Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català

D'acord amb tot, menys amb la darrera frase. Tenint en compte el molt que ja s'ha destruït fins ara a Catalunya (queda el que queda, malgrat que encara sigui força) i l'experiència dels països civilitzats (p.e. Anglaterra, Escòcia, etc.) el que ens queda sí que es pot protegir tot. El que cal és aplicar polítiques i recursos moderns, civilitzats, i no seguir actuant amb una concepció del patrimoni (parlo per l'administració, no pas per tu) absolutament primitiva, decimonónica, derrotista i ignorant. Però i tant, que és factible. Si es fan bé les coses.

El que diu el Jordi és una evidència. No es pot protegir tot i la decisió generalment és una font de conflictes i un debat ciutadà. Recordo perfectament del debat sobre els Tinglados del Port i com la seva desaparició va propiciar altres patrimonis i valors de l'espai urbà tant o més important per a la ciutat. També és cert que la frase pot servir d'excusa per a polítiques deficients. Es probable que si existis un espai com seria una Taula de Patrimoni, aquest debat seria més assenyat.