Posar les coses fàcils per avançar cap a la transició energètica.

Obligar o regular determinades accions sovint presenta una gran complexitat. Per contra, quan es donen facilitats i se simplifica la tasca les persones responen. Un exemple és en l’ús del transport públic. Quan es va fixar un preu de 10 euros de l’abonament de tren un munt de gent va canviar el seu mode de transport i ha canviat el vehicle privat pel ferrocarril perquè li resultava més atractiu. Si l’accés i el preu és fàcil, hi ha bones freqüències i el servei és fiable el canvi al transport públic es fa de manera natural. La gratuïtat del transport públic durant un període de temps li ha donat un altre impuls. Però encara hi ha més coses per facilitar l’ús del transport públic a la ciutadania: disposar de bitllets únics (fins i tot s’està plantejant un bitllet únic a nivell europeu), millorar la informació dels horaris de pas (la Generalitat disposa de la plataforma Mou-te però molt poca gent la coneix perquè la gent va directament al Google Maps) cal disposar sistemes que els conegui tothom i que sigui fàcil d’utilitzar, adaptar els horaris a la demanda, etc.