" class="part-icon-bars">

Elaboración de la Agenda Urbana de Cataluña

#agendaurbanacat Proceso participativo para elaborar la Agenda urbana de Cataluña

Fase 4 de 4
Retorno: informe resumen de aportaciones 14/10/2019 - 31/10/2019
Fases del proceso

Sesión de trabajo 4: cohesión social

Avatar: Encuentro oficial Encuentro oficial
16/04/2019 14:43   1 comentario
26 junio 2019
11:00 - 20:30
Número de asistentes 90
Organizaciones asistentes

ACM, Associació Catalana de Municipis
Agència de l'Habitatge de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Viladecans .Unitat de Promoció social, Gent Gran i Dependències.
Àrea Metropolitana de Barcelona
Asociación de Pacientes y Familiares de Cáncer Renal
Associació de Promotores
Associació Lligam per a la inserció social de dones
CAATEEB, Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona,
Càritas Diocesana de Barcelona. Àrea d'Acció Social
CCOO, Comissions Obreres de Catalunya
Celobert Cooperativa
Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
CONC, Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya
Consell Comarcal Vallès Occidental
Consell General de Cambres Propietat
Coop57 i Universitat Autònoma de Barcelona – IGOP, Institut de Govern i Polítiques Publiques
CPSV, Centre de Política de Sòl i Valoracions de l’ Universitat Politècnica de Catalunya
Departament de Justícia. Subdirecció general de Programes de Rehabilitació i Sanitat
Departament de Justícia. Unitat de Recursos Comunitaris
Departament de Territori i Sostenibilitat
Diputació de Barcelona. Oficina d'Habitatge.
ENACE, Entidad Nacional de Auditores y Consultores Energéticos
ERC, Esquerra Republicana de Catalunya
Estudi Mas Valiente Arquitectos i OUA Group
ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Fundació Catalunya Europa
Fundació ENT, Innovació Ambiental al servei de la Societat
Fundació Hàbitat3. Habitatge per a la inclusió social
Fundació Jaume Bofill
Grup Municipal socialista. Ajuntament de Barcelona
IERMB, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona
IERMB-UAB Àrea de convivència i seguretat ciutadana
INCASÒL, Institut Català del Sòl
PAH, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
PIMEC comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Governança metropolitana i prospectiva
SCOT, Societat Catalana d'Ordenació del Territori
SOGEVISO (Sociedad Gestora de Vivienda Social, empresa del Grupo Banc de Sabadell)
UGT, Unió General de Treballadors de Catalunya. Secretaria Polítiques territorials
Universitat Autònoma de Barcelona

Referencia: II-MEET-2019-04-87
Versión 43 (de 43) ver otras versiones

Compartir enlace:

Por favor, pega este código en tu página:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/87/embed.js?locale=es"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/87/embed.html?locale=es" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: derecho a la vivienda, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:

  • ¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
  • ¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
  • ¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
  • ¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?

Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

La Agenda urbana de Cataluña se concibe como un instrumento que ponga las ciudades y los hábitats urbanos como sujetos en la elaboración e implementación de las políticas públicas del país para los próximos años. Si bien la ciudad es la materia prima a partir de la cual se elabora la Agenda y en su planteamiento, se reconoce implícitamente la indivisibilidad con sus territorios. El territorio no puede ser concebido sólo como un proveedor de recursos y un receptor de externalidades, sino que debe entenderse como un espacio de oportunidad en el desarrollo de la Agenda. Conseguir la integración urbana con las regiones circundantes, reconocer e impulsar la protección de áreas territorialmente estratégicas, velar por la soberanía alimentaria, o valorizar los suelos periurbanos con más valor agrícola, son algunas de las líneas de acción propuestas.

  • ¿Qué políticas públicas a impulsar para luchar contra la despoblación rural?
  • ¿Cómo gestionar las externalidades negativas que generan los hábitats urbanos?
  • ¿Es necesario el fortalecimiento de la gobernanza territorial?
  • ¿Es coherente el modelo metropolitano actual con las potencialidades territoriales?

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Hay que garantizar entornos urbanos seguros y libres de cualquier forma de violencia, lograr ciudades y territorios que sean éticos y justos con igualdad de derechos, deberes y oportunidades para las personas. Los hábitats urbanos deben ser espacios donde erradicar la discriminación por razones de género, etnia, creencia, edad, orientación sexual, capacidad económica, discapacidad o cualquier otro diferencia.

  • ¿La seguridad es un vector tomado en consideración en la planificación de los hábitats urbanos?
  • ¿Hay que reconocer en nuestro ordenamiento jurídico el derecho a la ciudad?
  • ¿Como hay que gestionar, a escala urbana, el impacto de las olas migratorias?
  • ¿Cómo deben tratarse las economías informales en las ciudades?




Seu de la Unió General de Treballadors
Rambla Santa Mònica, 10
UGT Catalunya, sala Brigades Internacionals

"DRET AL L’HABITATGE A) Principals reptes en relació a l’ HABITATGE ADEQUAT I ACCESSIBLE GRUP 1, 1. Cal aclarir el llenguatge que emprem" ... "Cal unificar criteris, si ens referim a que l’habitatge sigui accessible des d’un punt de vista físic, econòmic, social o de l’entorn."

L'accessibilitat física és tan sols un dels aspectes de l'Accessibilitat Universal, pot ser cal unificar encara una mica més el llenguatge incloent-hi tots els aspectes.

Deja tu comentario

Inicia sesión con tu cuenta o regístrate para añadir tu comentario.

Cargando los comentarios ...