Agència de la Natura de Catalunya

Tot seguit es descriuen els tres eixos de debat del procés participatiu, incloent les preguntes clau a tractar en cada temàtica. Al document de base del procés participatiu trobareu informació més ampliada de cada eix de debat i de les previsions de la Llei 7/2020 en clau de governança.

Eix de debat 1. Comissió Social

Serà un dels tres òrgans col·legiats de govern de l’ANACAT (juntament amb el Consell de Direcció i la Comissió Científica).

Segons l’article 4.5 de la Llei 7/2020, els estatuts de l'Agència de la Natura de Catalunya han de determinar la composició de la Comissió Social, que ha de tenir un màxim de trenta membres. S'ha de garantir una representació suficient i representativa del conjunt d'actors, incloent-hi com a mínim representants de la propietat rural, dels sectors agrari, forestal, pesquer, naturalista i conservacionista, ecologista, excursionista i turístic, i de les activitats marítimes.

La Llei estableix el nombre màxim de membres de la Comissió Social i els sectors que, com a mínim, hi ha d’estar representats. Ara bé, cal decidir, per exemple, quins altres sectors també han de ser-hi representats, o si la Comissió incorpora només representants de sectors o també persones a títol privat, per la seva experiència o mèrits propis. 

En aquest eix de debat, les preguntes clau a tractar són:

• Què n’espereu de la Comissió Social?
• Com s’hauria d’articular la representació sectorial?
• Quin grau de vinculació haurien de tenir les decisions de la Comissió? Serà una Comissió estrictament consultiva, o per a algun tipus de temàtica podria emetre decisions vinculants?
• A través de quins mecanismes la Comissió Social hauria de treballar conjuntament amb la resta d’òrgans de l’Agència (Consell de Direcció i Comissió Científica)? 

Eix de debat 2. Territorialització de l'Agència

L’estructura de l’Agència, segons diu l'art. 4.2 de la Llei 7/2020, s’ha de regir pels principis de desconcentració de funcions, participació i proximitat territorial. A la vegada, l'art. 5.2 deixa intuir que l'Agència s’ha d’estructurar en àmbits territorials.

En aquest eix de debat, les preguntes clau a tractar són:

• Quins àmbits geogràfics (vegueries, regions amb algun sentit relacionat amb la conservació, etc.) s’haurien d’utilitzar per estructurar l’Agència i aconseguir un model administratiu àgil i una presència útil i eficaç arreu del territori?
• Quins serveis haurien d’oferir les oficines territorials de l’Agència? Cada oficina territorial hauria d’oferir els mateixos serveis, o podria haver-hi oficines especialitzades en temàtiques concretes?
• Quina relació haurien de tenir les oficines territorials de l’Agència amb altres organismes presents al territori com ara ajuntaments, consells comarcals o delegacions territorials d’altres organismes de la Generalitat de Catalunya?
• Quins canals i mecanismes no presencials hauria d’oferir l’Agència?

Eix de debat 3. Òrgans i mecanismes de participació i col·laboració amb entitats, empreses i persones

Segons l’art. 5.1, l'Agència de la Natura de Catalunya, per a exercir les seves funcions, ha de promoure la participació, d'acord amb els seus estatus i la normativa vigent, de les administracions públiques i les entitats locals, els consorcis, les entitats privades sense afany de lucre i, si es tracta de terrenys de titularitat privada, del propietari, arrendatari o titular d'un dret real que impliqui possessió.

D’acord amb l’art. 5.2, els estatuts de l'Agència de la Natura de Catalunya han d'establir la creació d'òrgans descentralitzats de participació i de col·laboració activa en la presa de decisions de la societat civil i el conjunt d'actors del territori en els diversos àmbits en què s'estructura territorialment l'Agència. 

En aquest eix de debat, les preguntes clau a tractar són:

• De quina manera i amb quins instruments l’Agència hauria de donar impuls i suport a les persones, les entitats i les empreses per fomentar i enfortir la seva implicació en la conservació del patrimoni natural?
• La Llei preveu crear òrgans descentralitzats i de col·laboració activa en la presa de decisions, uns òrgans estables de participació formats per representants de la societat civil. Com haurien de ser aquests òrgans de participació social previstos a la Llei? Com aquests nous òrgans poden fer arribar (de manera eficaç) les necessitats dels agents de cada territori als òrgans de govern de l’ANACAT?
• En quins àmbits d’acció de l’Agència aquests nous òrgans de participació podrien col·laborar o exercir influència? Les decisions d’aquests òrgans serien vinculants o consultives?