" class="part-icon-bars">

Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats

Fase 4 de 4
Resultats de la participació 14/10/2019 - 31/10/2019
Fases del procés

Sessió de treball 4: cohesió social

Avatar: Trobada oficial Trobada oficial
16/04/2019 14:43   1 comentari
26 Juny 2019
11:00 - 20:30
Nombre d'assistents 90
Organitzacions assistents

ACM, Associació Catalana de Municipis
Agència de l'Habitatge de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Viladecans .Unitat de Promoció social, Gent Gran i Dependències.
Àrea Metropolitana de Barcelona
Asociación de Pacientes y Familiares de Cáncer Renal
Associació de Promotores
Associació Lligam per a la inserció social de dones
CAATEEB, Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona,
Càritas Diocesana de Barcelona. Àrea d'Acció Social
CCOO, Comissions Obreres de Catalunya
Celobert Cooperativa
Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
CONC, Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya
Consell Comarcal Vallès Occidental
Consell General de Cambres Propietat
Coop57 i Universitat Autònoma de Barcelona – IGOP, Institut de Govern i Polítiques Publiques
CPSV, Centre de Política de Sòl i Valoracions de l’ Universitat Politècnica de Catalunya
Departament de Justícia. Subdirecció general de Programes de Rehabilitació i Sanitat
Departament de Justícia. Unitat de Recursos Comunitaris
Departament de Territori i Sostenibilitat
Diputació de Barcelona. Oficina d'Habitatge.
ENACE, Entidad Nacional de Auditores y Consultores Energéticos
ERC, Esquerra Republicana de Catalunya
Estudi Mas Valiente Arquitectos i OUA Group
ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Fundació Catalunya Europa
Fundació ENT, Innovació Ambiental al servei de la Societat
Fundació Hàbitat3. Habitatge per a la inclusió social
Fundació Jaume Bofill
Grup Municipal socialista. Ajuntament de Barcelona
IERMB, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona
IERMB-UAB Àrea de convivència i seguretat ciutadana
INCASÒL, Institut Català del Sòl
PAH, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
PIMEC comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Governança metropolitana i prospectiva
SCOT, Societat Catalana d'Ordenació del Territori
SOGEVISO (Sociedad Gestora de Vivienda Social, empresa del Grupo Banc de Sabadell)
UGT, Unió General de Treballadors de Catalunya. Secretaria Polítiques territorials
Universitat Autònoma de Barcelona

Referència: II-MEET-2019-04-87
Versió 43 (de 43) veure altres versions

Compartir l'enllaç:

Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/87/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/87/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: dret a l'habitatge, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

  • Com podem garantir el dret a l'habitatge?
  • Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? 
  • Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
  • Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? 

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades. 

  • Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
  • Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
  • És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
  • És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials? 

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.

  • La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
  • Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
  • Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
  • Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?


Barcelona
Rambla Santa Mònica, 10
UGT Catalunya, sala Brigades Internacionals

"DRET AL L’HABITATGE A) Principals reptes en relació a l’ HABITATGE ADEQUAT I ACCESSIBLE GRUP 1, 1. Cal aclarir el llenguatge que emprem" ... "Cal unificar criteris, si ens referim a que l’habitatge sigui accessible des d’un punt de vista físic, econòmic, social o de l’entorn."

L'accessibilitat física és tan sols un dels aspectes de l'Accessibilitat Universal, pot ser cal unificar encara una mica més el llenguatge incloent-hi tots els aspectes.

Deixa el teu comentari

Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.

Carregant els comentaris ...