Pàgina

El procés de participació ciutadana del Fòrum Català per la Pau s’articula entorn de cinc eixos temàtics, cada eix compta amb una fitxa diagnòstic.

Eix 1: Cultura de pau

La pau no és l’absència de la guerra, sinó l’absència de violències. La cultura de pau és la capacitat de gestionar la discrepància (els conflictes) de manera constructiva. Es tracta, per tant, del conjunt de valors, actituds, costums i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat, i que posen en primer pla els drets humans i el rebuig a la violència en totes les seves formes.

La conversa sota aquest eix se centrarà en dos temes:

• Educació per la pau. L’educació per la pau ha de formar part dels objectius i dels aprenentatges comuns per a tots els infants, adolescents, joves i adults. S’ha de treballar des de l’educació reglada (en gran part obligatòria); l’educació no reglada, en el lleure fonamentalment, però també els espais culturals; la formació i la recerca relacionades amb les institucions d’ensenyament superior i també de caràcter activista i social; i el discurs i els relats dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Cal que inclogui el coneixement i la reflexió sobre les causes i les conseqüències dels conflictes violents i els processos de pau existents actualment al món.

• Diàleg i convivència. Totes i tots convivim amb el conflicte permanentment, però de vegades els conflictes escalen i poden alterar la convivència social. El conflicte pot generar desconfiança, prejudicis, discursos d’odi i polarització tòxica. El diàleg és una eina fonamental en la prevenció i la gestió dels conflictes i la protecció de la convivència. No sempre hi ha les condicions necessàries per a un diàleg, però sempre podem contribuir a propiciar-les.

Consulta la fitxa diagnòstic d'aquest eix aquí.

Eix 2: Seguretat i justícia

La seguretat i la justícia tenen un sentit profundament social perquè el seu objectiu és la garantia de drets i llibertats i la gestió de les conseqüències de totes les discriminacions. Sovint, en ambdós camps, el conflicte es continua tractant com un símptoma negatiu que s’ha de suprimir, problematitzant la diferència, les minories, la dissidència o simples dinàmiques de discrepància. Per tant, continua sent un repte posar l’èmfasi en la transformació positiva de les múltiples fonts de conflicte, inseguretat i violències - interpersonals, socials, comunitàries i estructurals/sistèmiques- a què s’enfronten els individus i els col·lectius.

Les aspiracions d’un model exclusivament preventiu i social han de continuar guiant els avenços futurs, però les amenaces ja presents obliguen a combinar-les amb accions reactives i immediates. En aquest sentit, és necessari mantenir i fer créixer els sistemes d’avaluació del treball reactiu dels cossos operatius a Catalunya; estudiar amb detall les tendències punitives que puguin provenir d’altres esferes professionals, més enllà de les policials; incloure altres nocions de justícia -com la justícia restaurativa- més alineades amb el protagonisme de la comunitat, la restauració dels danys, la reparació positiva de les relacions i la reducció de les violències.

L’enfocament restauratiu i no punitiu ha de ser la resposta habitual davant el conflicte i el delicte, i no pas l’excepció. En aquest sentit, el replantejament integral de les polítiques de seguretat i de justícia és una necessitat urgent; calen respostes cooperatives i multisectorials que requereixen corresponsabilitat.  És necessari avançar cap a un nou paradigma menys punitivista i de millora de la cohesió social, basat en els valors de la cultura de la pau i centrat en el diàleg.

Consulta la fitxa diagnòstic d'aquest eix aquí.

Eix 3: Conflictes, violència i pau

En el món estan creixent el nombre de conflictes armats i el nombre de víctimes civils. En un ambient de militarització global, també creix la despesa militar, sota el vell paradigma que associa la seguretat amb l’armament. Malgrat les fites aconseguides en dècades passades en el desarmament i control d’armes, en l’actualitat s’imposa arreu una lògica de remilitarització.

Davant la complexitat de les dinàmiques de conflictes armats al món, hi ha un reconeixement creixent del paper que poden exercir els actors socials i institucionals en paral·lel a les iniciatives diplomàtiques. Alhora, també hi ha la certesa que la mateixa societat afectada per un conflicte armat pot liderar la seva transformació. Les solucions no poden venir imposades de fora.

Alguns dels reptes globals en construcció de pau suposen assolir més coherència de polítiques (per exemple, de construcció de pau i ajuda humanitària, justícia de gènere o justícia climàtica); apostar per un “gir local” cap a un major protagonisme per part dels actors locals en la construcció de pau; intervenir en contextos de violència fora de conflictes armats; establir un vincle més clar entre construcció de pau i justícia, en el marc de la justícia transicional; i visibilitzar i potenciar les actuacions dels ens locals i supramunicipals per la construcció de pau.

Consulta la fitxa diagnòstic d'aquest eix aquí.

Eix 4: Amenaces i reptes globals per a la pau

Aquest eix farà propostes per fer front a tres reptes emergents:

• Conflictes ambientals. No pot haver-hi pau si no estem en equilibri amb el medi ambient. L’explotació dels recursos naturals i les tensions ambientals relacionades poden esdevenir motors de violència, i tenen una influència determinant en la pau i la seguretat.

  La tensió entre actors, amb poders desiguals, que es disputen l’accés i el control dels recursos naturals, és una realitat cada cop més palpable. És el conflicte entre capital i vida. Tot i que la crisi climàtica afecta a tothom, les comunitats indígenes, les poblacions desplaçades i els sectors socials fràgils hi estan més exposades. Igualment, hi ha una responsabilitat desigual entre el Nord i el Sud global davant l’emergència climàtica. Perspectives i conceptes com la justícia climàtica, la pau ambiental i la democràcia ambiental ens poden donar pistes per resoldre aquests conflictes. La mediació ambiental també és una oportunitat en la gestió d’aquests conflictes en l’àmbit català.

• Migracions, desplaçaments forçats i refugi. Ens trobem davant d’un gran augment dels fluxos migratoris, com exemplifica el fet que la població desplaçada i refugiada s’hagi duplicat al món en els últims 10 anys o que un 21% de la població catalana hagi nascut fora de l’Estat espanyol segons dades de gener 2022 . L’espoliació de recursos, la pobresa extrema, la contaminació ambiental, el canvi climàtic o els conflictes armats es configuren com a processos determinants en els desplaçaments humans i estan estretament vinculats entre ells. La principal resposta per part de la majoria dels països al món ha estat el control i militarització de les fronteres, i la negació de refugi, abocant a les persones a la il·legalitat i més vulnerabilitat, i alhora contribuint a augmentar la desigualtat i les violències globals. A més, en el context català, ni les institucions ni el teixit associatiu han sabut reflectir en la seva composició la diversitat de la societat.

• Guerres híbrides. Sota el concepte “guerres híbrides” s’engloben noves amenaces lligades a l’ús de mitjans i procediments més enllà de la força convencional: la insurgència i el terrorisme; l’ús de les migracions i els recursos naturals com a elements de desestabilització; l’ús de noves tecnologies juntament amb altres mètodes d’influència a la població, com les notícies falses, la guerra jurídica o la ingerència electoral. Aquestes amenaces requereixen un canvi de paradigma per tal de donar noves respostes per preservar la pau i la seguretat.

Consulta la fitxa diagnòstic d'aquest eix aquí.

Eix 5: Dones, pau i seguretat

Després d’un quart de segle des que es va adoptar la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobres les dones, pau i seguretat, l’impuls dels moviments feministes i de dones d’arreu del món per incloure les seves veus en qüestions relatives a la construcció de pau i la seguretat continua sent molt important. Tanmateix, el balanç de la implementació d’aquesta resolució i de les seves resolucions posteriors és molt menys optimista (per exemple, tan sols 1 de cada 5 acords de pau inclouen algun tipus d’articulat en clau de gènere i, fins al 2022, només 1 dels 18 acords de pau signats incorporava la signatura d’una representant d’algun grup de dones).

Les dones, així com altres col·lectius minoritzats com l’LGTBIQ+, han de tenir un pes i un paper destacat en les negociacions i els processos de pau. Cal valorar les diferents experteses i trajectòries vitals que puguin aportar, qüestionant i desjerarquitzant les prioritats tradicionals en les negociacions, per incloure’n que no provinguin exclusivament d’una perspectiva hegemònica masculina.

És necessari recollir la importància dels rols de gènere tant en els conflictes com en la construcció de la pau. També és indispensable entendre la forma diferenciada i exacerbada en què els conflictes violents impacten sobre les nenes, dones i col·lectiu LGTBIQ+, i incorporar les violències específiques que les afecten, com són les violències masclistes i les violències sexuals particularment.

Consulta la fitxa diagnòstic d'aquest eix la aquí.