d'establir i regular el corresponent canal d'intercanvi d'informació amb l'objecte de garantir el correcte compliment de les obligacions tributàries, dotar de transparència al model d'activitat i conèixer la seva evolució. Considerem que l’administració ha de regular la capacitat de controlar i fiscalitzar el correcte funcionament de les plataformes digitals i dels serveis que s’hi ofereixen (que haurien de ser exclusivament serveis turístics legalitzats). Aquesta funció de control és un servei al conjunt de la societat i una garantia de seguretat per als usuaris (consumidors) d’aquestes plataformes. Considerem que el ciutadà productor de serveis, si ho fa a canvi de contraprestació econòmica, està realitzant una activitat econòmica i com a tal, ha de contribuir, com totes les altres activitats econòmiques, a mantenir la nostra societat del benestar, assumint les carregues proporcionals de seguretat social i impostos. També volem fer palès que considerem desencertat que, ni el Departament d’Agricultura, ni tampoc el de Cultura, hagin estat convidats a formar part de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col•laborativa, creada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Acord de Govern e 5 d’abril de 2016, on participen els Departaments d’Empresa i Coneixement, d’Economia i Hisenda, de Treball, Afers Socials i Famílies, de Territori i Sostenibilitat, de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i el de Presidència. Finalment, tenint en compte que a bona part de la societat catalana i del sector turístic no els ha arribat informació d’aquest procés participatiu (nosaltres, a causa d’un incident informàtic aliè, ens en vam assabentar fa poques setmanes), demanem que s’ampliï el termini per a penjar opinions en aquest procés participatiu fins el 30 de juny. A falta de 1 dia per a la finalització dels termini sols s'hi han penjat 35 comentaris. Per la nostra part col•laborarem (i demanarem a altres entitats que també hi col•laborin) en difondre aquesta informació i facilitar que arribi a un major nombre de ciutadans per aconseguir una participació representativa del conjunt social català.

    • Fotocarnet

      29 de Abril de 2017

      La economía colaborativa es una realidad y no es posible ir atrás. La misma comunidad Europea legislara sobre ella no mas tarde de Septiembre. Es la oportunidad para la gente que tiene buena voluntad de trabajar para si mismos y salir de la crisis o poder llegar al final del mes, hay que regularla para evitar abusos, como con todo desde cuando hemos entendido que ir al infierno ya no era suficiente como deterrente. Si quieres saber mas sobre ella esta es la organización que conosco que tiene mas informacion http://magazine.ouishare.net/es A mi personalmente me encanta, desde cuando la he descubierta la utilizo y soy miembro activo de ViA. Yo uso: bicicleta compartida (bicing), llar compartida (Airbnb), clases compartidas (Barcelona Activa, cibernarium, “millor que nou”), oficina compartida (co-working), viajes compartidos (bla bla car), car sharing (Avancar, Social Car), taxi compartido (uber), vestidos compartidos (intercambio vestidos de segunda mano, lo que es viejo para ti es nuevo para otro y viceversa), intercambio objectos de segunda mano (lost&found, fleadonia, wallapop) todo lo que tengo en mi casa es de segunda o más manos... Si seguimos con el consumerismo no llegamos a ningún sitio, yo vendí mi coche cuando me mudé a Barcelona. No tener vínculos con las cosas materiales aporta una mejora de calidad de vida y una libertad que no hay vuelta atrás...y de hecho me gustaria tener mas, por ejemplo me gustaria vivir en una casa donde tendría mi espacio privado y compartiria: terrazza/jardin, lavanderia, servicios en comun, una cocina mas grande y funcional, lugares de ocio, trabajo y descanso, etc...para tener mas pagando menos. Soy sola, soltera y sin nadie no necesito una lavadora para mi sola, no quiero compartir piso a 44 años, pero si me gustaria colaborar con mis vecinos como si fuese una familia, de hecho ya lo hacemos y gracias a dios los tengo. Yo desde cuando me he quedado sin trabajo, he empezado a alquilar 1 habitación en mi casa para llegar a fin de mes y en el mientras buscar otro trabajo que me guste, pago los impuestos, mis vecinos me ayudan (de hecho lo compartimos todo tambien me tiraron un cable de la luz cuando Endesa me dejo 10 dias sin luz por un error de potencia del contador), las tiendas del barrio están más felices y mi dueño no tiene que buscarse otro inquilino que mejor que yo no va a encontrar y yo puedo seguir viviendo en la ciudad que amo con la gente que amo.

    • Usuari2

      29 de Abril de 2017

      DEFINICIÓ El canvi fonamental no es tant des del punt de vista de consum com des del punt de vista de producció. El que veiem es que allà on abans hi havia una versió industrial dins un sector ara apareix una versió plataforma + crowd que opera en el mateix sector (allotjament, transport de persones, finançament, etc.). En aquest escenari alguns dels productors serán ciutadans productors (de manera puntual, no profesional, etc.) i d’altres arribaran a profesionalitzar l’oferta dins el sector (activitat principal, recurrent, etc.) La paraula “col•laborativa” porta una càrrega semántica que pot desviar l’atenció sobre el repte real que representa aquest canvi de model productiu. Pot ser més precis parlar de “plataformes” pero en aquest cas es deixa fora l’àmbit menys tecnificat d’aquestes intercanvis directes entre persones. SharingEspaña ha presentat un informe amb un bon exercici de definció dels conceptes L’economia social i solidaria tenen molts punts de contacte amb la colaborativa [http://magazine.ouishare.net/es/2015/12/5-espacios-de-encuentro-entre-la-economia-colaborativa-y-la-economia-social-y-solidaria/] pero si la plataforma no comparteix la seva governança d’alguna manera dificilment es podría parlar d ESS. Cal també incloure l'economia col·laborativa procomú . Cal desenvolupar eines amb suficients paràmetres (orientació al mercat o a l intercanvi, governança, tecnologia oberta, dades, obertes,etc.) que permiti politiques publiques diferenciades més allà d'una definció del concepte. INTERMEDIARI vs. PROVEIDOR DE SERVEI Les plataformes tendeixen a ser més similara intermediaris digitals que a proveïdors de serveis. Cal veure el nivel d’ingerència / influencia de la plataforma en tota l’orquestració: qui posa el preu? Sota quines condicions un proveidor es expulsat del sistema? Quin paper te l’algoritme d’assignació entre productor i proveidor en el sistema? Etc. … tot això son indicis de que la plataforma fa més que una pura intermediació i que els proveidors podrien entrar en una relació de caire laboral amb la plataforma. El que cal veure es que les plataformes puguin tenir cura dels seus usuaris (ex: cursets de com ser millors proveidors, espais de reunió, facilitar l agrupació dels usuaris, etc.) … sense que aixo representi que pasen a ser proveïdors. Si volem plataformes positives (https://medium.com/the-wtf-economy/design-it-like-our-livelihoods-depend-on-it-e1b6388eb752) hem de crear un espai de millora per les plataformes. REPUTACIÓ La solución escalable es delegar el màxim a les plataformes i establir mecanismes de control (“auditories” externes) sobre la qualitat d’aquestes dades. Els esforços cal centrar-los en garantir el correct funcionament dels sistemes de reputació. De manera adicional es pot explorar si un sistema de ID amb el support del govern podría ser una millora en l ambit de la reputació FISCAL Sens dubte. Un territori d’on es diposa de dades es un territorio més ric i amb més capacitats. El que cal posar en dubte es si es l’administració qui ha de “centralizar” aquestes dades (son moltes, es poc escalable) o s’ha d arribar a acords on 3res parts especialitzades puguin tenir acces a aquestes dades i treballar-hi. Cal poder posar “la sonda” (sobretot per mesurar possibles externalitats negatives) pero potser no cal recollir totes les dades en un únic lloc centralitzat. També cal veure a quin nivel d administracio (EU / nacio / comunitat / provincia / área metrop / ciutat) té més sentit aquesta mena d acords http://www.nickgrossman.is/2016/regulating-with-data/ CIUTADA PRODUCTOR Cal buscar un millor encaix legal d’aquesta generació irregular i de multiples fonts vs. les actuals opcions de l estatut dels treballadors que no encaixen amb aquesta realitat de molta de la ciutadania. Cal treballar en que pagar impostos sigui simple i les plataformes, com a entitats que están al mig del mercat, hi col•laborin de manera activa Cal una reforma del sistema de beneficis socials que no estiguin lligats a un contracte de treball sino a la persona. Ja hi ha propostes concretes a diversos països en aquesta línea

    • Usuari2

      29 de Abril de 2017

      La economia colaborativa existe, ya es parte del sistema economico y en vez de combatrla deberia aceptarla y ser parte de ella. Si la generalitat o el Ayuntamienta creara una plataforma como la de airbnb, por ejemplo. Seria mucho mas ciudadando, el dinero iria al gobierno, se podria hacer de maner mas ciudadana. Porque dar todo el poder al las grandes multinacionales

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Soy socia @Via y quiero comunicar mi interés en los beneficios, experiencias y vivencias personales que me aporta el poder compartir mi hogar (Llar compartido). Reivindico mi derecho a poner en valor un bien que tengo infrautilizado y me gustaría que se regulara esta actividad.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Economía colaborativa es algo que nace en respuesta a la "crisis" de estos últimos años. El ciudadano de su propia iniciativa pone a disposición de la comunidad bienes propios, tratando de esta manera, de ayudarse a si mismo creando unos ingresos que se suman a los ingresos de su trabajo tradicional. Los bienes puestos a disposición de la comunidad tienen un precio inferior a los que propone el mercado tradicional, abriendo de esta manera un abanico mas amplio de posibilidades a la que pueden acceder también los ciudadanos afectado por la "crisis". Creo que la administración tiene que poner unos limites de legalidad que sean claros, simple y sencillos, sin meterse demasiado en el funcionamiento de las plataformas digitales. Creo que hay que poner mucha atención en lo que es una persona y las empresas disfrazadas, que se aprovechan de este nuevo tipo de economía.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      La economia colaborativa debe incluír el bienestar de los ciudadanos. Como son las cosas en Barcelona, con poco trabajo fijo y un montón de turistas, una manera para extender los beneficios a los ciudadanos es legalizar y regular completamente a Home Sharing, i.e. cuando alquilas una habitación en la casa donde vives con tu familia, paar ayudarte llegar al fín del mes. Yo sé que hay muchas quejas de otra gente sobre los problemas que generan las turistas para los vecinos, con, ruido, problemas con el ascensor etc...pero NUNCA pasa esto en el contaxto de Home Sharing, porque los dueños están allí encima de ellos para garantizar que son "buenas turistas". En mi edificio en el Gótico, en mi planta hay tres pisos: un piso de Home Sharing que NUNCA da problemas a nadie; un piso de alquiler turistica no licenciada que SÍ da problemas (fiestas etc) de vez en cuando, y un piso de una pareja española reciente llegado que hace más ruido que nadie en el edifcio con sus fiestas incensates, hay que llamar a la policia cada fin de semana. O sea, lo de Home Sharing no sólo garantiza la extensión de beneficios de turismo a los ciudadanos directamente, también suelen ser son los "buenos vecinos" en la finca.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      recolço l’economia col·laborativa cooperativa com a un model de creixement sostenible i transformació social, que empoderi a la ciutadania i incentivi la seva integració dins la lògica de l’economia social i cooperativa,

    • Eqc0982c63

      30 de Abril de 2017

      Marta Martín Mas Amelia Pineda 2onA Turisme EU Formatic Barcelona -Com definiries economia col·laborativa? Parlem bàsicament de consum col·laboratiu? Forma part de l’economia social i solidària? Segons la teva opinió, què és i que no és economia col·laborativa? En l’economia col·laborativa es lloga, compra, es presten o es ven un producte per unes necessitats concretes i els diners no són la única forma de intercanvi. Un exemple seria la plataforma “Couchsurfing” en el que una persona ofereix l’estança per uns dies i intercanvia el seu servei per classes d’anglès. Com més usuaris hi hagin en aquest tipus de plataforma digital, més valor tindrà aquesta i els usuaris tindran més possibilitats d’elecció i la confiança estarà més contrastada. Trobem exemples en el transport (Blablacar)(Bicing), bens materials (Airbnb),finances (prestem de igual a igual),educació (Sharying Academy), art (Dimensional Box), etc. Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. - En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda? Segons la meva opinió, una persona que en treu benefici i es dedica professionalment al lloguer de la seva propietat o d’altres a través de plataformes com Airbnb no tindria que quedar-se tot els beneficis i aportar la part corresponent a l’Estat, ja que considero que aquestes habitacions de lloguer tindrien que estar subjectes a impostos d’Hotel per exemple. Al cap i a la fi aquests impostos es destinen a un bé comú com per exemple: Salut, protecció i seguritat social, educació, transport i comunicacions, treball etc . Per als hotelers, aquesta manera d’oferir allotjament suposa una competència deslleial i suposa un dany per aquest sector, ja que aquest model es el més rentable que existeix. -Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament? Definitivament es necessita un control i s’hauria d’actuar per evitar fraus. España és el tercer mercat més important per a una plataforma com és Airbnb amb més 57 000 propietats en la seva oferta de lloguers i això mou molts diners. Quan parlem de Airbnb Barcelona es el millor exemple per mostrar que es necessita més control. Segons la denuncia del propi ajuntament de Barcelona en la ciutat hi han 10.000 places legals però n’hi han al voltant d’unes 40.000 d’il·legals que actualment estan operant. En altres països ja s’han fet controls en aquest tipus de plataformes com és el cas en la ciutat de Nova York a principis del 2014. La fiscalia de Nova York va fer una investigació a Airbnb, ja que en aquesta ciutat està prohibit i per tant es il·legal llogar a un apartament complet por menys de 30 dies. Crec que per anunciar-se en aquestes plataformes digitals es necessiten posar més requisits demostrables i un control més exhaustiu sobre aquestes vivendes. Ja que com he dit anteriorment hi poden haver enganys i fraus que afectarien directament a la població, alguns sectors i clients . - Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? Crec que sí i és necessari saber de manera transparent el nombre de turistes que tenen la seva estança en un domicili particular i no només per garantir un bon funcionament fiscal. Alguns veïns segons apuntava l’equip d’investigació de la Sexta denuncien els pisos il·legals, ja que diuen “Vius amb la psicosis de no saber a qui tens al voltant” i "hi ha mals comportaments, sorolls i un gran moviment per tot el barri”. Per tant, crec que hi hauria d’haver un control per millorar el funcionament del sistema i sobretot garantir la seguretat ciutadana i el benestar dels veïns. - El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent? La economia col·laborativa pot encaixar en aquest sistema , però com he mencionat abans es necessiten posar uns límits i definir bé fins a quin punt parlem d’ economia col·laborativa per diferenciar-la de la que ja no ho és i que la societat entengui quins efectes negatius pot tenir el fet de utilitzar aquestes plataformes de manera incorrecte. Crec també que cal fer reformes en altres aspectes ja que com deia Carlos Blanco ( un emprenedor español) “una conseqüència de la digitalizació, però també una rèplica davant als abusos en els preus, el mal i la pèssima regulació”. Per adaptar-se san de regular certes aplicacions per evitar que augmenti l’economia submergida i millorar els drets dels consumidors.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Lola, Vecina del Gótico (Barcelona) desde los años 80. Miembro de Veïns i Amfitirions. Puedo decir y lo digo con toda claridad, que compartir hogar siempre ha existido. Como Barcelonesa que quiere lo mejor para su ciudad y ciudadanos, sé que es necesario apoyar la idea de trabar y salir hacia adelante, para que la ciudad pueda seguir siendo la que es y pueda seguir siendo disfrutada por los barceloneses. Hay que ser realistas, el turismo es lo que mantiene a flote la ciudad. Directa o indirectamente, la mayoría dependemos del turismo. Porqué no dejar que los ciudadanos aprovechemos esta oportunidad? Porque no podemos tener el derecho de poder llegar a final de mes? La realidad es la siguiente, la grandísima mayoría de los que compartimos nuestro hogar lo hacemos por necesidad de llegar a fin de mes. Mi pregunta es la siguiente; que opción tenemos? Que solución se nos da? A cuantos de nosotros nos darían un trabajo que nos permita sostener a nuestras familias pasados de los 50 años? Después del golpe económico, que nos cayó encima, he visto como muchos vecinos perdieron sus hogares a manos de Bancos, y algunos incluso han tendido que ponerse a pedir para dar de comer a sus hijos. He visto como cada vez hay más hoteles por el barrio y, según los medios habrán todavía más. Lo irónico es que estos hoteles son apoyados por la Generalitat y por nuestra ayuntamiento, no se les pone pega alguna. A mí me parece contradictorio que se argumente que no quieren que "los Barceloneses pierdan el barrio"... Si esa realmente fuera la intención, no sería lógico que se apoyase el único medio que tenemos muchos para poder seguir en el barrio? Hace más de 30 años que vivo en el Gótico, he visto su pasado negro y, he visto como familias enteras se han perdido en el mundo de la droga y la prostitución... El Gótico no siempre ha sido el barrio carismático y atractivo que es ahora. El Gótico se ha convertido en una de las joyas de Barcelona gracias a sus vecinos, gracias a aquellos vecinos que nos quedamos en el barrio cuando nadie quiso, a aquellos vecinos que poco a poco reconstruimos el barrio después de las Olimpiadas... Ahora que el trabajo ya está hecho nos quieren echar de nuestras casas para que algún inversor lo convierta en hotel. Tanto La Generalitat como el Ayuntamiento han de demostrar con hechos, y no solo con palabras, que nos apoyan, que no darán la espalda a sus ciudadano solo por el interés de unos pocos. Culpar al turismo de los problemas que tiene nuestra sociedad es dañino y, simplemente, no es verdad. Es una cabeza de turco distraer y evadir los verdaderos problemas. En el fondo, yo creo que todos lo sabemos. Como vecina de Barcelona y miembro de Veïns i Amfitrions (VIA), no quiero ser un cargo para la sociedad, quiero poder pagar mis impuestos...Quiero contribuir a el bien esta de mi cuidad...La sociedad de bien es esta que apoya su gente y su desarrollo. Barcelona, Catalunya no debe permitir ser solo creadora de solo dos clases, Rico y Pobre; tiene que ser creadora de clase Media, y no matarla. Queremos turistas, también refugiados. Queremos buenos servicios, también poder pagar impuestos. Somos conscientes de nuestro Deberes, pero no queremos perder nuestro Derechos Quiero seguir creyendo en la política y en igualdad de oportunidades.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Fa anys, vaig haver de prendre una decisió: compartir la meva casa amb hostes de tot el món per temporades curtes a traves de plataformes digitals. Aquesta decisió la vaig prendre després de perdre el meu treball a l'hostaleria -passada la barrera dels 50, i havent passat per treballs precaris i amb salaris irrisoris- ja que no volia acabar al carrer. Juntament amb altres persones que realitzen la mateixa activitat vam començar una lluita per la regularització del Home Sharing (llars compartides) i per fer entendre a les autoritats que aquesta activitat, que és al·legal, és, i ha estat, la salvació de moltes persones de Barcelona per no perdre la seva llar i no haver d'abandonar el barri. Compartir la llar, ha estat la meva taula de salvació i no només a nivell econòmic, sinó que també ha augmentat la meva autoestima i m'ha permès conèixer grans persones que de manera altruista treuen temps per lluitar per una regularització d'aquesta activitat. D'aquestes lluites neix, dos anys enrere, VIA (Associació de Veïns i amfitrions de Barcelona), de la qual sóc membre activa. Crec fermament que la econòmica col·laborativa és l'alternativa al sistema capitalista que es basa en la despesa desenfrenada, és solidària i aporta una repartició equitativa de la riquesa i els mitjans. Per últim un aclariment: no som economia submergida, paguem els nostres impostos com qualsevol ciutadà.

    • Eqc0982c63

      30 de Abril de 2017

      Aina Camí_Miriam Gómez 2onA EU Formatic Barcelona Avui dia, els ciutadans s’estan connectant a la web amb la finalitat de consumir, educar-se, viatjar… de manera conjunta, per tant, el consum col·laboratiu és l’exemple més actual del valor que la web proporciona als consumidors. L'internet i les noves tecnologies han desenvolupat nous models de consum en els últims temps. El significat de la persona que ofereix un producte o servei i de la persona que té una necessitat concreta, per això decideix consumir, està canviant de forma significativa. És, per tant, l’economia col·laborativa el nou model que ha estat adoptat per la majoria de consumidors, el qual es basa en prestar, llogar, comprar o vendre productes o serveis, centrant-se principalment en una necessitat especifica, més que en un benefici. Mostrant interés en el que són els serveis, es tracten de béns d’intercanvi. Un exemple d’economia col·laborativa oferint un servei, seria una persona que ofereix allotjament a una altra, pot intercanviar aquest servei per una classe d’alemany o de matemàtiques. Com el seu propi nom suggereix, es tracta d’un intercanvi basat en la col·laboració i l’ajuda mútua. La Unió Europea, va redactar unes paraules: “El consumo colaborativo representa la contemplación ventajosa desde el punto de vista innovador, económico, y ecológico de la economía de la producción por la economía del consumo. Además, supone una solución a la crisis económica y financiera en la medida que posibilita el intercambio en momento de necesidad y no únicamente buscando un beneficio económico”. Segons una reflexió de l’empresari i inversor Jan Thij Bakker; “El capitalismo sin control ha dejado a mucha gente desilusionada, personas que buscaban caminos que den sentido a sus vidas”. Gran part dels aliments del món es desaprofiten, la majoria de cotxes es pasen el dia estacionats, o donant mil voltes per trobar aparcament, molts productes es compren i estan més temps inactius que funcionant… Es pot consentir aquest desaprofitament? Doncs, cal dir que el 53% d’espanyols, segons enquestes realitzades per la firma de ‘Estudios de mercado Nielsen’, estaria disposat a compartir o llogar els béns en un marc de consum col·laboratiu. Aquesta nova mentalitat ha estat desenvolupada arrel de la crisi econòmica, la qual ha fet que gran part dels espanyols pensin d’una altra manera envers el consum, és a dir, la manera de relacionar-se social i econòmicament. Actualment, les paraules llogar, compartir, prestar estan arribant cada cop a més persones a nivell mundial. Cada vegada són més aplicacions i programes electrònics que utilitzen aquests nous models de consum. Tot i això, aquest nou model de consum, es tracta d’una economia submergida, el que fa que s’hagin encara d’establir unes normes per evitar que aquesta economia s’expandeixi de forma desmesurada, i per millorar els drets que se li atorguen als consumidors. Així doncs, podríem dir que aquesta nova mentalitat i forma de consum, mostra una societat amb ímpetu de voler canviar la manera de viure en aquest món tan desigual. Per tant, podríem dir que aquest tipus de consum forma part de l’economia solidària, ja que l’objectiu principal d’aquest nou model de consumir, és ajudar a les persones que ho necessiten i que no es poden permetre certs béns i serveis. Per últim, cal comentar que Espanya, disposa d’aplicacions de tot tipus que comporten intercanvis, compres, vendes… de tota mena de productes i serveis. Ara bé, aquest inimaginable nombre d’apps no vol dir que totes s’ajustin 100% al concepte d’economia col·laborativa. Com ja hem citat anteriorment, aquest nou model de consum està relacionat amb la col·laboració o compartició de béns entre persones, principalment amb canvi monetari, encara que no necessàriament. 2. En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda? Pensem que una plataforma d’economia col·laborativa només pot passar a ésser un negoci assimilable si es posa en igualtat de condicions que una empresa tradicional, és a dir, quan compleixi els mateixos drets i deures. Pensem que un dels pilars bàsics perquè aquestes plataformes deixin d’ésser connectors és que entrin dins de la legalitat i declarin els seus costos i guanys, tal i com ho fan les anomenades empreses tradicionals. Si no s’igualen les condicions, la societat actual no pot assimilar l’economia col·laborativa. 3. Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament? Des del nostre punt de vista, pensem que el control de l’Administració s’hauria de centrar més en el control d’oferta de serveis i les remuneracions que obtenen les empreses que els ofereixen, que en els sistemes de funcionament. Ara bé, també és important que sumin esforços en fer que els sistemes de reputació funcionin correctament ja que són els que defineixen el nombre de consumidors d’aquests serveis. 4. Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? Recollir aquesta informació es important mentre aquestes empreses es mantinguin dins de l’economia submergida, es a dir, que no tenen un funcionament 100% públic i legal. Això comporta que les empreses publiques que si treballen dins d’un marc legal, vulguin millorar les seves polítiques. Si les empreses, anteriorment esmentades, passessin a ser empreses tradicionals, la seva informació deixaria de tenir tanta rellevància 5. El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent? Opinem que aquest nou agent productor no agrupa les característiques ni les condicions adequades per a encaixar en el sistema econòmic actual. Tot i que la figura d’aquest nou agent és força interessant, té un “handicap” important, i és que, tal i com ja em mencionat, no encaixa al sistema econòmic. Això es deu a que aquest no està preparat per a l’economia col·laborativa. El fet que algú guanyi uns diners sense que aquests tinguin cap mena de retribució cap al sistema, desafavoreix l’estat econòmic social en general. Per tant, doncs, nosaltres proposem buscar una solució que requereixi esforç per les dues parts, és a dir; que el sistema econòmic actual intenti acollir l’economia col·laborativa, i, que aquesta busqui una fòrmula per igualar-se en condicions als qui ja partien de la legalitat econòmica.

    • Eqc0982c63

      30 de Abril de 2017

      Marçal Climent 2on A EU Formatic Barcelona 1.Com definiries economia col·laborativa? És l'activitat econòmica la qual es basa en la compartició,intercanvi,compra o venda d'un producte per tal de satisfer les necessitats de dues persones o més. Ha sorgit arran de la crisi econòmica de 2008,amb la necessitat de compartir despeses o fer feines per a persones alienes com a encàrrec,per exemple. De fet,abans de la industrialització aquest tipus de pràctica era habitual,però amb l'aparició del consumisme es va deixar de practicar. 2.En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte «empresa tradicional» i no només un simple connector d'oferta i demanda? Crec que quan un usuari té registrats un número determinat d'elements que lloga (per exemple,en el cas de AirBnB,una persona que tingui més de 5 apartaments turístics registrats com a seus,ja que el volum d'ingressos i de negoci ja comença a ser important). En el cas d'altres plataformes,com ara Uber,és un connector d'oferta i demanda,ja que tot i que és possible tenir més d'un cotxe però no es poden fer servir els 2-3 cotxes que estiguin registrats per cada propietari (és a dir,pots tenir més d'un cotxe però a l'hora d'oferir el servei de transport només se'n pot utilitzar un). La principal diferència és que Uber està limitat pel que fa a elements explotats i AirBnB no. En el punt que superi un nombre determinat de cases de lloguer a AirBnB que suposin un nivell d'ingressos considerable,jo considero que passa al nivell d'empresa tradicional,tot i que els hi aplicaria una taxa no tant dura com l’Impost de Societats,ja que serien com autònoms o PIMES. 3.Penses que l’Administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament? Considero que s'haurien de regular les plataformes i aplicacions digitals que suposin un conflicte de competències amb altres serveis ja existents i amb normativa,com ara els taxistes,que gràcies a la denúncia que va acabar als tribunals,els quals van il·legalitzar Uber a Espanya (tot i que més endavant van canviar algunes polítiques i van tornar a l’activitat en ciutats com ara Madrid o València). 4.Creus que és interessant recollir informació de polítiques públiques? Si realment es fan servir per la transparència i assegurar un bon comportament fiscal,per a mi és suficient. 5.Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent? Establir una normativa per tal de regular l’activitat,així per arribar a un acord amb els sectors implicats,com dels taxistes,o dels hotels (en els casos d’Uber i AirBnB),mitjançant algun tipus de taxa per equilibrar preus o per tal d’imposar limitacions i condicions generals d’ús per aquest tipus d’empresa

    • Eqc0982c63

      30 de Abril de 2017

      Emma Dafne Cervantes Timmerman_Alberto Cifuentes 2onA EU Formatic Barcelona Caracterización de la economía colaborativa 1. Una economía colaborativa es la que se basa en prestar, alquilar, comprar o vender productos en función de las necesidades específicas y no tanto del beneficio económico. Incluso hablamos de que en este sistema no solo el dinero es el único valor de cambio. Des de nuestro punto de vista, si forma parte de la economía solidaria i social, ya que es una forma de pensar en los demás, no solo únicamente en tu propio beneficio, si no que buscamos un beneficio común. BlaBlacar sería un ejemplo de economía colaborativa, y por otro lado el Hotel Majestic no formaría parte de una economía colaborativa, ya que son profesionales que ofrecen un alojamiento a clientes a cambio únicamente de un beneficio económico. 2. Actualmente las propias empresas tradicionales utilizan este tipo de plataformas, por lo tanto las podemos considerar también como tal. 3. Pensamos que la administración debería tener más control, i explicar de forma más detallada lo que se ofrece y se demanda, de esta manera daría más seguridad i confianza, i con ello tendrían más usuarios, más éxito. 4. Si, ya que ayuda a que todos vean tanto el éxito que tiene como a verdad que hay del servicio. 5. Si, ya que nos encontramos delante de una sociedad ahorradora, i el uso de este tipo de plataforma, des de nuestro punto de vista, es una manera de ahorrar. También nos encontramos delante de una sociedad bastante más solidaria que antes, una sociedad que piensa en los demás, i que por lo tanto si puede ayudar a alguien más haciendo algún servicio que a su vez también es productivo para el mismo, lo hará. Y por último nuestra sociedad actual, también se puede caracterizar como práctica, es deci, buscamos lo fácil lo sencillo, y este tipo de plataformas ayudan hacen as cosas mucho más fáciles. Los aspectos que seden tener en cuenta son: 6. Sabemos que uno no es profesional, cuando este no tiene ningún estudio que lo certifique como tal. Es decir, lo más seguro es que esa persona se dedique incluso a otro tipo de trabajo, y esto sea un plus. No creemos que sea necesario distinguir-lo, es decir, por ejemplo si has estudiado turismo y te dedicas únicamente a alquilar un apartamento, debo poder hacerlo mediante estas plataformas, igual que uno que no tenga los estudios i trabaje como dentista. 7. No, ya que están prestando el mismo tipo de servicio, lo único que cambia es las veces al ofrecerlo, es decir, el primero es algo espontaneo y el otro es continuamente. Pero merecen el mismo de reglas y normas. 8. Es necesario regular la economía colaborativa ya que esta genera y mueve una gran cantidad de dinero que para un país sería muy útil y eficaz para su funcionamiento. Pero a hora bien esta regularización no debería ir en contra de ella, sino todo lo contrario, que la economía tradicional y la economía colaborativa fueran de la mano porque esto lo que permitiría seria que los consumidores pudieran elegir entre dos opciones y que en función a sus necesidades o poder económico entre otros aspectos puedan elegir una opción o otra. Por ejemplo: Una familia adinerada a la hora de elegir su viaje y tiene la opción de elegir entre estar en un hotel (donde te lo hacen todo) o un apartamento turístico por Airbnb (donde te haces tú las cosas) seguramente elegirían un hotel, pero a hora bien si fueran un grupo de estudiantes la opción que erigirían sería la de Airbnb por un tema más bien económico. Por esta misma razón una regularización innecesaria o desproporcionada para ambas partes perjudicaría a los consumidores y al interés general y también sería un obstáculo para aquella competencia efectiva. La regularización debería ser proporcionada y como alternativa una opción sería reducir todos aquellos requisitos o cuotas/impuestos que se aplican a la economía tradicional. Los aspectos positivos serian: menos coste para el consumidor, el estado obtendría dinero para su economía procedente de esta actividad, derechos y obligaciones para el consumidor y propietarios, demanda subiría… Y los aspectos negativos serian: al establecer cuotas o impuestos los precios podrían subir, demanda bajaría…. 9. La fiscalidad aplicable es el conjunto de leyes, reglamentos y procedimientos de la hacienda pública sobre tema de tasas, impuestos y contribuciones que rigen en un estado. Realmente sí que habría que diferenciar entre aquellas actividades que generen un rendimiento económico de las que no haya ninguna transacción monetaria, porque sería muy injusto que se tuviera que pagar una serie de tasas/impuestos si nosotros no obtenemos ningún beneficio aunque prestemos un servicio. Ahora bien si nosotros obtenemos un beneficio (como el casa de Airbnb) obviamente por supuesto que se debería pagar una serie de tasas y impuesto porque nosotros estamos obtenido una cantidad de dinero, no obstante, estos impuesto deberían ir en relación a los beneficios que cada uno obtenga. 10. Todo este revuelo de la presión fiscal con la economía colaborativa es debido por el gran beneficio que generan estas plataformas como son Uber, Blablacar o Airbnb pero si estas plataformas no generan el beneficio que generan todos estos problemas que actualmente tenemos no hubieran llegado a ningún lado. Obviamente claro que se debería distinguir según si la actividad se produce por un profesional o por un particular de manera ocasional. Por ejemplo: Si una persona decide alquiler su piso durante una semana a través de la plataforma de Airbnb y esta gana unos 400 euros no debería de pagar ningún tipo de tasa o impuesto. Ahora bien, si en cambio una personas alquila su piso durante todo el año de forma constante, pues si debería de pagar una tasa o impuesto, por la razón de que esta obtenido una gran cantidad de dinero. Poniendo este ejemplo lo que queremos decir es que esta carga fiscal no debería diferenciar entre profesional o particular de manera ocasional, sino más bien en función del dinero que se obtenga. Porque un profesional puede ganar en un año 20.000 euros pero en cambio una persona que a lo mejor alquilando su casa puntualmente de manera ocasional gana en un año 35.000 euros. Entonces no puedes hacer pagar más impuesto al profesional cuando está ganando 20.000 euros pero al particular que lo hace de manera puntual que en cambio está ganando 35.000 euros pagues menos o directamente no gane nada. Nosotros lo que proponemos es que la carga fiscal se establezca a través de unos barómetros que en función de los ingresos obtenidos durante año no haga falta declarar o que se tenga que pagar algún tipo de porcentaje alguna causa o acción: - Menos de 6.000€ ausento de pagar. - Entre 6.000,01€ y 12.000€ destinar el 2% a mejorar infraestructuras de la ciudad. - Entre 12.000,01€ y 18.000€ destinar el 4% a mejorar el patrimonio. - Entre 18.000,01€ y 24.000€ destinar el 6% a obras sociales. - Entre 24.000,01 y 30.000€ destinar el 8% a trabajos sociales. Esta sería nuestro medida a la hora de establecer la carga fiscal. Estos barómetros irían incrementados en función de las ganancias obtenidas durante el periodo de un año. 11. Por supuesto que se debería facilitar el hecho de poder compartir vehículo y gastos de viajes, porque es una forma sostenible en el tiempo de viajar y además es una alternativa a los medios de transporte que tenemos hoy en día. Porque para una persona que diariamente o contantemente se tengan que desplazar ya sean recorridos cortos o largos en una opción de compartir gastos y medioambientalmente ser sostenibles en el tiempo. Debido a que los medios de transporte que tenemos no están capacitados para absorber la gran demanda que hay y sus precios cada vez son más elevados, por eso compartir vehículo es la mejor manera de compartir gastos. Lo ideal sería potenciar el alquiler de vehículos sostenibles o eléctricos pero a largo plazo porque es la opción más sostenible que tenemos actualmente. Pero para poder llevarlo a cabo sería necesario que le precio de estos vehículos fueran más económicos, que las administraciones oportunas dieran ayudas como por ejemplo: que todas aquellas personas que tengan un vehículo eléctrico no pagaran los peajes, que el impuesto de circulación fuera gratis, poner más tomas eléctricas para cargar los coches… porque a fecha de hoy sale igual tener un vehículo convencional que uno eléctrico. 12. La relación laboral con la plataforma debería ir en función de la relación que se mantenga entra la persona y la plataforma. Es decir, si la plataforma nos pagara a nosotros “sueldo” obviamente la relación debería ser la misma que mantiene una empresa con su trabajador pero en cambio si la persona no cobra nada por parte de la plataforma no se está llevando a cabo ninguna relación laboral, la única relación que habría por parte de la plataforma hacia la persona seria la de intermediador. Porque pone en contacto a la persona que ofrece su vehículo con las personas que quieren hacer el mismo trayecto. Esto en ningún momento aunque las uses una vez como si las uses todos los días del año te convierte en empleado de la plataforma porque la plataforma no es la que te está pagando, sino que son los usuarios de la misma. Y para que se considerada empleado como ya hemos dicho anteriormente debería ser la plataforma la que nos paga a nosotros para que se entendiera como relación laboral. 13. Los derechos de los consumidores entre particulares deberían de tener las mismas garantías ya que están recibiendo un servicio (Airbnb, BlablaCar...) o pagando por un producto (segunda mano, chicfy...) pero ahora bien si todo este tema que estamos hablando no está regulado por la ley nuestra pregunta es ¿cómo vamos a tener garantías y derechos como consumidores? porque si no hemos recibido ninguna factura o ticket para demostrar que hemos adquirido ese producto o servicio como vamos a tener tales derechos que nos ampare ante tal estafa o problema. Las garantías de protección del consumidor que deberían de extenderse entre particulares seria el fecho de poder reclamar si algo sale mal o se produce algún problema y que el departamento de consumo nos ampare ante la ley.

    • Eqc0982c63

      30 de Abril de 2017

      Elba Estruch_Isabe Figuerasl_Verónica González 2onA EU Formatic Barcelona Caracterització de l'economia col·laborativa No existeix una definició plenament consensuada d’economia col·laborativa, si bé els diferents organismes internacionals, com la Comissió Europea, coincideixen i concreten certs aspectes que són clau per a caracteritzar aquest nou fenomen: entorn obert i interconnectat; nous nivells de participació ciutadana, intercanvi i col·laboració entre iguals; serveis proveïts de forma ocasional i complementària a l’activitat principal; accés enlloc de propietat; sistema basat en la confiança i ús de recursos infrautilitzats. En aquest sentit, existeixen factors de consens que cal tenir en compte per dur a terme el desenvolupament de les relacions entre particulars mitjançant una plataforma o comunitat d’usuaris en què es comparteixen béns sovint infrautilitzats o serveis en unes condicions òptimes que: - afecten a múltiples sectors d’activitat, - comporten un nou model productiu que transforma les organitzacions empresarials i el mercat laboral, i - requereixen un enfocament d'anàlisi sectorial. Per concretar els aspectes clau que permetin l’encaix d’aquesta nova oferta basada en el ciutadà agent productor en condicions de competència lleial, cal donar resposta a les següents preguntes: - Com definiries economia col·laborativa? Parlem bàsicament de consum col·laboratiu? Forma part de l’economia social i solidària? Segons la teva opinió, què és i que no és economia col·laborativa? La economia colaborativa se basa en prestar, alquilar , comprar o vender productos en función de necesidades especificas y no tanto en un beneficio económico. - En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional” i no només un simple connector d’oferta i demanda? Consideramos que estas nuevas plataformas emergentes no van a substituir a la empresa tradicional sino que aprenderan a convivir entre ellas, como una alternativa. - Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament? Creo que ambas son necesarias puesto que suponen diferentes cosas que implican un beneficio para que las plataformas digitales funcionen correctamente. Por lo tanto, considero que las opiniones de los propios usuarios se deben de tener en cuenta porque es la opinion real de lo que quiere el consumidor y son los que ayudan al éxito de las plataformas. - Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? Si, ya que esta información es importante y ayuda a tener una visión mas cercana y útil de como mejorar las politicas publicas. - El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent? El desarrollo sostenible, el ahorro, una buena gestión de los recursos y el beneficio mediambiental.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Quant a la definició, el terme d’economia col·laborativa és un concepte poc adequat per referir-nos als fenòmens disruptius que representen plataformes com Airbnb, Cabify entre moltes altres. Es poc adequat per què aquestes plataformes fan una intermediació remunerada, a canvi d’una comissió, per servei. I on els agents implicats productor-intermediador i consumidor tenen un interés racional i utilitari. Per tant, es tracta clarament d’un intercanvi de mercat pur i dur. Als Estats Units molts economistes i sociòlegs ja parlen d’economia d’accés (un terme segurament menys sexy però molt més precís i aclaridor pel fenomem que tractem). La confusió terminologia vé, en part, per què uns dels precedents de l’economia d’accés són les les xarxes peer-to-peer. Aquestes xarxes no cobraven per l’accés als continguts i s’operaven amb criteris de pertinença a la xarxa i reciprocitat. No hi havia intercanvi econòmic. Alguns exemples d’aquestes xarxes, entre moltes d’altres, és CoachSurfing, on el viatgers podien trobar un matalàs a canvi d’oferir un altre dintre de la pròpia xarxa i on primaven interessos de reciprocitat i intercanvi cultural. Les noves plataformes, de l’economia d’accés, sorgides a partir del 2010, es caracteritzen precisament per cobrar comissions en l’intermediació i no haver cap element altruista (més enllà del marketing i imatge d’aquestes empreses). En paral.lel aquestes empreses interessadament han remarcat la part col.laborativa amb un interès clarament de competir sota unes regles diferents a la resta d’actors (no acollint-se a les normes del lloc de qualsevol mercat). Precisament, la seva avantatge competitiva consisteix en canviar les normes o trobar paranys per tal de legalitzar la seva activitat. En el cas de l’economia social i solidària es tracta d’un sector o subsector de l’economia completament diferent al sector de l’economia d’accés (les plataformes) ja que la finalitat última es proveir un bé o servei que les forces del mercat no proveeixen d’una format natural. És cert que pot haver un intercanvi comercial en el cas d’aquestes darreres empreses la finalitat última tant de l’empresa social com del consumidor va més enllà del propi bé o servei. Per exemple, Caritas té diferents empreses socials de neteja que donen feina a persones amb una problemàtica social que sovint queden fora del mercat de treball per la seva formació o prejudicis vers amb elles dels contractadors (expresidiaris, dones immigrants, discapacitats). Quan una administració pública, empresa o entitat contracta una de les empreses de Càritas té en compte aquest criteris socials dintre del preu pagat per aquest servei i no solament un criteri de preu i cost-benefici. En el cas d’altres empreses de caràcter cooperatiu, com La Fageda, segurament que molts consumidors no solament ho compren i paguen un preu més car pel seu sabor (és possible fer iogurt casa amb els ingredients adequats igual o millor) però també per què hi ha finalitat social d’inserció ocupacional i social darrera. Segurament hi ha molts millors exemples d’economia social i solidària. En conclusió, la frontera entre l’economia d’accés que representen les plataformes disruptives com Airbnb, Cabify, entre d’altres, i la economia social i solidària está molt clarament definida. Esborrar-les crec que és un negligència amb un interès ocult i que caldria reconèixer obertament davant dels ciutadans i els afectats (per exemple, algunes d’aquestes plataformes fitxen expolítics per tenir un major ressò polític i mediàtic). Les primeres, les plataformes d’accés, entren dintre del intercanvi de mercat utilitari on totes les parts busquen maximitzar els beneficis i reduir els costos al màxim. Mentre que la segona, l'economia social i solidària, respon a una finalitat que el mercat no cobreix i si no és d’una forma solidària i altruista, no existirien dintre d’una economia de mercat. Posar aquestes dues coses dintre del mateix fenomen no solament és un “autoengany” (intencionat o no) si no també pot tenir conseqüències greus per la sostenibilitat de negocis legals i a llarg termini les condicions de treball i de retruc la sostenibilitat del serveis públics, les pensions, l’ocupació pública i el propi Estat del benestar. De fet ja hi ha estudis als Estats Units i altres part del món de l’augment de la precarització de molt professions canibalitzades per les plataformes. En relació als models de negoci, les citades plataformes són completament asimilables a una empresa tradicional. No té sentit tractar-les d’una forma diferent. En cas contrari, si les tractem com a ONG’s o empreses socials estarem destruint el nostre propi teixit productiu, carregant-nos empreses i empresaris honestos del país que paguen impostos i acompleixen les lleis. Per exemple, en el cas del transport de persones la solució per empreses com Uber si volen operar a Barcelona és comprar llicències als propis taxistes com fa qualsevol empresari o autònom que vol accedir a aquesta professió. En cas contrari, es creen greuges i sensacions de tractes diferenciats que no ten cap fonament en un Estat democràtic i de Dret quan es tracte d’empreses entrants que volen oferir exactament el mateix servei dintre d’un mercat regulat. Precisament que ja funciona amb un alt nivell de competència i qualitat de servei. Es curiós sentit l’òrgan de competència d’Espanya i el de Catalunya defensant la lliure competència dintre del sector del taxi sense cap dada, cap estudi seriós, cap fonament i coneixement de la realitat d’aquest sector. Tractar aquestes les plataformes com xarxes socials, grups d’amics o simples connectors entre oferta i demanda significa amagar l’activitat econòmica real d’aquestes empreses ja que a plataforma no és un simple connector. És més en la majoria de casos controla i produeix l’oferta disponible (dintre de la seva plataforma), fixa preus i tarifes (obligatòriament o amb recomanació executiva al productor) i comercialitza el servei. I a més es donen casos que la plataforma, a més a més, vol convertir-se en regulador influït en les lleis per poder operar i creant llicències per les qual fa pagar els productors del servei. En relació als sistemes de reputació, crec que seria important que la Generalitat pugui crear un estàndard per tots els serveis públics i empreses del país, i en especial, per afavorir i facilitar la vida a aquelles empreses i empresaris que acompleixen les lleis i paguen impostos. En el cas de les plataformes que hem comentat anteriorment no té molt de sentit basar-nos en l’opinió dels usuaris. Primer per què quan com usuaris estàs pagant un preu inferior al preu de mercat ja tens una predisposició a valorar positivament (per exemple, les opinions a qualsevol empresa d’aquest tipus són positives per què les persones troben gangues). Segon, al pagar un preu més baix el servei o producte i tenir baixes expectatives el servei ja et sorprèn positivament. Segon, aquestes grans empreses tenen una gran capacitat per manipular opinions, falsejar perfils així com silenciar veus crítiques. En aquest sentit, si bé és cert que la majoria d’empreses d’Internet tenen èxit per què s’adapten al usuari, i això teòricament és positiu, poden estar creant una “dictadura del usuari” que cada cop vol preus més baixos per tot però ignora la qualitat i treball que hi ha darrera de les coses. Per exemple, estic segur que si fessin una enquesta sobre valoració dels càrrecs públics, molts usuaris trobaríem que pot ser un Director General de la Generalitat o un Catedràtic cobra molt per la feina que fa o el servei que presta. El mateix d’un tècnic de la Generalitat o un periodista de TV3 i així per qualsevol professió. Donant tanta importància a l’opinió dels usuaris poden caure en una societat preocupada únicament per les valoracions i el que diran. Passant de l’antiga dictadura dels productors industrial, on l’usuari no hi comptava, a una dictadura del usuari que cada cop vol coses a un preu més baix i no és objectiu. Altres exemples, mostren que els estudiants valoren baix els seus professors per què tenen una percepció de si mateixos Baixa i rarament els posaràn un 10 mentre que és més habitualment que els professors posin 10 al mateix grup d’alumnes. Per finalitzar, més enllà de les valoracions, és molt important fixar-nos en les implicacions que tenen aquestes plataformes especialment en les següents àrees: 1) Fiscalitat 2) Accés en igualtat de condicions i respecte de les regulacions dels països 3) Condicions de treball Totes 3 ens poden abocar cap una societat “low cost” i molt desigual (els Estats Units registren ara un nivell de desigualtat més alt que mai i l’economia digital, sens dubte, ha estat un catalitzador) on no es pot costeja l’administració pública ni els serveis del Estat del Benestar. En el passat vaig estudiar i residir als Estats Units, crec que és un gran país, però també molt protector dels seus treballadors i de les seves empreses nacionals (aquest fet s’accentuarà amb l’administració Trump). Com a resident allà dubto molt que empreses catalanes i espanyoles disruptives d'economia col.laborativa puguin entrar allà sense respectar les lleis nordamericanes i a més negociant individualment a cada un dels 50 Estats. Considero que es bàsic que l’administració públic no solament reculli les dades si no que també les utilitzi d’una forma Intel·ligent i creativa per donar millor serveis als ciutadans. Malauradament, després dels intents de la iniciativa de Catalunya dades, no veig massa ús. Addicionalment, qualsevol política pública hauria de basar-se en les evidències del que funciona i no, i fer sempre avaluació del disseny abans de crear noves polítiques. També avaluació de resultats i d’impacte. Crec que més punyent que l’administració es centri en millorar les polítiques publiques i els serveis públics donat que és el seu core business. Si el core business falla, hi haurà problemes per què es qüestionarà l’eficiència i fins a cert punt la legitimitat per fer polítiques públiques de l’administració. Crec que el problema no es tan d’encaixar aquest nou agent, si no de crear un marc on els emprenedors i autònoms que facin alguna activitat tinguin totes les facilitats per part de l’administració per declarar la seva activitat i pagar impostos d’una forma proporcional. No té sentit que una gran empresa com Google declari que té pèrdues i no pagui cap impost a Catalunya ni a Espanya quan tots sabem que no és cert i que a un autònom li puguin embargar la casa per no haver pagat un rebut o un impost. També l’administració hauria d’oferir ajuda per cobraments ja que els veritables desprotegits són els autònoms i no aquest ciutadans que tenint una treball estable fant activitats remunerades no declarades fora del seu horari laboral. En el cas de particulars que ofereixen serveis o productes crec que s’han de respectar les regles del joc i l’administració pública ha de vetllar pel seu acompliment. No té cap sentit que un particular presti serveis de perruqueria no declarats fora del seu horari laboral, sense pagar ni declarar per aquesta activitat. Si no, el que hauríem de fer és que no pagui ningú. Una altra cosa és que ho faci gratuïtament com una acció per un col·lectiu en concret com gent gran amb baixos recursos. Les accions altruistes s’han d’incentivar i fomentar. Per motius professionals, he tingut la sort de viatjar per tot llatinoamerica i allà on qualsevol pot fer de taxista, hoteler, venedor de menjar al carrer, perruquer, dentista o guia turístic per la subsistència, és un greu problema. Tots aquests països on tothom fa de tot, són “societats low cost”, amb pobresa i misèria, amb una administracions amb poca recaptació i Estats del benestar inexistents. Volem això a Catalunya? Volem continuar tenint l’estil de vida i benestar actuals? Jo tinc molt clar, en funció del que he viscut en primera persona, quin model prefereixo.

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Hola, em dic Elena i sóc amfitriona i membre de 'Veïns i amfotrions'. Estic totalment a favor de l'economía col.laborativa (amb els seus deures i drets segons el tipus d'activitat) ja que crec que és un repartiment molt més democràtic dels beneficis que el turisme deixa a la ciutat. Jo llogo casa meva sencera com a habitatge d'ús turístic amb llicència i compliments fiscals, ja que estic a l'atur. El resultat és molt positiu ja que tinc uns ingressos (subsistència) i conec gent interessant de tot el món. Ademés l'activitat m'agrada molt: preparar la casa, rebre als viatgers, recomanar llocs del barri (l'economía del barri també s'afavoreix) Per tant, penso que la regulació hauría d'afavorir la gent de apeu i no les grans economíes i adaptada a les diferents activitats. Gràcies! Elena

    • Usuari2

      30 de Abril de 2017

      Crec que s'ha de trobar la manera de poder regularitzar el compartir la teva llar amb visitants als quals ajudem i d'alguna manera col·laborem a que es vagin amb un bon record de la nostra ciutat. En el meu cas, jo no tinc una altra opció laboral, per a mi ho és tot.