Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

• -

  Com s’estructura la jornada?

  Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

  De què parlarem?

  Debatrem sobre quin és el model de ciutat que l’Agenda Urbana de Catalunya hauria de potenciar, fent un abordatge des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).

  Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

  Bloc 1: model urbà, 9 h.

  Bloc 2. ecosistemes urbans, 12 h.

  Bloc 3: inclusió social, 16 h.

  Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

• Tenim ciutats massa poc denses? 
• S’estan empobrint el nombre de relacions que es donen a les nostres ciutats? 
• S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat? 
• Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat? 

Bloc 2. ecosistemes urbans, 12 h.

A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “d’illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:

• Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans? 
• Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics? 
• Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
• Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?

Bloc 3: inclusió social, 16 h.

L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social? 
• Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge? 
• Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat? 
• Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica? 
• Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent? 

• +

  Com s’estructura la jornada?

  Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

  De què parlarem?

  Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).

  Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

  Bloc 1: model urbà, 9 h.

  La configuració de les ciutats pot contribuir a una millor gestió dels recursos naturals (sòl, subsol, aire, aigua, energia, fauna i flora), a una utilització racional del territori, a l’increment de l’eficiència energètica, a reduir la mobilitat, a augmentar l’accessibilitat als bens i serveis i connectivitat humana, a la cohesió social. En definitiva, a la millora de la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:

  • Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana? 
  • Tenim ciutats massa poc denses? 
  • S’estan empobrint el nombre de relacions que es donen a les nostres ciutats? 
  • S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat? 
  • Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat? 

  Bloc 2. ecosistemes urbans, 12 h.

  A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “d’illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:

  • Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans? 
  • Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics? 
  • Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
  • Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?

  Bloc 3: inclusió social, 16 h.

  L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

  • És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social? 
  • Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge? 
  • Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat? 
  • Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica? 
  • Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent?