Consulta pública prèvia a l’elaboració de l’avantprojecte de llei de turisme

REBRE GENT A CASA ES UN ACTE QUE GENERA SATISFACCIONS A LA PERSONA VISITANT I A QUI LA REP. DESAUTORITZAR AQUEST FET ES, PER A MI, DESHUMANITZAR EL PAÍS I LA CIUTAT. DEMANO ES RESPECTI LA POSSIBILITAT DE COMPARTIR CASA MEVA.
GRÀCIES.
Per a mi l'economia colaborativa es la que fa que hi hagi intercanvi d'una manera directa entre el consumidor i que ofereix el producte, per a mi seria un model d'intercanvi

Crec que si cal regular aquesta activitat es en la mesura que persones (rebedors o dadors del servei) tinguin un volum d'activitat alt o molt alt.
Ara bé, si una persona o família cedeix una habitació de casa seva això no es una activitat econòmica rellevant i si cal portar el control de persones doncs em sembla raonable
Les persones que generen algun ingrés cal declarar-lo a la declaració d'hisenda o allà on es decideixi. Tothom ha de responsabilitzar-se de mantenir les despeses del país en funció dels seus ingresos.
Fa molt anys que viatjo i faig "Home Sharing" m'aporta CULTURA i +

HOMESHARING! Economía colaborativa! I declaració d ingresos d aquesta activitat en la renta! Guanyo jo, guanyes tu, guanyem ToTS i aqui. No l' Hotel Hilton i companyia

A les llars compartides l’hoste s'allotja a casa de l'amfitrió per tant es genera una interacció social, on es comparteixen experiencies. Combat la soledat i ajuda a ser autosuficient econòmicament declarant els beneficis i pagant els impostos que es generen. Es un model d'allotjament integrador, sostenible i responsable i es la porta a una mirada mes intima i real de la vida a la nostra ciutat.

El turisme low cost i el turisme de borratxera no té res a veure amb les llars compartides, que no us enganyin els polítics. Tenir diners i allotjar-se a un hotel de 5 estrelles no te perquè ser sinònim ni de bona educació ni de civisme. Només faltaria! La gent que es queda a casa nostre no sempre són turistes. Tenim estudiants que venen uns dies mentre busquen un pis definitiu, tenim metges que venen a congressos, tenim pares que venen a visitar els seus fills que ara viuen a Barcelona, tenim nómades digitals que venen a passar unes setmanes a la nostra ciutat, tenim joves que es queden un parell de dies perquè venen a fer entrevistes de feina. Els hostes que es queden a les nostres llars, no només son turistes. Compartir la llar i allotjar gent a casa, tant de forma altruista com rebent uns diners a canvi s'ha fet i es farà durant tota la història de la humanitat. Simplement NO es pot prohibir.

Yo no estoy especulando. Soy una barcelonesa que desde noviembre de 2013 ha alquilado una habitación con una cama individual a personas de todo el mundo que vienen a visitar Barcelona durante unos días. Además de vivir experiencias inolvidables con personas de diferentes culturas, esta actividad me ha permitido obtener unos ingresos extra de una forma muy digna y honesta (lo declaro todo cuando cada año hago la declaración de la renta) y complementar mi sueldo para llegar a final de mes de una manera un poco más holgada. No sólo creo que no hago daño a nadie sino que estoy absolutamente convencida de que Barcelona gana porque es una manera de promover un turismo mucho más sostenible, que es lo que defendemos la gran mayoría de vecinos y anfitriones que amamos nuestra ciudad. No deberíamos pagar justos por pecadores. Ojalá la ordenanza que dentro de unos meses apruebe el Ayuntamiento de Barcelona no prohíba esta actividad de manera definitiva.

La compartició de llars per estades mitges i llargues està ja recollit en les lleis, es regula via LAU igual que un contracte de lloguer, i hauria de estar incorporat temes de control de preus etc .... el lloguer per dies, a turistes, en zones tensionades, s'ha de prohibir, ni genera barri, ni genera arrelament, és un negoci pur i dur i genera increments de preus i gentrificació. Llogar habitacions si, per estades mitges i llargues i regulat per la LAU, es molt senzill, i aquí si que guanya tothom. Amb el lloguer turístic sols guanya qui especula amb les habitacions.