• Data d'expiració: 28.04.17

  • Estat: Tancada

La proposta está tancada

IV Pla Integral del Poble Gitano: EIX EDUCACIÓ

El Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya és l’eina de la qual es dota la Generalitat de Catalunya per a donar suport a la comunitat gitana i millorar la seva situació en la societat catalana. Per elaborar aquest pla, s’han tingut en compte les recomanacions de la Comissió Europea.

En l’àmbit educatiu, la Comissió Europea posa un èmfasi especial a assegurar el ple accés a l’educació de qualitat i garantir que els nens i les nenes gitanos completin, almenys, els estudis obligatoris. Algunes de les accions que recomanen per assolir aquests objectius són les següents: eliminar la segregació escolar; reduir l’abandonament escolar prematur; incrementar l’accés a l’educació de la primera infància; fomentar una major participació dels familiars i millorar la formació dels docents.

Segons dades  del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, durant el curs 2012-2013 el 64,4% dels nois i noies gitanos entre 16 i 24 anys no van obtenir el títol de graduat en ESO, en el conjunt de l’Estat espanyol. Només un 3,4% de la població gitana cursava batxillerat en les mateixes dates.

Per altra banda només 2 de cada 1000 gitanos o gitanes arriba a la universitat, i 7 de cada 100 finalitza l’Educació Secundària (FSG,2014).

 

- Quines mesures creus que s’han d’aplicar per incrementar l’escolarització a l’educació infantil de nenes i nens gitanos de 0 a 6 anys?

- Com es podria reduir l’absentisme i l’abandonament escolar i incrementar l’èxit educatiu entre l’alumnat gitano a primària i secundària?

- Quines eines i mesures es poden utilitzar per garantir la idoneïtat, competència i motivació del professorat i dels agents educatius que treballen amb població gitana?

- Com podem aconseguir incrementar el nombre d’alumnat gitano que cursen estudis postobligatoris i/o universitaris?

 

Si vols participar en altres àmbits deixant els teus comentaris al portal pots clicar aquí.

Resposta Govern:
Govern

23 de Març de 2017

S'està preparant el document de retorn.

    Comentaris:

    Comentaris: 2

    • Logo%20rsk%20cuadrado%20300

      28 de Abril de 2017

      En primer lloc volem deixar clar el nostre posicionament com a entitat respecte als problemes educatius del poble gitano: Quan trobem que sistemàticament els gitanos i gitanes fracassen en el sistema educatiu, hem de buscar les causes, i les tres possibles causes són que els gitanos no siguem suficientment intel·ligents, que els professors no siguin professionals, o que el sistema educatiu sigui deficient. Com a entitat creiem que el sistema educatiu és el que fracassa en la seva funció d'oferir en igualtat de condicions el nostre dret a l'educació. I no falla exclusivament amb el poble gitano, investigacions científiques han posat de relleu que com més gran és el poder adquisitiu de les famílies, major és el rendiment acadèmic dels fills. Això vol dir que el sistema educatiu no està sabent donar una resposta equitativa a grups desafavorits socialment. Per això creiem que la solució ha d'estar al replantejament general del sistema educatiu per tal d’oferir una educació de qualitat independentment del teu estatus social o cultura. La primera i principal mesura és acabar amb les escoles on el percentatge d’alumnes gitanos és clarament superior al percentatge de població gitano a una àrea determinada. Com sabem que els governs, ni tan sols d’esquerres, volen acabar amb aquestes situacions per una qüestió econòmica, llavors el que hauríem de fer és introduir mesures intervencionistes dins de les polítiques de matriculació, per tal de fer que l’alumnat gitano quedi repartit de manera equitativa en els centres educatius públics i concertats (que son pagats amb els nostres impostos també), i que l’alumnat no gitano també quedi distribuït de manera equitativa en tots els centres educatius d’una mateixa àrea. D’aquesta manera les escoles seran espais on aprendre a ser un ciutadà i relacionar-se amb tothom, i el professorat de cada centre es trobaria amb les mateixes igualtats i desigualtats socials i educatives, perquè mentre unes escoles avancen molt ràpid (escoles que tenen poc alumnat gitano), altres escoles avancen molt poc a poc (escoles amb alumnat gitano) i les diferències socials i d’expectatives de futur creixen i creixen. Per millorar el rendiment acadèmic d’aquells alumnes que han patit una educació de poca qualitat o no igualitària, el millor és abocar recursos a aquells centres que més necessitats tinguin. Per exemple, quan s’apliquen tècniques com els grups interactius, en els que varis alumnes treballen en equip i amb el suport de voluntaris, els alumnes aprenen més perquè tenen una persona per ajudar-los al costat. Si per cada classe posem més professors, o altres figures que puguin recolzar els aprenentatges dels alumnes dins l’aula, el seu rendiment millorarà. Per tal que els alumnes gitanos confiïn més en les seves possibilitats, és necessari el treball de motivació, de presentar referents i ajudar-los a construir expectatives al voltant del món de l’educació. I aquest treball de construcció d’expectatives i de motivació no és fa en un dia amb una visita d’un gitano estudiant, això no fa més que construir resistències a allò que és diferent, s’ha de treballar a llarg termini amb programes d’intervenció ben planificats que adrecin aquest tema. Com que moltes famílies gitanes viuen en una situació econòmica en constant emergència, també seria important facilitar beques per a aquestes famílies, per tal d’assegurar la viabilitat del projecte educatiu d’un jove. Altres mesures molt eficaces seria reservar determinat nombre de places per alumnes gitanos a cicles formatius i universitats, ja que moltes vegades, gitanos i gitanes, no poden complir els seus somnis acadèmics per no arribar a la nota de tall. I aquestes mesures de discriminació positiva no tenen només sentit per a la persona que es beneficiï d’aquesta mesura, sinó que tota la comunitat podria tindre un referent més de motivació i de canvi. Per últim, altre aspecte que creiem necessari és promoure la incorporació laboral dels gitanos i gitanes que hagin obtingut una titulació de formació professional o universitària. Ja que si no fem això ens trobarem el que ens vam trobar nosaltres com a entitat: Per què has estudiat tants anys si ara no tens treball? En resum, algunes de les mesures que Rromane Siklǒvne troba més significatives són les següents: - Tancar escoles “guetificades”, - Redistribució equitativa de l’alumnat en les escoles d’una mateixa àrea geogràfica, - Oferir més recursos humans a les escoles i entitats que treballem en educació, - Programes de motivació i construcció d’expectatives positives entorn a l’educació superior, - Reservar places per a estudiants gitanos, - Promoure la incorporació laboral de gitanos i gitanes amb estudis.

    • Icv.euia.epm

      11 de Abril de 2017

      Cal tenir en compte que no existeix un cens oficial d'habitants gitanos, de manera que les xifres varien segons es consulti una font o una altra.Nosaltres seguirem les dades aportades per J.P. Liégeois, responsable del centre d'Investigacions Gitanes de la Universitat René Descartes de Paris i reconegut assessor de la Comissió Europea i del Consell d'Europa en qüestions que afecten el poble gitano. Per a l'Estat Espanyol varia entre 1.000.000-850.000 persones i entre 8.700.000-7.200.000 per al conjunt d'Europa. Tenir un cens més acurat seria per tant una primera mesura a realitzar. A - Quines mesures creus que s’han d’aplicar per incrementar l’escolarització a l’educació infantil de nenes i nens gitanos de 0 a 6 anys? Diferents accions: 1.- Incrementar l'escolarització 0-6 passa perquè totes les comunitats amb presència de gitanos i gitanes tinguin un accès fàcil a l'escolarització. Barris on els gitanos o gitanes tenen una important presència avui no disposen de cap escola bressol pública. Exemple paradigmàtic barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs on el pla de transformació del Barri de la Mina inclou una reserva d'espai però és una de les accions que no s'han realitzat com a prioritària malgrat que que hauria d'haver estar pel seu impacte socialitzador i alliberament de sobretot la part cuidadora femenina per afavorir l'ingrés en el mercat de treball o continuitat dels estudis. 2.- Evidentment les retallades i la manca de suport en el finançament de les escoles bressol municipals per part del govern de la Generalitat ha posat encara més trabes a l'accés de les persones més vulnerables inclos els gitanos i gitanes. Cal per tant revertir les retallades i invertir en l'etapa infantil d'educació de manera decidida. 3.- Igual que existeix el concepte d'Institut escola hauria de fomentar-se els espais educatius 0-6 anys on les escoles bressols ubicades en espais de necessitats especials, com pot ser àmbits de població gitana, ofereixin tota l'etapa educativa infantil en un mateix espai amb continuitat ja que és tracta d'una etapa amb necessitats especials. 4.- Un programa de beques, subvencions i ajuts més complert i associat a compromisos de d'assistència són eines que afavoreixen incrementar l'escolarització. B - Com es podria reduir l’absentisme i l’abandonament escolar i incrementar l’èxit educatiu entre l’alumnat gitano a primària i secundària? 1.- Actualment la xarxa d'escoles pública no ofereix de manera normalitzada el concepte d'institut escola, reservant-se aquesta figura a centres puntuals amb dinàmiques específiques i complexes amb necessitats especials. Estendre aquest model a escoles amb presència d'alumnat gitano (o no) permet afavorir reduir l'absentisme escolar ja que el traspàs d'etapa és facilita i es viu amb més normalitat a l'hora que suposa eliminar un perjucidi de la xarxa pública enfront de la privada o privada-concertada que ofereix aquesta possibilitat de manera normalitzada. 2.- Caldria així mateix incorporar dintre del programa escolar l'estudi de la història de comunitat gitana ja que suposa una minoria majoritària al nostre país que és present des de fa segles i ha fet aportacions importants i singulars a la nostra societat en el món de la llengua i la cultura entre d'altres. C - Com podem aconseguir incrementar el nombre d’alumnat gitano que cursen estudis postobligatoris i/o universitaris? 1.- La formació és bàsica i no només dintre del sistema educatiu reglat. Cal elevar el nivel cultural de la població en general i de sectors determinats en concret com pot ser el col•lectiu gitano. Aquest fet passa per formar als infants però també per formar als adults perquè siguin conscients de la importanció d'aquesta educació, una educació que ha d'allunyar-se de la voluntat uniformadora i respectar els trets identitaris i culturals dels gitanos i gitanes. A Catalunya (amb posible ubicació a Sant Adrià de Besòs, a l'Edifici Font de la Mina del barri de la Mina, una proposta seria crear un INSTITUT de caràcter EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ Amb la iniciativa de creació de l'Institut Europeu de Cultura Romaní, amb seu a l'edifici de la Font de la Mina a Sant Adrià de Besòs, es podria promoure el reconeixement de la cultura gitana i de la seva aportació al patrimoni cultural de tots els europeus. Aquest institut podria proposar accions accions dirigides a: – El desenvolupament i promoció de la cultura i de la llengua gitanes en totes les seves manifestacions. – L'establiment de mecanismes i estratègies que contribueixin eficaçment a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural de la comunitat gitana. – La promoció de la història del poble romaní i la difusió del seu coneixement i reconeixement a través d'estudis, investigacions, publicacions, exposicions, etc. – Fomentar la convivència harmònica entre els diferents grups i cultures que conformen la nostra societat. – Fer arribar a tota la societat la legítima aspiració dels gitanos/nes europeus/ees d'aconseguir el ple gaudi de la ciutadania des del respecte de la seva identitat cultural. – Aconseguir el reconeixement de les aportacions de la cultura gitana al patrimoni cultural comú i posar en valor el poble romaní com un dels fils vertebradors de la cultura catalana i europea. Aquests objectius es podrien desenvolupar a partir d'un seguit de programes com: – Programes de difusió cultural – Cursos de llengua romaní, català i anglès – Cursos d'alfabetització – Tallers – Exposicions – Publicacions – Radio-televisió romaní (via internet) – Cinema – Música – Literatura - Festivals – Centre de documentació – Oficina d'informació i atenció - etc

    Propostes relacionades