Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu
Reconsiderarem pressupòsits, revisarem polítiques, renovarem compromisos i preveurem línies d’actuació per al futur per convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social
Les cançons formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia, les cançons una coseta tant petita i valuosa que tant pot ajudar. El paisatge sonor musical en països com Anglaterra o França, en el seu territori, és principalment en la seva llengua Les cançons que s’escolten en un país i en el seu territori, haurien de ser en la seva llengua, les cançons en la teva llengua et reforcen la identitat, et situen en el teu país.
Per a comprovar la presència de cançons en català al nostre territori, només cal fer girar el dial a qualsevol hora de dia, i ni rastre dels nostres clàssics, no sonen mai, i amb prou feines trobes de tant en tant alguna cançó en català.
Seria normal pensar que les programacions és fessin amb repertori català, perquè son emissors catalans, però la realitat no es aquesta. L’excés i l’abús en les programacions de cançons angleses o americanes principalment, deixa poc marge o gens d’espai a vegades per les cançons en català.
Si ens situem en un dia normal, la gran majoria de les persones al arribar a casa després de treballar encén el televisor, o la radio, i allí, es troba el que es troba, per tant allò que s’emet i que ens trobem, te importància.
Així és, a diferència dels anglesos o els francesos, com és el nostre paisatge musical en el nostre territori, quasi sempre sense la nostra música.
Sembla que amb la nostra cultura, es derivin les responsabilitats al ciutadans, ves al cinema, llegeix llibres, escolta música, i el ciutadà si no va al cinema, no llegeix llibres o escolta música, segur que és perquè no pot endevinar que existeix res, si no se’ls promociona adequadament.
La responsabilitat s’ha de derivar a les institucions, entitats, a la televisió i ràdio pública especialment, i a les que emeten en el nostre territori, perquè es feina seva fer promoció de les nostres cançons, pel·lícules, llibres, teatres, només així el ciutadà podrà triar, tenim dret a conèixer-les.
És responsabilitat de les institucions i les entitats, si la llengua catalana ja no està bé, i no ens ajuda massa a tots, si des de els mitjans públics anuncien els seus nous programes amb música de fons en anglès.
Les cançons en català son una eina natural i molt valuosa, de reforç de la nostra llengua, i el Pla Nacional de la Llengua, les hauria de considerar per a que fossin presents, com a part imprescindible, en la vida del nostre país.
Sabem que el 25% de cançons en català, segons la Llei, no és compleix, tot i així, no es el que cal, el que cal és una Llei d’Excepció Cultural, com a França ho van fer sobre els anys 60 i 70.
Que la nostra cultura en català la tinguéssim en el nostre dia a dia, sens dubte, donaria una passa de gegant cap endavant per a reforçar la nostra llengua i des de el Pla Nacional de la Llengua, s’hauria de plantejar com pot ajudar a conformar una via estable de difusió i promoció per la nostra cultura i especialment per les nostres cançons cantades en català perquè fent-ho s’ajudarà a la llengua catalana.
En tant no és resolgui la presencia de cançons en català en el paisatge sonor musical del territori de Catalunya, el problema de la llengua, seguirà essent sempre un sense fi, senzillament perquè l’aire musical que respirem, no és en català.
La musica en català ha de circular fluidament i filtrar-se per tot arreu del nostre territori perquè la vivim amb naturalitat tots els catalans, com ho fa l'aire o l'aigua.
Com fer que passi?, aquesta és la qüestió.
Hi ha referències que poden ajudar, els francesos i la seva Llei d’Excepció cultural, pot ser un exemple.
Cordialment
àlex eslava
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...