• Data d'expiració: 10.09.17

  • Estat: Tancada

La proposta está tancada

Projecte de decret pel qual es regulen les condicions de la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i els infermers

La complexitat dels reptes de salut i social que ha d’encarar la nostra societat fa més necessària que mai la integració de les actuacions de les diferents professions sanitàries de manera orientada a satisfer les necessitats de la persona atesa. Per aquest motiu, en el marc del treball en l’equip assistencial, les infermeres i els infermers realitzen, com a part de la seva pràctica professional quotidiana, actuacions relacionades amb l’àmbit de la l’atenció farmacèutica; actuacions que, per altra banda, faciliten la continuïtat assistencial i la seva integralitat de cara a la persona atesa. Es tracta d’actuacions que troben el seu fonament en la confiança entre els professionals de l’equip assistencial i en els pactes interprofessionals, especialment entre metges i infermeres, que tenen com a finalitat garantir la integració i la continuïtat dels processos assistencials.

 

 

En el cas concret de les actuacions en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris preveu que les infermeres i els infermers puguin indicar medicaments no subjectes a prescripció mèdica, indicar determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica sempre en el marc de guies de pràctica clínica i, finalment, indicar productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica professional. No obstant, aquestes actuacions, que formaven part de la quotidianitat de l’exercici professional de les infermeres i infermers, van ser fortament trasbalsades a finals de l’any 2015 per l’entrada en vigor del Reial Decret 954/2015. El motiu és que la regulació prevista en aquest Real Decret no s’adequa a la realitat de les pràctiques dels equips assistencials del nostre país ja que conté disposicions que, a la pràctica, fan impossible qualsevol actuació de les infermeres i dels infermers en l’àmbit de la indicació i ús de medicaments o de productes sanitaris. D’aquesta manera, aquest Reial Decret no dona cobertura legal a les activitats que realitzen habitualment les infermeres en el nostre sistema sanitari i, conseqüentment, pot afectar a la cohesió interna dels equips assistencials i, en última instància, a la qualitat i a la continuïtat de les atencions que rep el pacient.

 

Tenint en compte aquesta situació i el context normatiu, el Govern de la Generalitat ha decidit emprendre la tasca d’elaborar una nova regulació amb un triple objectiu:

 

  1. Donar seguretat jurídica a les prop de 42.000 infermeres que treballen a Catalunya perquè puguin continuar desenvolupant les actuacions en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, tot garantint la seguretat clínica de la persona atesa.
  2. Reforçar la cohesió dels equips assistencials a través de la promoció de l’acord interprofessional i del reconeixement mutu de les competències professionals, sobretot entre les dues grans professions sanitàries: metges i infermeres.
  3. Garantir i millorar la continuïtat i la qualitat de les atencions rebudes per les persones ateses en el nostre sistema sanitari. 

 

Amb aquesta finalitats, doncs, el Departament de Salut va iniciar fa temps converses entre representants de les dues principals professions sanitàries, tant de col·legis professionals com de societats científiques, per tal de construir un marc que reconegui la realitat de les pràctiques assistencials de les infermeres en relació a la indicació i l’ús de medicaments i productes sanitaris. A dia d’avui, tal i com es va fer públic  a finals de mes de juny, aquestes converses han permès arribar a una confluència de posicionaments que abracen la major part dels d’àmbits de l’atenció farmacèutica que realitzen les infermeres i els infermers en el marc del seu exercici professional.

 

Per tant, el Govern de la Generalitat considera que es troba en disposició d’iniciar la tramitació d’un decret que reconegui les capacitats de les infermeres pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris, d’acord amb la realitat del nostre àmbit territorial i sobre la base dels principis de seguretat clínica i de continuïtat assistencial. Per aquest motiu, el Govern ha aprovat la memòria preliminar del projecte de decret que podeu consultar en els documents annexats a sota.

 

A grans trets, aquesta nova regulació hauria de contemplar:

a. La capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments que no estiguin subjectes a prescripció mèdica, així com de productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica professional, d’acord amb els coneixements que aquests professionals adquireixen durant el seu període formatiu.

 

b. La capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de determinats medicaments que estiguin subjectes a prescripció mèdica sempre que sigui en el marc de protocols clínics dels equips assistencials acordats entre les professions i sobre la base d’un diagnòstic fet per un metge o una metgessa.

 

 

 

1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials?

2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat?

3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament?

 

Necessitat i oportunitat de l’aprovació de la norma. (veure document memoria preliminar )


Per a poder realizar la vostra aportació, recordeu registrar-vos aquí

Per a qualsevol consulta o dubte, poseu-vos en contacte amb la Direcció General d'Ordenació Professional i Regulació Sanitaria,  a través de la direcció de correu electrònic: dgors.salut@gencat.cat

Resposta Govern:
Govern

27 de Juliol de 2017

    Comentaris:

    Comentaris: 60

    • Usuari2

      03 de Agost de 2017

      A la pregunta 1.- Rotundament SI és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres. La memòria explica inequívocament que es pretén regular les condicions i les normes d’organització per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i els infermers. Per fi, es donarà cobertura jurídica a una pràctica que les infermeres i els infermers realitzem cada dia i des de fa molts anys, però que, perversament, el marc legislatiu no l’acompanya. La decisió d’organitzar aquesta pràctica suposa respectar i emparar la pràctica infermera i s'han sabut trobar les escletxes necessàries en el Reial Decret 954/2015, per evitar que aquest afecti negativament en l’atenció als usuaris del sistema de salut. Les infermeres i els infermers podrem atendre millor a les persones que atenem. Perquè ho farem sense estar al marge de la llei, augmentant la capacitat resolutiva dels equips assistencials i evitant, a aquestes persones que atenem, esperes i tràmits innecessaris. A la pregunta 2.- En termes generals considerem adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació. Temps hi haurà, però fins el 10 de setembre per, en tot cas, millorar la proposta, si s’escau. Recull les qüestions fonamentals de les bases del preacord al que les infermeres i el Departament de Salut va arribar el 31 de març de 2016, que garanteixen la pràctica infermera en tots els àmbits de treball i permeten millorar situacions de salut de la població. En tot cas recordar que les infermeres i els infermers que treballen a Catalunya disposen d’una alta qualificació avalada pels estudis de grau, postgrau, màsters i doctorats. Per tant, disposem de formació específica conformada per coneixements i experiència, per prescriure determinats medicaments i productes sanitaris de forma autònoma i amb garanties. I podem acreditar aquests coneixements i/o l’experiència, necessària, en cada cas i pels diferents àmbits d’actuació professional. A la pregunta 3.- El plantejament de la memòria fa referència a una norma de caire organitzatiu alhora que reconeix que es tracta d’una pràctica que les infermeres i infermers fan cada dia. Respecta l’autonomia professional a la vegada que aposta decididament pel treball en equip i es proposa una regulació dins un marc d’acord entre professionals. I ho fa en estricte compliment amb les competències que les Comunitats Autònomes tenen en matèria de salut: la prestació dels serveis. D’aquesta manera, Catalunya es posa al capdavant de tot l’Estat per minimitzar el desgavell legislatiu que empara una pràctica imprescindible com és la pràctica infermera.

    • Usuari Govern

      03 de Agost de 2017

      Recordeu que per poder realitzar aportacions a l'espai de participació, us heu de registrar previament. Després per fer l'aportació recordeu estar conectats. A la part superior central d'aquesta pàgina trobareu l'enllaç de connexió

    • Usuari2

      04 de Agost de 2017

      Hola. Creo firmemente que los diplomados en enfermería estan más que preparados para poder prescribir. Tanto por los estudios dados en la carrera, como por el Curso que tuvimos que hacer para poder prescribir, como la experiéncia y las actualizaciones diarias que hacemos al igual que los médicos, pero, se nos esta vetando en todos los contextos, y creo que para recetar pañales, material de curas (cremas, apósitos, gasas...) no es necesario que ningun médico nos de el visto bueno, ya que diariamente tenemos que hacerlo y ellos, en estos casos estan de acuerdo siempre, ya que estos temas quienes los gestionan son las enfermeras.

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      1.- Sí, al meu parer és absolutament necessari i aportarà beneficis pels usuaris. 2.- La proposta, tot i que sempre és millorable, la considero adequada. 3.- Es podrien preveure aspectes lligats amb el desenvolupament pràctic de la professió infermera.

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      Ho trobo molt bé i molt necessari, serà beneficiós pels usuaris

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      Crec que els titulats en infermeria haurien de poder tenir l'autorització de poder prescriure certs medicaments d'us general. Consider-ho que estan totalment capacitats i formats per fer-ho i facilitaria i agilitzaria molte processos als ciutadanes. Gràcies.

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      A la pregunta 1: Crec totalment necessari i lògic que infermeria indiqui productes sanitaris i donat que es aquest col.lectiu que coneix millor aquests productes i està més al dia de tots els apòsits i avenços en les temes de cures . No em sembla ni que aporti res al ciutadà ni que en un centre sanitari puguin indicar medicaments que han d'anar lligat a un diagnostic. En tot cas en unitats especifiques i concretes, moltes d'elles hospitalàries es podria regular la dispensació d'alguns productes concrets (unitat cremats, uci, analgesics...) A la pregunta 2: em sembla adequat la regulació dels productes sanitaris, dels altres productes només alguns d'ells lligats sempre a una formació concreta i més ampliada al que es rep durant el grau d'infermeria A la pregunta 3: els objectiu que s¡haurien de preveure sobretot a l'atenció primària es que infermeria abordi i s'impliqui en el que es l'objectiu de primaria (pacient crònic, atenció domiciliaria, prevenció etc...) i que realment desenvolupi be aquestes funcions que son les que hauria de desenvolupar i controlar coma a infermera d'AP, l'atenció integral del pacient, i que no s'obsessioni am la prescripció que com a tal i lligad a un diagnostic correspon als metges.

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      Sí a totes les respostes

    • Usuari2

      07 de Agost de 2017

      Crec que és molt important que el personal d'infermeria tingui l'autonomia suficient de prescripció de productes farmaceútics sempre amb unes guies clíniques qque recolzin la seva prescripció

    • Usuari2

      08 de Agost de 2017

      Si! Sens dubte! És imprescindible fer aquesta regulació. L'actuació de infermeria en la prescripció de fàrmacs subjectes a prescripció mèdica (segons protocols validats) o els que no estan subjectes, són una realitat del dia a dia de les tasques assistencials d'infermeria, sobretot en centres d'atenció primària, i per tant, una necessitat bàsica en que és reguli, i es deixin de fer actuacions fora del marc legal. És un benefici indiscutible per els usuaris, professionals i sistema sanitari global. Infermeria disposa de suficients coneixements i habilitats per fer-ho i pot acreditar-ho curricularment. Si no fos així, no seria una realitat de les consultes. Per tant, només cal el reconeixement de les competències d'infermeria i d'estar dins del marge de la llei.

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      Crec que serà un pas endavant, millorarà l'atenció a la ciutadania i afavorirà i agilitzarà la feina , tant a les infermeres com als facultatius. Les infermeres ja fa temps que estem preparades pel canvi, a veure si aconseguim definitivament, treballar amb coherència i sota un paraigües (les lleis) que ens donin seguretat i suport jurídic.

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      L'evolució demogràfica del país ens obligarà a tots professionals de la salut a compartir funcions i responsabilitats. Aquest procés ha de progressar, també, des del convenciment que l'Administració Sanitària ha de potenciar la formació continuada entre tots els estaments implicats.

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      1-.Infermeria estem preparades per prescriure allò que necessitem per exercir la nostra professió, l'únic que ens falta és la llei que es deixi fer-ho d'una manera legal, per poder beneficiar a l'usuari estalviant temps i viatges al seu metge i d'aquesta manera estalviant recursos sanitaris. 2 i 3-.Considero adequats els termes generals i els objectius, tot i que sempre es pot millorar

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      Estic d'acord amb la proposta. Cal reconeixer el paper d'infermeria, i la seva necessaria autonomia , en el context del treball en equip, evitant dificular encara mes les multiples tasques que tots tenim en el camp de la salut

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      Prescripciòn enfermera, totalmente necesaria para el buen funcionamiento del sistema. Determinados meficamentos ,productos y material sanitario con los que trabajamos en nuestro dia a dia, tendrìamos sin ninguna duda que poder realizar la prescripciòn con respaldo legal ya que las enfermeras/os estamos sobradamente preparados para ello, tenemos la formaciòn, conocimiento y experiencia, todo ello para el beneficio de nuestros pacientes. Siii a la prescripciòn con respaldo legal

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      Considero que ja era hora de regular una pràctica que duem a terme les infermeres desde fa temps i aquest projecte de decret marca l'inici de la regulació que ja ens feia falta. Qualsevol iniciativa que contribueixi a augmentar la regulació de qualsevol pràctica sanitària té un reflex a la població que s'aten però, principalment, donarà una cobertura legal adequada a una pràctica que cada cop és més necessària per cobrir les necessitats creixents en l'assistència primària. Els termes plantejats són un inici, trobo que potser estan plantejats d'una manera molt general, està doncs per veure si cobreixen totes les particularitats. Els objectius em semblen molt adequats, caldria revalorar la situació un cop es possi en marxa el decret.

    • Usuari2

      09 de Agost de 2017

      1.- Si, totalmente necesario, especialmente los productos sanitarios que son utilizados a diario por el personal de enfermería para prestar cuidados y medicación no sujeta a prescripción medica puesto que cualquier persona sin formación sanitaria puede obtenerlos en farmacias, en cambio los diplomad@s o graduad@s en enfermería que si tienen una formación sanitaria , legalmente no se les permite ni indicarlos. En cuanto a la medicación sujeta a prescripción medica también seria necesario pero en unidades especificas y con una formación mas especializada.Todo ello beneficiaria a los pacientes. 2.- Si, muy adecuada. 3.- Objetivos relacionado con el aumento de la autonomía de enfermería para mejorar la calidad de los cuidados asistenciales y dar mas agilidad al sistema.

    • Usuari2

      10 de Agost de 2017

      Metges de Catalunya (MC) En primer lloc, cal aclarir que encara no s’ha fet públic el text del projecte de decret de prescripció infermera per poder fonamentar amb més precisió les nostres consideracions. Així, doncs, l’opinió de Metges de Catalunya (MC) es basa en una memòria preliminar, on s’exposa la problemàtica que es pretén resoldre i els objectius principals de la futura regulació, així com en les converses que hem mantingut amb la Conselleria de Salut sobre aquesta qüestió. Malgrat la informació incompleta que es dona per atendre aquesta consulta pública i en espera de conèixer amb detall el projecte de decret, des del sindicat mèdic volem expressar el nostre parer, responent les qüestions plantejades. 1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? El decret entén la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments com aquelles activitats resultat d’un procés que inclou la valoració prèvia del problema de salut que presenta la persona atesa, és a dir, l’existència prèvia d’un diagnòstic. MC reitera que la indicació de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció mèdica, requereix sempre d’un diagnòstic previ i recorda que l’acte de diagnosticar recau en exclusiva sobre el metge, l’únic professional format per a aquest efecte, convertint-se així en una competència pròpia del facultatiu. En conseqüència, el sindicat manté que sense diagnòstic no hi pot haver prescripció, si es vol garantir de veritat la seguretat dels pacients. En quant a la prescripció col·laborativa, el fet de diagnosticar un pacient no determina que, a partir d’aleshores, el personal d’infermeria pugui modificar el tractament en funció d’un protocol determinat. Els protocols només són recomanacions generals per a la pràctica diària. L’atenció al pacient ha de ser individualitzada i adaptada a cada moment, per tant no pot quedar encasellada en un protocol, sinó que ha de quedar supeditada al criteri mèdic. Així, MC reitera la seva oposició als propòsits del legislador, ja que, en contra del que s’afirma, pot posar en perill la salut de les persones ateses. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? El sindicat mèdic manifesta el seu acord amb la proposta que infermeria pugui indicar autònomament productes sanitaris. Aquesta indicació, però, hauria de registrar-se a la història clínica a nom de l’infermer i sota la seva responsabilitat civil i professional per la despesa generada. Pel que fa a la prescripció col·laborativa, si es duu a terme, atès que així ho preveu la Llei de garanties i us racional dels medicaments i productes sanitaris, MC demana que es faci respectant estrictament tot el que preveu la legislació esmentada. Per tant, serà imprescindible l'acreditació d’infermeria, donat que la seva formació general no la capacita per a la propedèutica mèdica, la farmacologia clínica ni el diagnòstic o la terapèutica de patologies, interaccions o contraindicacions. Aquesta acreditació haurà d’arribar després de cursar una formació específica reglada i no podrà ser mai amb caràcter general per a tot el col·lectiu infermer, sinó que s’hauran d’atribuir funcions personalitzades d’acord amb el perfil i les capacitats individuals de cada professional. La implantació de la prescripció col·laborativa als centres sanitaris haurà de ser progressiva i controlant els seus resultats sobre la salut dels pacients 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? MC considera que el col·lectiu d’infermeria té moltes tasques per desenvolupar dins les seves competències, especialment en l'atenció primària, com ara el triatge de patologies agudes, l’educació sanitària, les activitats preventives i comunitàries o el seguiment de patologies cròniques en sinèrgia amb el metge, però sense necessitat d'envair competències mèdiques per a les quals no està format. D’altra banda, el sindicat demana que, en el cas que s’aprovin protocols de traspàs de funcions, aquests s’adaptin a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) que, en els seus articles 6, 7 i 9, delimita perfectament les funcions dels professionals de la salut, el treball en equip i la delegació de competències. Per avançar en els resultats de salut, és fonamental consensuar aquests protocols al si dels equips multidisciplinaris dels centres, tot preservant la confiança establerta entre els professionals i impedint la universalització i/o imposició de la delegació de funcions.

    • Usuari2

      10 de Agost de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? FEM-HO A L'INREVÉS. CONSIDERA NECESSARI QUE LES INFERMERES SEGUEIXEIN TENINT CURA DE LA CIUTADANIA DE FORMA EFICIENT AMB SEGURETAT CLÍNICA I DINTRE D ELA LEGALITAT. EL BENEFICI DE LA PROPOSTA SERÀ LA MILLORA DEL PROCÉS EN TERMES LEGALS I LA SEGURETAT QUE APORTA ALS PROFESSIONALS QUE ARA PER ARA ESTEM EN EL LIMBO DE LA LLEI. SERÀ UN PAS MÉS DE RECONEIXEMENT PROFESSIONAL QUE FACILITARÀ LA TASCA DIARIA FOSCA I TOSUDA DEL COLECTIU D'INFERMERES I INFERMERS. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? EL NOSTRE CONSELL DE COL-LEGIS HA FET UN SEGUIMENT INTENS AMB EL COIB, DES FA MOLT TEMPS. CONFIO EN LES SEVES PROPOSTES I L'IMPACTE QUE DISPOSARAN. SOLS DEMANO QUE NO ES DUBTI DE LA QUALIFICACIÓ I PREPARACIÓ PER PORTAR A TERME AQUETS PROCÉS. FER-HO ÉS COM DIR QUE HEM FET FINS ARA APLICANT LES RUTES ASSISTENCIALS I GUIES JA CONSENSUADES I NO HEM TINGUT D'ACREDITARR-NOS DAVANT DE CAP ORGANISME. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? SI, PER ENLLOC SURT AMB CLAREDAT I ESPECIFICITAT LA PARAULA AUTONOMIA PROFESSIONAL DE LA INFERMERA, AMB TOTA LA SEVA GRANDARIA. NO SOLS EN AQUEST PROCÉS SINÓ EN LA SEVA REPERCUSIÓ EN EL PACIENT I EN EL SISTEMA SANITARI-SOCIAL, DESPESA ESCONOMICA... MOLTES GRACIES PER LA FEINA

    • Usuari2

      10 de Agost de 2017

      1. Considera que és necessari organitzar la indicació i l'ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Sens dubte cal contestar afirmativament a les dues parts de la primera pregunta i els motius són senzills: el primer és que d'aquesta manera es dóna emparament legal a la pràctica que les infermeres venen fent i han de seguir fent per proporcionar les cures que necessiten les persones a qui atenen. També, sense cap dubte, la norma representarà un benefici per les persones ateses, ja que les infermeres i infermers tindran major capacitat de resolució dels seus problemes i s'evitaran voltes innecessàries i passes inútils dins del sistema. 2. Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? La proposta és adequada en termes generals, encara que sempre hi haurà possibilitats de millorar-la durant el temps de la seva tramitació. El motiu principal de la seva adequació és perquè s'ajusta, de manera bàsica, als termes dels acords que les infermeres i el Departament de salut porten treballant des de fa molt de temps 3. S'haurien de preveure altres objectius diferents dels esmentats prèviament? Considero que és suficient el seu objectiu fonamental que no és altra que el reconeixement de la responsabilitat, derivada de les necessitats dels pacients, que cada dia porten a terme les infermeres i els infermers. Es tracta d'una norma de caràcter organitzatiu que reconeixent i respectant l'autonomia professional de les infermeres i els infermers, també promou el treball en equip i especialment, l'acord entre professionals, el que semblen objectius adients i suficients.

    • Usuari2

      11 de Agost de 2017

      1era pregunta. Les infermeres en la seva pràctica diària ja empren, i recomanen medicaments i altres productes de cures als pacients que atenen, seguint criteris de bona pràctica i ètica professional. Si amb aquest Decret, es dona cobertura legal a una activitat que ja es fa habitualment, i que el Decret del 2015 va deixar sense empara, benvingut sigui. Crec, que això no solament beneficiarà als pacients, sinó també el treball en equip que es Basic , sobretot en el meu àmbit que és l’ atenció primària. 2ona pregunta. Encara que només conec el Projecte de Decret i no el text que l’ha d’ acompanyar, crec que ja és un primer pas,i, que era necessari poder donar seguretat jurídica , a més de reconèixer el treball d’ un col•lectius de professionals. 3era pregunta. No se si aquest Decreta és el marc idoni, però crec que s’hauria de donar més protagonisme al treball que fa el col•lectiu d’ infermeria, i més responsabilitat dins el treball en equip, no només pel que fa a la prescripció, sinó també pel que fa al continum assistencial, seguiment de crònics, activitats preventives i comunitàries. Em sap greu que no s’hagi arribat a un consens, amb el Sindicat de Metges de Catalunya i el Consell de Col•legis de Metges de Catalunya, ja que crec que ens pot beneficiar a tots.

    • Usuari2

      11 de Agost de 2017

      Hola buenas tardes mi respuesta a las dos primeras preguntas realizadas es un no rotundo la prescripción de medicación debe ser únicamente responsabilidad del facultativo. Respecto a la última cuestión si se deberían realizar otros objetivos que son mas importantes que esto solo para contentar a estos profesionales.

    • Usuari2

      11 de Agost de 2017

      Hola! Crec q ja fa anys que es necesari. En el dia a dia estem prescrivint . Som el col.lectiu on recau la major part de l'asistencia i ningu ens te en compte. Estem mes q capacitats per poder prescriure.

    • Usuari2

      16 de Agost de 2017

      Si es necesario regular la prescripcion enfermera porque es una realidad asistencial, el no hacerlo supone un perjucio para los usuarios y para los profesionales enfermeros y medicos. Es un beneficio para los usuarios porque no necesitaran la visita burocratica con el medico para que les firme la receta del medicamento o producto sanitario indicado por la enfermera, es un beneficio para el sistema porque se ahorra el gasto de una visita medica, es un beneficio para el medico que no tiene que realizar una visita burocratica, han estudiado para ser medicos no para firmar las recetas de las indicaciones de las enfermeras y es un reconocimiento al acto enfermero porque de esta manera puede ser finalista de los problemas de salud que atiende. El decreto que prevee la generalitat podria ser mejorable si se definiera asi: Las enfermeras podran prescribir medicamentos sujetos o no a prescripcion medica y productos sanitarios dentro del ambito de sus competencias. Y para garantizar la continuidad asistencial en la atencion domiciliaria y en la atencion a la cronicidad las enfermeras podran prescribir medicamentos sujetos a prescripcion medica en base a protocolos consensuados por los servicios sanitarios.

    • Usuari2

      17 de Agost de 2017

      Crec que sí que és necessari organitzar l'ús i la indicació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Actualment, les infermeres no tenen cobertura jurídica per a una tasca que ja realitzen diàriament i des de fa anys. És una falta de respecte cap a la professió infermera no donar suport a una feina que es realitza des de fa anys. Si les infermeres treballessin en el què legalment se les ampara, tant la ciutadania com el sistema sanitari, entrarien en colapse. ës indignant que a les infermeres no se'ls doni un suport legal a una tasca que, per la seva formació i expertesa, estan totalment capacitades. Les infermeres formades aquí tenen una formació de gran excel.lència i qualitat, són molt valorades a Europa i a la resta del món. Estan totalment capacitades per a prescriure certs medicaments, productes sanitaris, maneres de curar,... de forma autònoma i amb garanties. El Real Decreto sobre la Prescripción de Enfermeria creada per l'actual govern de l'Estat al Desembre del 2016 és una vergonya i una falta de respecte cap al colectiu infermer. És un Decret realitzat per a contentar una part de la societat casposa, retrògrada, masclista i classista existent en aquest país. Crec que Catalunya hauria de ser capdavantera en aquest sentit com és capdavantera en moltíssimes altres coses i així tornaria una mica la falta de respecte tan enorme que aquest Decret ha fet en el colectiu infermer.

    • Usuari2

      17 de Agost de 2017

      Fa molts anys que prescrivim. Dona resolució agilitza i millora l'atenció en general als usuaris. No conec fins ara i després de 25 anys d'experiència en Primària cap incident provocat per aquesta prescripció pel que fa al meu centre. No sé què més hem de demostrar. Sí a la 1a i 2a preguntes Els objectius haurien de ser més agosarats, les infermeres estan de sobres preparades.

    • Usuari2

      18 de Agost de 2017

      Penso que és necessari pel millor desenvolupament de les tasques de cada professional. Es una realitat de la practica diaria que infermeria prescriu cert productes de cures, bolquers..... i és necessari una regulació que s´adequi millor a aquesta pràctica.

    • Usuari2

      18 de Agost de 2017

      És necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per als professionals infermers per poder donar cobertura legal a aquests i reconeixement del professionalisme que ha anat adquirint la professió infermera. Tot i que es pot tenir en compte que es precisin certificacions per tal d'acreditar la competència, cal contemplar que els coneixements dels professionals de la salut no només s'adquireixen durant el seu període formatiu sinó que es van adquirint al llarg del desevolupament de la carrera professional. I això és inherent a les professions en salut. Amb això vull fer palès que els infermers estem plenament avesada en el maneig de productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica inclus els que, tot i ser subjecte de prescripció mèdica, figuren en protocols prèviament consensuats en les institucions. D'alguna manera es tracta de regular el què ja és possible i viable. Suposarà un benefici per a les persones ateses en quan a agilitat en els circuits d'atenció. Considero que la capacitat infermera, la seguretat clínica i el contínuum assistencial són una bona base per aquesta Regulació i els objectius estan ben clars.

    • Usuari2

      19 de Agost de 2017

      Valoro positivament la decisió. Crec que ja és hora de donar seguretat juridica a l'autonomia dels professionals d'infermeria

    • Usuari2

      21 de Agost de 2017

      1.- Sí, jo crec que és absolutament necessari i aportarà beneficis pels usuaris. 2.- La proposta, per mi seria un bon punt de partida tot i que sempre és millorable. 3.- És reconeixa el que cada dia fan els infermers/eres en la seva pràctica diària. Respecta autonomia professional a la vegada que aposta decididament pel treball en equip i es proposa una regulació dins un marc d’acord entre professionals.

    • Usuari2

      22 de Agost de 2017

      Hola, Totalment d'acord en la prescripció, i a les 3 preguntes. No entenc el procés de participació ja que està consensuat amb diferent Societats i Col.legis, CAMFIC i s'hauria de aprovar el decret JAAA ! com va dir el Conseller Comin, si no fos per la oposició del Col.legi de Metges. Tindrem eleccions , i seguirem post-posant una solució al problema ...

    • Usuari2

      23 de Agost de 2017

      És imprescindible el reconeixement jurídic a una tasca que fem diàriament en el nostre àmbit de treball. Dintre de les actuacions infermeres moltes vegades ens és imprescindible la prescripció de productes sanitaris i suposa un inconvenient, tant pel propi personal com sobretot per l'usuari, el tenir que consultar a un altre professional per només una tasca administrativa com és la validació de la prescripció. Les infermeres catalanes estem sobradament formades i la nostra experiència ens avala per poder realitzar prescripcions de forma autònoma. La prescripció infermera és una eina indispensable per poder garantir una millor atenció als usuaris.

    • Usuari2

      24 de Agost de 2017

      Considero rotundament necessària l'acceptació de l'acord per facilitar la prescripció tant de material d'ús pràcticament de caire infermer com de fàrmacs comuns en la pràctica diària. Sense això, estem donant un pas enrere molt important, la qual ens veta per impulsar la infermeria a nivell primari. Per altra banda, opino que resten diversos aspecte a nivell de de pràctica assistencial de la professió d'infermeria per preveure dels ja obtinguts, sense oblidar la finalitat i objectius d'atenció primària, els quals es troben enfocats en l'atenció integral, global i hol·lística del pacient.

    • Usuari2

      26 de Agost de 2017

      1.Garantir, mitjançant l’instrument legal adequat, la plena seguretat jurídica de l’exercici de la prescripció infermera es un benefici tant pels ciutadans com pels propis professionals. 2. En termes generals es adequat, tot i que el procés esta resultant molt lent 3. Pel que fa al maneig dels plans de cures , i del correcte desenvolupament dels plans terapèutics es requereix que les infermeres tinguin els elements de suport a la presa de decisió, i les eines que garanteixen una prescripció segura que faciliti la revisió sistemàtica i continuada dels objectius marcats en els plans terapèutics i fomenti l’adherència als tractaments. Molts d’aquests conceptes ja estan integrats en les Guies de Pràctica Clínica electròniques elaborades per a l’abordatge de les patologies cròniques prevalent . Cal per tant facilitar la utilització d’aquestes guies

    • Usuari2

      29 de Agost de 2017

      Totalment necessari i suposarà un benefici per els usuaris i per tot el sistema del nostre pais en general. Ajudarà a agilitzar els processos assistencials que inicia l´infermera i que ara no pot acabar perque no te seguretat jurídica. La regulació la considero adequada. Ja es hora que les infermeres del nostre pais treballin amb seguretat i que les lleis s´adequin a la realitat de la nostra pràctica diaria.

    • Usuari2

      29 de Agost de 2017

      Rotundament SI No es digne haver de treballar violant les competències legals. actualització de les lleis a la realitat JA o Vaga de cel indefinida fins a que així sigui. si la legalitat no s'adapta a la realitat limitem-nos a les competències legals. El treball és la ùnica força que tenim els treballadors; VAGA DE CEL!

    • Usuari2

      29 de Agost de 2017

      si la legalitat no s'adapta a la realitat professional haurem d'adaptar la realitat a la legalitat i limitar-nos a les competències reconegudes. L'única força real que tenim els treballadors és el nostre treball. Proposo vaga de cel indefinida, treballar complint la llei i aleshores seran els de dalt els que sentiran la necessitat de modificar-la.

    • Usuari2

      29 de Agost de 2017

      SÍ, totalment necessari regular la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres i posar fi a la situació d’estancament e inseguretat jurídica on ens trobaven, que arribava a punts absurds, en el que, ni tan sols, podíem indicar una pomada o un apòsit per la cura de ferides, cremades o nafres de manera autònoma.

    • Usuari2

      30 de Agost de 2017

      Si crec necessari que la infermera pugui prescriure dins de les seves competencies habituals per les que està formada Si estic d'acord amb els canvis proposats per la Generalitat Aquest "decretazo" estatal ha estat un pas endarrera en les competències de les infermeres i no hi estic d'acord

    • Usuari2

      30 de Agost de 2017

      1.- Categoricamente si, ya que seria una herramienta más a la hora de facilitar el trabajo en equipo. Teniendo protocolos y guias claras para su desarrollo. 2 y 3- La propuesta es adecuada, y seguramente con el paso del tiempo se irán puliendo los detalles según las necesidades que vayan surgiendo.

    • Usuari2

      31 de Agost de 2017

      A la PRIMERA pregunta: Des de l’AIFiCC, com a societat científica que, entre altres funcions, fem d’altaveu de la realitat del dia a dia a les consultes d’infermeria a l’Atenció Primària, no només creiem que és necessari si no que és imprescindible organitzar i regular a nivell jurídic la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres. Regular aquesta pràctica ens traslladarà a un escenari de seguretat jurídica en que les infermeres podrem exercir totes les nostres competències amb major autonomia professional. A més de regular una pràctica habitual de les infermeres que treballem a l’Atenció Primària de Salut. Per altra banda, permetrà resoldre el problema de salut de la persona atesa en una única visita professional, evitant circuits innecessaris, tot millorant la continuïtat assistencial i l’atenció centrada a la persona, així com l’accessibilitat. En els àmbits d’interacció professional ajudarà a la integració del treball en equip i a la interdisciplinarietat. A la SEGONA pregunta: En principi sí. Caldrà veure com i en quins terminis es durà a terme el desplegament de la normativa que regula aquest decret. De totes maneres, creiem molt important que per fi un govern s’hagi posat a treballar per a desencallar un problema que fa anys que patim. Hem de tenir en compte que la regulació d’aquesta pràctica suposa una responsabilitat professional per la qual la infermera es troba capacitada i preparada. Tant la formació acadèmica, com l’específica de l’especialitat, així com la formació continuada i l’experiència de molts anys prescrivint a l’ombra, garanteixen l’alta qualificació de la nostra professió. Igualment l'existència de protocols, plans de cures i guies de pràctica clínica i assistencials ens proporcionen una guia orientativa per garantir la capacitació per la prescripció, sempre prevalent el criteri professional i el nostre judici clínic. A la TERCERA pregunta: Els objectius esmentats fan referència a tres grans elements implicats en aquesta pràctica professional: la seguretat jurídica i clínica, els professionals assistencials i les persones ateses. Les infermeres, com a corresponsables de gestionar recursos, considerem interessant valorar com a quart objectiu, que la regulació permetrà optimitzar els recursos, evitar circuits innecessaris i agilitzar els fluxos, contribuint així en mantenir un sistema de salut públic, eficient i de qualitat en benefici de la població i on les infermeres podrem desenvolupar la nostra pràctica en que hem estat formades.

    • Usuari2

      31 de Agost de 2017

      1. Ho considero totalment necessari. Les infermeres tenen les competències necessàries per prescriure productes sanitaris. És una pràctica del dia a dia. Sense cap dubte va en benefici del pacient: evita desplaçaments o esperes innecessàries. 2. En termes generals ho considero adequat. 3. També posarà de manifest el rol autònom dels professionals infermers, sense oblidar que la base de l'atenció al pacient és el treball en equip.

    • Usuari2

      31 de Agost de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Sí, més que necessari, és imprescindible. Per fi, les infermeres tindrem la cobertura jurídica a una pràctica que realitzem contínuament i des de fa temps que fins ara no era suportada per la legislació. Considero que amb aquest Decret, les infermeres podrem cuidar millor a les persones que atenem, doncs ho farem fins al final del procés (ja que ara, necessitem que un altre professionals ens faci la recepta d'allò que nosaltres prescrivim). Però això no ho dic només pensant en el professional, ho dic pensant en el pacient, ja que li evitarem esperes i tràmits innecessaris, cosa que per altra banda, permetrà millorar la capacitat de resolució del sistema. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? Sí. Tot i que entenc que disposem de la formació necessària per poder prescriure el que necessito poder prescriure també assumeixo en vistes a que això arribi a bon port, pot arribar a ser necessari una formació específica i concreta en alguns àmbits concrets de la pràctica infermera per a la prescripció d'alguns productes/fàrmacs. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? No crec que és necessitin nous objectius, l'únic que cal és un cronograma on es concreti quan es farà efectiu aquest Decret.

    • Usuari2

      31 de Agost de 2017

      Es totalment necessari que el projecte del Decret sigui un realitat i es porti a terme per donar cobertura jurídica i legal al que les infermeres estan porten a terme el dia a dia en la seva pràctica professional. Els principals beneficiaris indubtablement seran els ciutadans als que atenen en tots els àmbits assistencials. Els protocols que ja estan consensuats i que s'estan fent servir, automàticament haurien de quedar validats. Les infermeres volen ser responsables de tot el que fan

    • Usuari2

      31 de Agost de 2017

      Infermeria te els coneixements necessaris per fer prescripció de medicaments

    • Foto

      03 de Setembre de 2017

      Jaume Martín Les infermeres tenim els coneixements i l’experiència per prescriure determinats medicaments i productes sanitaris de forma autònoma i amb garanties, avalada per l'evidència de més de 10 publicacions científiques indexades i la pràctica clínica basada en proves. Cal només regula la forma i el marc jurídic legal perquè les infermeres facin les seves prescripcions, fugin d’actituds i postures immobilistes i arcaiques que només fan que posa pals a les rodes d'una realitat que en altres països. amb sistemes sanitaris potser no tan avançats i universals, és una pràctica habitual del dia a dia.

    • Usuari2

      04 de Setembre de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Mi opinión es que NO. La prescripción de medicamentos y productos sanitarios la deben hacer los médicos tras un estudio diagnóstico adecuado.Además, en muchos casos también será necesario un seguimiento para evaluar la respuesta al tratamiento, que también tiene que hacer el médico. En mi opinión el único beneficio que intentan con estas medidas es la reducción de gastos, a expensas de jugar con la salud de las personas y hacer que las enfermeras y personal sanitario low-cost hagan el trabajo de los médicos. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? NO. Estoy de acuerdo con lo publicado por los COM y Médicos de Catalunya. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? Por supuesto. Una dotación suficiente de Médicos de Atención Primaria, con tiempo adecuado para cada visita (5 min por paciente es insuficiente), así como una dotación adecuada de médicos especialistas en los hospitales permitiría que cada estamento, médicos y enfermería, cumplan con sus obligaciones, sin tener que asumir unos las funciones de los otros.

    • Usuari2

      04 de Setembre de 2017

      Les infermeres necessitem una llei de prescripció infermera que reconegui i empari les activitats de prescripció de medicaments i productes necessaris en la valoració, diagnosi, cura i rehabilitació i promoció i prevenció de la salut en tots els camps en el que es competent professionalment. Tan sols les infermeres hem de decidir quins son aquests productes que haurem i podrem prescriure en exercici de les nostres competències per poder contribuir a la millora de la salut de la població que atenem de manera autònoma. L'objectiu final es la millor atenció de les persones en cada un dels processos en els que la infermera esta implicada de manera autònoma, no ha de ser una llei per emparar la delegació de càrregues assistencials ni per assumir activitats delegades que no ens corresponen per competència professional.

    • Usuari2

      05 de Setembre de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? L’organització la indicació i ús de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres és urgent i imprescindible per a donar el marc legal necessari per a fomentar el valor afegit d’aquest col•lectiu, ben format i amb molts coneixements. El seu rol a l’atenció primària i amb la gestió de la baixa complexitat i la cronicitat en el seu rol autònom fa el sistema més eficient i fomenta la continuïtat assistencial dels equips multiprofessionals. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? Com a punt de partida considero que és adequat l’actual plantejament. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? La norma que s’acabi aprovant cal deixi la porta a oberta a la seva revisió i a les pràctiques infermeres avançades ja existent a altres països del món amb molt bona acceptació per part dels ciutadans i dels col•lectius professionals. Necessitat i oportunitat de l’aprovació de la norma. És urgent i prioritari que aquesta norma pel bé del ciutadà, el sistema i els professionals s’aprovi sense massa demora perquè en aquests moments existeix massa heterogeneïtat en els territoris i inseguretat professional.

    • Usuari2

      05 de Setembre de 2017

      El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) subscriu l’aportació anterior realitzada des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. En resposta a les tres preguntes plantejades en aquesta consulta pública, afegim els fonaments jurídics que justifiquen la regulació de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà. 1. Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i infermers?. Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Sí, sense cap mena de dubte. En efecte, a Catalunya les infermeres i els infermers venen indicant, usant i autoritzant la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà des de temps immemorials, en el marc de protocols i pactes professionals tàcits d’acord amb els quals actuen els equips assistencials interprofessionals, basats en el coneixement i l’experiència i la confiança mútua. L’execució d’aquestes funcions relatives a l’atenció farmacèutica dels ciutadans i ciutadanes per les infermeres i els infermers, tant en el sistema sanitari públic com en l’exercici lliure de la professió, afavoreixen la cooperació multidisciplinària, la continuïtat i la integritat del procés assistencial per afrontar més adequadament les necessitats de la persona atesa i, en definitiva, la qualitat de l’assistència. L’exercici d’aquestes funcions té el seu emparament en la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, la qual atribueix a les infermeres i els infermers la direcció, avaluació i prestació de les cures infermeres orientades a la promoció, manteniment i recuperació de la salut, així com la prevenció de malalties i discapacitats, advocant a la necessitat dels pactes interprofessionals per tal de bastir pràctiques professionals cooperatives, atenent els criteris de coneixement i competència i confiança mútua en el marc d’equips professionals cada cop més multidisciplinaris (arts. 7, 9 i concordants), així com també en el Text Refós de la Llei de Garanties i Ús Racional de Medicaments i Productes Sanitaris, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, que reconeix expressament la facultat d’indicació, ús i autorització de dispensació de tots els medicaments d’ús humà no subjectes a prescripció mèdica i productes sanitaris relacionats amb el seu exercici professional per part de les infermeres i infermers i de determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica, en el marc dels principis d’atenció integral de salut i per a la continuïtat assistencial, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, d’elaboració conjunta, acordats per les organitzacions col·legials d’infermeres i de metges (art. 79 i concordants). No obstant això, el Reial Decret 954/2015, de 23 d’octubre, pel qual es regula la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, desplega el precepte legal anteriorment esmentat atribuint a la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud l’elaboració dels protocols o guies de pràctica clínica i assistencial en base als quals les infermeres i els infermers exerceixen les activitats assenyalades pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, i no als equips assistencials, regulant a més un sistema d’acreditació obligatòria centralitzat en l’àmbit de Administració General de l’Estat, el qual inclou la superació d’un programa de formació que no distingeix entre les activitats d’atenció farmacèutica relacionades amb els medicaments no subjectes a prescripció mèdica i els efectivament subjectes i que ve a superposar-se amb molts dels continguts formatius del grau d’infermeria pel que fa a la prescripció de medicaments i productes sanitaris, la qual cosa distorsiona marcadament la pràctica dels equips assistencials consuetudinària al nostre país i la fa inviable en la pràctica. Per tot això, cal promoure l’aprovació d’un Decret, dictat a l’empara de la competència exclusiva sobre l’organització i el funcionament intern dels centres, serveis i establiments sanitaris a què es refereix l’article 162.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que reguli les condicions i les normes d’organització per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres i els infermers als efectes de garantir i millorar la continuïtat, la integritat i la qualitat de l’assistència sanitària als ciutadans i ciutadanes, reforçant la cohesió de l’equip assistencial sobre la base del reconeixement mutu de les competències i la confiança entre els professionals que l’integren, i donar seguretat jurídica a les infermeres i infermers del nostre país en el desenvolupament de les actuacions que els pertoquen en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, tant pel que fa a la indicació, ús i autorització de dispensació autònoma de medicaments i productes sanitaris, com també a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments col·laborativa. En aquest sentit, entenem que la regulació que ens ocupa ha de suposar un benefici inequívoc per a les persones ateses pels equips assistencials en tot el nostre país. 2. Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? Sí. Tanmateix, hi ha aspectes de la regulació que promou el Govern que, al nostre entendre, són susceptibles de millora, com són els següents: 2.1 Tractant-se d’una pràctica que s’emmarca en l’exercici de funcions autònomes de les infermeres i infermers, cal que el Decret que ens ocupa atribueixi l’elaboració dels llistats de medicaments d’ús humà no subjectes a prescripció mèdica i de productes sanitaris susceptibles d’indicació, ús i autorització de dispensació per part dels professionals esmentats al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, en ús de les funcions d’ordenació de la professió que li encomana a aquest ens l’article 60 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, havent-los d’elaborar juntament amb les societats científiques infermeres o, en el seu defecte, que el Consell esmentat, juntament amb les societats assenyalades, proposi els llistats indicats al Departament de Salut. 2.2 Així mateix, cal que el Decret assenyalat atribueixi la determinació dels estàndards de coneixement i/o d’experiència professional entesos com a requisit d’acreditació de les infermeres i els infermers per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya o, en el seu defecte, que l’ens esmentat proposi els referits estàndards a un òrgan col·legiat integrat per una representació paritària d’infermeres o infermers i metges o metgesses a crear en el sí de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del Departament de Salut. 2.3 Finalment, cal que el Decret de constant referència incorpori un precepte perquè en un termini màxim de tres mesos comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició reglamentària el Departament de Salut, a proposta de l’òrgan col·legiat a què es refereix l’epígraf anterior, publiqui els àmbits d’interacció professionals en els quals escau la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres i infermers (com ara ferides, gestió infermera de la demanda, dolor, emergències i estomes), així com també els estàndards de coneixement i/o d’experiència exigits per a l’acreditació d’aquests professionals, així com el llistat de medicaments o grups de medicaments subjectes a prescripció mèdica corresponents, a fí de garantir l’aplicació i compliment del referit Decret en temps i forma oportuns. 3. S’haurien de proposar altres objectius diferents als esmentats prèviament? A més de la promulgació del Decret que ens ocupa, el Govern de la Generalitat, per mitjà del grup parlamentari en les Corts Generals que li dona suport, podria promoure una modificació de l’article 79 i concordants del Text Refós de la Llei de Garanties i Ús Racional de Medicaments i Productes Sanitaris, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, ometent tota referència en el precepte esmentat als òrgans de l’Administració sanitària de l’Estat per validar els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial en què s’ha de fonamentar l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres i els infermers, i atribuint al Govern de les Comunitats Autònomes les facultats per dictar les normes relatives a l’organització i el funcionament de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres i els infermers en l’àmbit territorial corresponent, a l’empara de les competències sobre organització i funcionament dels centres, serveis i establiments sanitaris que els reconeix l’Estatut d’Autonomia respectiu.

    • Usuari2

      06 de Setembre de 2017

      Pregunta 1. Sí, per que es donarà una cobertura legal a una pràctica habitual entre les infermeres i es farà visible el saber fer que tenim i hem estat aplicant durant molts anys. Com que és una pràctica que ja fèiem, el usuaris ja se'n beneficiaven, l'únic que si es legalitza, segurament s'incrementarà la indicació i ús dels medicaments per part de les infermeres i per tant els usuaris se'n beneficiaran més. Pregunta 2. Sí, segurament que es pot perfilar més, les infermeres estem perfectament capacitades per prescriure, tenim la formació adequada per fer-ho. Pregunta 3. Els objectius són clars i adequats, jo afegiria el de donar més autonomia a les infermeres per agilitzar el sistema.

    • Usuari2

      06 de Setembre de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Crec que és imprescindible regular aquesta competència pròpia de les cures infermeres. La prescripció infermera s’ha demostrat eficient i esta reconeguda en nombrosos països Regne Unit, Suècia, Austràlia, Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, Kenya, Sudàfrica, Botswana i Irlanda. Suposa un gran benefici per les persones que atenem: no es dupliquen les visites, augmenta la eficiència i la seguretat ja que cada professional és responsable del procés que inicia dins del seu àmbit competencial, facilita el treball en equip i l’atenció centrada en la persona. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? En termes generals crec que recull bona part dels acords als que van arribar les infermeres i el Departament de Salut i garanteix que les infermeres puguin desenvolupar la pràctica assistencial dins del seus àmbits de responsabilitat, com han fet sempre. Posa en valor el rol autònom de la infermera que, mitjançant el procés de cures, valora a la persona, identifica problemes, emet un diagnòstic pren decisions consensuades amb ella i elabora un pla terapèutic per obtenir el resultat desitjat . Les infermeres són un recurs imprescindible en el sistema de salut. Les intervencions autònomes de les infermeres contribueixen substancialment a la seva millora ja que amb les seves cures i intervencions fomenten l’autonomia de les persones i la seva coresponsabilitat en la salut. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? Els tres objectius que es plantegen són correctes ja que donen resposta a les necessitats actuals, tot i que segurament en un futur caldrà afegir-ne de nous per anar adaptant-nos als reptes de salut i socials que cada vegada fan més complexa l’atenció de les persones i que necessiten més que els professionals interrelacionin i assumeixin les seves competències per donar una atenció al més alt nivell de qualitat i el més eficient possible.

    • Usuari2

      06 de Setembre de 2017

      Totalment d'acord a les preguntes 1 i 2, encara que no entenc el procès de participació, quan sembla que tot estava consensuat amb els col.legis professionals i entitats científiques diverses. Recordem que ara fa 40 anys que els estudis d’infermeria es van integrar a la universitat, va suposar un canvi radical tant en el propi pla d’estudis com en l'exercici de la professió però sembla que no ha canviat res, continuem justificant la nostra feina. Una pena. Per la pregunta 3 altres objectius diferents als esmentats, seria bo que s'agilites la convocatoria de places d'especialistes , fa uns dies vam conèixer per la premsa la proposta de Dolors Montserrat, ministra de Sanitat, Serveis Socials i igualtat, del nou cronograma per a la creació, implantació i dotació de places de les categories d'infermers-es especialistes en els diferents serveis de salut. Així, segons aquestes notícies, el procés no es culminaria fins a l'any 2024. Si això fos així haurien passat gairebé 15 anys des que es van convocar les primeres places de l'especialitat d'infermeria familiar i comunitària per a la realització de la residència (EIR), havent estat formats, amb els diners de les arques públiques, més de 3.000 especialistes en infermeria familiar i comunitària sense encara el reconeixement del seu lloc de treball. No podem oblidar que hi ha 40.000 infermeres esperant que el Ministeri d'Educació convoqui la prova de competència perquè aquestes professionals puguin accedir al títol d'especialista per la via excepcional. Per tant contenta,contenta no, aixó sí continuaré cuidant els meus pacients com sempre he fet, amb màxima qualitat i seguretat i no deixaré de lluitar per una infermeria reconeguda a tots els nivells. Salut i sort!!

    • Usuari2

      07 de Setembre de 2017

      Estic totalment d'acord en regular allò que a la pràctica les infermeres catalanes ja fan, però s'ha de fer bé. Al Sindicat Metges de Catalunya només recordar-li que no volem fer de metges. Som infermers i infermeres, professionals de la salut amb formació en farmacologia i que emprem de forma regular fàrmacs per a proporcionar les nostres cures. En quant als fàrmacs exempts de recepta mèdica és obvi. Fins i tot un auxiliar de farmàcia el prescriu i el ven sense poder consultar la Història Clínica i ningú se'ls llença a sobre. Si un pacient se'l pot comprar sense recepta, perquè no el pot indicar un professional sanitari? I a més, un professional com la infermera que els domina i en sap la farmacodinàmica, interaccions, etc? Amb els de recepta mèdica cal modificar la condició. LA INFERMERA DIAGNOSTICA. El diagnòstic infermer està englobat dins els procés infermer i tenim un llenguatge propi (NANDA) que no entra en contradicció amb d'altres (CIM), per tant la infermera, pesi a qui li pesi diagnostica, i ho fa en el llenguatge que més s'adequa al pacient (NANDA, CIM, DSM...). Però que el sindicat de metges estigui tranquil, els companys metges de veritat ja saben que nosaltres no diagnostiquem neos de pulmó estadi 3, ni fem intervencions de reseccions intestinals; cadascú té la seva feina (i bastant que en tenim nosaltres!). Només volem que la infermera que està a hospitalització tingui garanties de donar-li un almax al seu pacient que té reflux, o que la infermera de primària pugui modificar la pauta de sintrom (com totes fan) segon l'INR; o que els d'emergències puguin admiinistrar un fentanil a la fractura de canell amb garanties legals, perquè ho fem, i ho continuarem fent com fins ara, perquè és la nostra feina. Per acabar m'agradaria que es tractés aquest tema amb més respecte. Les infermera, com sabem, fem de filtre de molts errors mèdics i ningú en parla d'això, no interessa. Mai faré menció a l'error d'un company, perquè és un company i treballem en equip. Tots ens equivoquem, per molta formació que tenim, però parlar que la prescripció infermera no és segur és no tenir ni idea del sistema sanitari català ni de la feina i la formació real d'aquestes professionals sanitàries que poden esdevenir un pilar molt fort en mantenir el nostre sistema de salut actual. Cal fugir d'actituds paternalistes com si els metges siguin qui ens hagin de donar el vist-i-plau... de què? Ja som tots grans, i els ATS fa molts anys que no exsiteixen. Hem d'aprendre de països avançats i hem de reconéixer el treball diari que fan les infermeres. Moltes gràcies!

    • Usuari2

      07 de Setembre de 2017

      1. Crec que és imprescindible regular aquesta competència pròpia de les cures infermeres. La prescripció infermera s'ha demostrat eficient i esta reconeguda en nombrosos països Regne Unit, Suècia, Austràlia, Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, Kenya, Sudàfrica, Botswana i Irlanda. Suposa un gran benefici per les persones que atenem: no es dupliquen les visites, augmenta la eficiència i la seguretat, ja que cada professional és responsable del procés que inicia dins del seu àmbit de competència, facilita el treball en equip i l'atenció centrada en la persona. 2. En termes generals recull bona part dels acords als que van arribar les infermeres i el Departament de Salut i garanteix que les infermeres puguin desenvolupar la pràctica assistencial dins del seus àmbits de responsabilitat, com han fet sempre. Posa en valor el rol autònom de la infermera que, mitjançant el procés de cures, valora a la persona, identifica problemes, emet un diagnòstic, pren decisions consensuades amb la persona i elabora un pla terapèutic per obtenir el resultat desitjat. Les infermeres són un recurs imprescindible en el sistema de salut. Les intervencions autònomes de les infermeres contribueixen de manera destacada a la seva millora, ja que amb les seves cures i intervencions fomenten l'autonomia de les persones i la responsabilitat en la cura de la seva salut. 3. Els tres objectius que es plantegen són inicialment correctes, tot i que segurament en un futur caldrà afegir-ne de nous per anar adaptant-nos als reptes de salut i socials que cada vegada fan més complexa l'atenció de les persones i que necessiten més que els professionals interaccionin i assumeixin les seves competències per donar una atenció al més alt nivell de qualitat i el més eficient possible.

    • Usuari2

      07 de Setembre de 2017

      SI rotundo a las 3

    • Usuari2

      07 de Setembre de 2017

      Si a las tres, personal sobradamente cualificado para ello.

    • Usuari2

      08 de Setembre de 2017

      El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya considera que la necessitat d’aquesta normativa es discutible i molt limitada en qualsevol cas, a banda de ser discutible també la competència autonòmica segons el que es reguli, atès que amb l’aprovació del Reial Decret 954/2015 ja es va reglamentar la indicació, l’ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers i infermeres. Aquest Reial Decret estatal, però, ha generat confusió i desconcert entre molts professionals dels equips assistencials, principalment a partir de la interpretació que la infermeria n’ha fet del seus continguts i requeriments, i que ha portat a que la Generalitat de Catalunya vegi l’oportunitat de regular per la seva banda aquesta sensible matèria. El Departament de Salut, així, ha estat treballant per establir un marc normatiu propi per a Catalunya que pogués permetre superar l’atzucac generat amb la interpretació que se’n fa del decret estatal. Un esforç que ha compartit amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) per tractar de trobar el consens i els acords. El CCMC considera que les relacions entre infermers i metges han de venir donades per l’esperit del treball en equip i per mantenir la continuïtat assistencial, amb responsabilitats ben definides d’acord amb els coneixements i l’experiència professional, i amb respecte al marc normatiu. En aquest sentit, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) estableix que la responsabilitat del diagnòstic i la proposta de tractament és competència i responsabilitat del metge. A partir de la revisió de la regulació de la indicació de productes sanitaris i de medicaments per part d’infermeria en alguns països del nostre entorn, hem comprovat que s’ha prioritzat el consens entre professionals, la seguretat clínica del pacient, la formació específica i l’acreditació, i s’ha procurat la implantació d’aquesta pràctica als centres sanitaris de forma progressiva. I aquests son elements essencials que haurien de guiar una futura regulació a Catalunya. Tanmateix, després de mesos de treball, finalment el Departament de Salut ha obert un tràmit de consulta pública previ a l’elaboració d’un projecte de decret, en el qual inclou una memòria justificativa que, malgrat els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals, fa endevinar que no es pretenen reflectir en la futura norma aspectes que, des del col·lectiu mèdic, considerem fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i, si és el cas, la seguretat jurídica dels professionals, i que han estat punts bàsics de les aportacions que les corporacions mèdiques hem fet al Departament de Salut. Aquests aspectes -si tenen encaix en les competències autonòmiques- son els següents: 1. Indicació de productes sanitaris: a. Les infermeres i infermers podrien indicar els productes sanitaris recollits en un llistat. b. L’acreditació per indicar aquest tipus de producte, estaria només vinculada a l’acreditació de col·legiació d’infermeria, amb el procediment que s’estableixi. 2. Indicació de medicaments no subjectes a prescripció mèdica: a. Els medicaments que es puguin indicar estarien recollits en un llistat. b. Les infermeres i infermers hauran de rebre formació sobre les competències necessàries per la indicació dels medicaments que figuren en el llistat. Entenem que aquesta és una formació bàsica i també específica dels fàrmacs que s’aprovin en el llistat. Cal considerar que si bé son fàrmacs per símptomes, publicitats i de lliure disposició en el mercat farmacèutic, la prescripció la faria un membre de l’equip sanitari i molt sovint amb pacients amb comorbiditat i polimedicació. c. Les infermeres i infermers s’haurien d’acreditar per a aquesta activitat. d. La indicació d’aquests medicaments es recollirà a la història clínica compartida del pacient amb el motiu de la indicació. 3. Indicació de medicaments susceptibles de recepta mèdica: a. El diagnòstic i la proposta de tractament és competència i responsabilitat del metge. b. Cal formalitzar l’autorització d’un metge a la infermera o infermer que realitzi la indicació, ús i autorització de dispensació del medicament. c. La indicació es contempla en els protocols o guies de pràctica clínica degudament consensuats per l’ equip assistencial i en un àmbit assistencial concret. d. Les infermeres i infermers hauran de rebre formació sobre les competències necessàries per la indicació dels medicaments que figuren en el protocol i dels protocols de pràctica clínica relacionats amb el diagnòstic i també específica dels medicaments vinculats al protocol. e. Les infermeres i infermers s’haurien d’acreditar per aquesta activitat. f. L’ús d’aquests medicaments s’ha de recollir a la història clínica compartida del pacient. Per altra banda, entenem imprescindible que es reguli en la futura norma una Comissió formada per metges i infermeres junt amb l’administració, que hauria de tenir temptativament les següents funcions: - Definir els àmbits d’interacció professional on es desenvoluparan les competències per indicar, usar i utilitzar els fàrmacs per part d’infermeria i els llistats de fàrmacs de cada àmbit d’interacció professional - Acordar els llistats de productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica. - Estàndards de Coneixements: la comissió definiria els continguts en formació sobre terapèutica amb medicaments i altres àrees per acreditar les competències per a la indicació de medicaments. Per la indicació de medicaments subjectes a recepta mèdica també es definiria la formació necessària en els protocols en que es dugués a terme aquesta indicació. La formació serà global i també en els aspectes específics que facin referència als fàrmacs utilitzats en el protocol i/o guia clínica del àmbit de interacció professional del que es tracti. - Definició d’estàndards de temps d’exercici en un àmbit concret. - Definir la proposta d’acreditació per als tres nivells d’indicació de productes sanitaris, medicaments OTC i els medicaments subjectes a prescripció mèdica) . - Fer una valoració de l’impacte: (i) en la millora del servei i l’atenció al pacient, i (ii) econòmic. - En una fase posterior, i un cop avaluats els resultats en centres del SISCAT, elaborar la proposta d’implementació al sistema sanitari privat. Considerem, finalment, que la implantació de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments per part d’infermeria en els centres sanitaris necessitaria d’un període d’adaptació en la dinàmica de treball dels equips assistencials. El CCMC considera que si s’implementés una primera fase on la indicació, ús i autorització de dispensació de productes sanitaris es fa juntament amb la creació d’un primer àmbit d’interacció que és la cura de ferides, amb un llistat reduït de fàrmacs tòpics relacionats, s’hauria fet un gran pas i s’abastaria més del 95% de la indicació habitual.

    • Usuari2

      10 de Setembre de 2017

      1.- Considera que és necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i de productes sanitaris per part de les infermeres? Creu que suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials? Más que una necesidad podemos considerar una obligación proponer una organización y legislación de la prescripción enfermera. El beneficio será global creando un terreno más propenso al trabajo en equipo, centrado en la persona (no en estamentos) y dignificando profesiones/profesionales. 2.- Considera adequats els termes generals en què vol basar-se la regulació que impulsa el Govern de la Generalitat? En terminos generales me parece correcto. 3.- S’haurien de preveure altres objectius diferents als esmentats prèviament? Los tres objetivos propuestos indican la obligación de promover este decreto para acabar con la incertidumbre actual.

    • Usuari2

      10 de Setembre de 2017

      Falten poques hores de tancar aquest procés de consulta pública del projecte de decret pel qual es regulen les condicions i les normes d’organització per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres i els infermers. Una consulta pública que ha estat un pas fonamental en el que el Govern ha donat a conèixer les raons que fan que aquesta regulació sigui necessària. Des del portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat de Catalunya, participa.gencat.cat, els ciutadans i diferents actors de la societat civil han pogut opinar sobre la memòria preliminar del projecte de decret de la prescripció infermera. La consulta pública s’ha formulat a través de tres preguntes que han estat sobradament contestades, aportant parers, opinions, fonaments professionals i fonaments jurídics que justifiquen aquesta regulació. El Consell de Col•legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, agraeix totes les opinions aportades tant per professionals de la salut, infermeres i metges, com per ciutadans, que recullen majoritàriament la necessitat de regular quelcom que les infermeres ja fan cada dia en el seu exercici pràctic, no esdevenint en cap cas una competència nova. Ans el contrari. Per això cal regular el que les infermeres i els infermers fem cada dia, ho fem bé i cal que poguem seguir fent-ho amb plena seguretat jurídica. Estem convençudes que la norma esdevindrà un benefici efectiu per a l’atenció a les persones i al sistema de salut català.