Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: dret a l'habitatge, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

• Com podem garantir el dret a l'habitatge?
• Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? 
• Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
• Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? 

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades. 

• Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
• Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
• És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
• És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials? 

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.

• La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
• Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
• Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
• Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?

Resum de la jornada 4: cohesió social