Simplificar els tràmits administratius, establir un termini obligatori global, i dimensionar els requisits i la burocràcia associada.

El problema de les renovables no és tecnològic. Actualment, tot i que s’han introduït millores, hi ha uns terminis de tramitació molt elevats. Som garantistes, es valora molt l’impacte en el medi ambient, i això està molt bé, però caldria ser més diligents en la tramitació administrativa. Cal ser molt més ràpids per facilitar que la gent que vulgui implantar renovables ho tinguin més fàcil. Actualment molts projectes d’energies renovables estan aturats per la gestió administrativa dels mateixos. El circuit dels projectes a través dels diferents departaments de la Generalitat i dels ens locals: medi ambient, urbanisme, etc. dificulten el seu desenvolupament. A més, hi ha una incoherència entre els curts terminis que es donen (es dona una finestra de 6 mesos per coses que històricament s’ha trigat 2 anys) per les autoritzacions d’explotació dels projectes (cal marcar un semestre i s’ha d’iniciar i acabar en aquests 6 mesos) i la lentitud dels tràmits interns de la pròpia administració, per exemple per fer una planta fotovoltaica.

Els tràmits per a les petites instal·lacions es podrien agilitzar, si bé, amb les grans instal·lacions cal ser molt més curosos i vetllar perquè compleixen tots els requisits. Una de les principals barreres per la implantació d’energies renovables com ara la fotovoltaica en terra són les barreres burocràtiques. Els processos administratius per a la tramitació d’instal·lacions fotovoltaiques i projectes d’autoconsum continuen sent lents, incoherents i costosos. Aquestes barreres ja no es donen només per promocions privades sinó també per promocions públiques. Hi ha molts ajuntaments que es troben amb moltes dificultats per tirar endavant projectes encara que aquests tinguin una mida molt petita. La pròpia administració representa una primera barrera per a l’impuls d’aquestes energies renovables. Per això es proposa:

·  Crear un criteri documental i administratiu unificat aplicable a tots els municipis catalans.

·  Desenvolupar una plataforma única per agilitzar els processos amb les companyies distribuïdores, incloent la digitalització i transparència en la gestió.

·  Reduir els terminis de resposta administrativa i aplicar mecanismes com el silenci positiu en tràmits senzills.

·  Dimensionar els requisits que es demanen i els tràmits administratius a la mida de la instal·lació. No té cap sentit que es demani el mateix per una instal·lació de 0,5 MW que per una de 500 MW.

Fins que no es disposi del PLATER, les instal·lacions de 0,1 a 50 MW es regeixen per Decret llei 16/2019 que no estableix terminis obligatoris globals. Té terminis parcials i per certa part de la tramitació i fa que a la pràctica et puguis passar 2 o 3 anys per promoure una instal·lació de 10Mw. Això genera molta incertesa pels promotors però també pels ajuntaments on es troben ubicades. Per aquest motiu es proposa la modificació del Decret llei de manera que es fixi un termini obligatori global legal. Ara mateix el pas d’informació d’un òrgan a un altre poden trigar 7 mesos i es generen colls d’ampolla. Hi ha departaments que no poden emetre els seus dictàmens fins molt temps després. Actualment hi ha un munt de projectes en tramitació i si es volen complir els objectius 2030 caldria començar per agilitzar tots aquests expedients i resoldre’ls ràpidament ja sigui per acceptar-los o per denegar-los.