Els objectius que es volen assolir
Aquesta iniciativa pretén garantir un model organitzatiu de l’Agència de la Natura de Catalunya que permeti definir i executar les polítiques de conservació de la natura amb ple respecte als principis d’eficiència, eficàcia, desconcentració territorial i participació ciutadana.
La creació de l’Agència de la Natura està prevista en l’actual Pla de Govern i vinculada especialment als ODS 14 i 15: conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible i protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
Les possibles solucions alternatives normatives i no normatives
Les opcions de regulació més rellevants que han estat considerades són les següents:
a) Opció 1. “No fer res i mantenir la situació actual”. Aquest opció consisteix a no aprovar els Estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya i mantenir l’estructura organitzativa actual en què les polítiques de conservació del patrimoni natural són exercides per òrgans administratius integrats en el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
b) Opció 2. Aquesta opció consisteix a aprovar els Estatuts de l’Agència perquè pugui iniciar la seva activitat. A l’hora de configurar els Estatuts, es plantegen les qüestions següents:
b.1) Pel que fa a la Comissió Social, es plantegen qüestions sobre quins han de ser els sectors representants, si s’estableix una participació estable o bé rotatòria i el procediment per designar-ne els membres (a proposta dels sectors o bé per decisió directa del Consell de Direcció). També es planteja si la Comissió Social pot tenir una funció decisòria, consultiva o bé fiscalitzadora dels objectius, les decisions i les accions de l’Agència.
b.2) Pel que fa a la Comissió Científica, es plantegen qüestions com ara: la composició (persones escollides per la seva expertesa o per la pertinença a centres de recerca), les funcions (consultives, fiscalitzadores, d’anàlisi) o el funcionament (nombre mínim de reunions a l’any; règim d’adopció d’acords; caràcter vinculant de les decisions, etc.).
Els impactes més rellevants de les diferents opcions considerades
a) L’impacte sobre l’Administració de la Generalitat.
L’impacte de l’opció 1 és que l’Administració de la Generalitat manté la seva estructura quant als òrgans competents en matèria de medi natural i biodiversitat.
L’impacte de l’opció 2 és la creació d’una nova entitat de dret públic vinculada a l’Administració de la Generalitat. Dins aquesta opció, l’impacte serà diferent segons s’incrementin o no els recursos humans adscrits a l’Agència que actualment desenvolupen les seves funcions dins l’estructura de l’Administració de la Generalitat. En aquest punt, cal tenir en compte que la disposició transitòria tercera preveu que es pot establir un règim excepcional per a la posada en funcionament de l’Agència de la Natura de Catalunya amb la finalitat que no estigui subjecta a les limitacions genèriques que pugui establir la legislació pressupostària en matèria de personal destinades al conjunt del sector públic de la Generalitat, llevat que s’indiqui el contrari i sens perjudici de la normativa estatal bàsica.
b) L’impacte sobre les administracions locals, tenint en compte la seva dimensió i el règim especial de Barcelona.
L’impacte de l’opció 1 és que les administracions locals mantenen l’actual participació en la gestió del medi natural.
L’impacte de l’opció 2 és que les administracions locals podran tenir representació en el Consell de Direcció de l’Agència i en la Comissió Social.
c) L’impacte sobre les mesures d’intervenció administrativa i des de la perspectiva de la reducció de càrregues administratives per a la ciutadania i per a les empreses.
Aquesta proposta no comporta impacte en termes de simplificació i reducció de càrregues que afectin ciutadans o empreses. És com s’ha indicat una norma organitzativa que no té incidència directa en la ciutadania ni en l’activitat econòmica.
Quant a la simplificació normativa, no suposa cap increment de cos normatiu; s’ha fet una revisió de la normativa organitzativa del departament amb competències en matèria de patrimoni natural i biodiversitat per evitar la existència de competències afectades en les funcions assignades als òrgans de les respectives estructures administratives actualment existents, i, per tant, es deroguen mitjançant aquest Decret els preceptes del Decret 277/2016, que queden sense efectes en el moment en què es posi en funcionament l’Agència.
d) Els impactes econòmics, socials o ambientals rellevants que no s’hagin valorat als apartats anteriors.
En tant que els Estatuts de l’Agència són una norma organitzativa, els impactes d’implantació de l’Agència recauen bàsicament en l’àmbit intern de l’Administració de la Generalitat.
Pel que fa als impactes econòmics indirectes derivats de l’activitat de l’Agència, i que no deriven dels Estatuts, si bé no es poden quantificar en aquest moment, cal tenir presents tots aquells que poden sorgir de la relació positiva i la vinculació entre el patrimoni natural i l’activitat econòmica i social i el foment de les activitats que contribueixen a la millora i a la difusió de la protecció del medi.
L’impacte social i ambiental que deriva de l’aprovació dels estatus és de caràcter positiu en tant que la millora en l’eficàcia i l’eficiència de les mesures de protecció del patrimoni natural i la biodiversitat i l’èxit de les polítiques de conservació que ha de derivar de la constitució de l’Agència seran en benefici de tota la població.
La procedència d’efectuar la consulta pública prèvia
La consulta pública prèvia s’efectua en el marc del procés de participació ciutadana que s’ha dut a terme al llarg dels anys 2022 i 2023.
Compartís