Changes at "Sessió de treball 5: dimensió ciutadana"

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

El objetivo de la jornada es prospectar aquellas oportunidades y retos vinculados a la civitas, entendida como la indispensable dimensión humana de los hábitats urbanos. Ámbitos a partir de los cuales se construye el concepto de ciudadanía y donde las personas garantizan su apoderamiento y realización personal en el campo de la investigación y del conocimiento, de la cultura y el arte o en la democratización de los ámbitos de gobierno mediante la su participación.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: investigación y conocimiento, 9 h.

Procede reconocer los hábitats urbanos como espacios de oportunidad donde el talento, la innovación, la creatividad y la búsqueda pueden desplegar sus potencialidades. La proximidad entre servicios y la aglomeración de capital humano son factores que se vinculan a la urbanización. En este contexto, se propone ladrar las siguientes cuestiones:

• ¿Están preparadas las ciudades para absorber los impactos tecnológicos disruptivos?
• ¿Qué factores permiten consolidar los hábitats urbanos como ecosistemas de investigación aplicada?
• ¿Qué condiciones generan más ventaja competitiva a la hora de crear, retener y consolidar el capital humano en los hábitats urbanos?
• ¿Qué obstáculos hay para la creación de clusters de conocimiento en las ciudades?

Panel 2: cultura y arte, 12 h.

La expresión artística tiene en la ciudad su principal campo de acción, ya que los hábitats urbanos florecen las artes en todas sus dimensiones y amplitud. Los equipamientos culturales desarrollan una tarea crucial para la mejora de la interacción social, la difusión del conocimiento y la educación. Asimismo, el patrimonio histórico y arquitectónico, así como los tejidos urbanos con valor, forman parte de la riqueza material y cultural de nuestras ciudades. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:

• ¿Se está mercantilizando el patrimonio arquitectónico a los hábitats urbanos con más presión?
• ¿Qué riesgos y áreas de oportunidad presentan las regiones no metropolitanas a la hora de hacer un esfuerzo de construcción de identidad local propia?
• ¿Qué marcos de entendimiento habría construir para potenciar la creación artística a los hábitats urbanos?
• ¿Qué ventajas y riesgos presenta la construcción de una marca de ciudad?

Panel 3: participación y transparencia, 16 h.

Los hábitats urbanos equilibrados se construyen a partir de la participación de la ciudadanía en la toma de decisiones. El incremento de la calidad democrática de nuestras ciudades redunda en la mejora de sus espacios públicos y de sus espacios colectivos. Asimismo, es en las ciudades donde se reclama mayor transparencia en la acción de las administraciones. En este contexto, se propone abordar las siguientes cuestiones:

• ¿Cómo se puede mejorar la participación ciudadana en la toma de decisiones a los hábitats urbanos?
• ¿Qué mejoras y cambios son necesarios para avanzar hacia la co-creación de políticas urbanas?
• ¿Garantizan las nuevas tecnologías el logro de una gobernanza urbana más transparente?

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

L’objectiu de la jornada és prospectar aquelles oportunitats i reptes vinculats a la “civitas”, entesa com la indispensable dimensió humana dels hàbitats urbans. Àmbits a partir dels quals es construeix el concepte de ciutadania i on les persones garanteixen el seu apoderament i realització personal en el camp de la recerca i del coneixement, de la cultura i l’art o bé en la democratització dels àmbits de govern mitjançant la seva participació. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: recerca i coneixement, 9 h.

Coneixement i Innovació. S’escau reconèixer els hàbitats urbans com espais d’oportunitat on el talent, la innovació, la creativitat i la recerca poden desplegar les seves potencialitats. La proximitat entre serveis i l’aglomeració de capital humà són factors que es vinculen a la urbanització. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions: 

• Estan preparades les ciutats per absorbir els impactes tecnològics disruptius? 
• Quins factors permeten consolidar els hàbitats urbans com a ecosistemes de recerca aplicada? 
• Quines condicions generen més avantatge competitiu a l’hora de crear, retenir i consolidar el capital humà en els hàbitats urbans?
• Quins obstacles existeixen per a la creació de clústers de coneixement a les ciutats? 

Bloc 2: cultura i art, 12 h.

L’expressió artística té en la ciutat el seu principal camp d’acció, ja que als hàbitats urbans floreixen les arts en totes les seves dimensions i amplitud. Els equipaments culturals desenvolupen una tasca crucial per a la millora de la interacció social, la difusió del coneixement i l’educació. Alhora, el patrimoni històric i arquitectònic, així com els teixits urbans amb valor, formen part de la riquesa material i cultural de les nostres ciutats. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:  

• S’està mercantilitzant el patrimoni arquitectònic als hàbitats urbans amb més pressió?
• Quins riscos i àrees d’oportunitat presenten les regions no metropolitanes a l’hora de fer un esforç de construcció d'identitat local pròpia?
• Quins marcs d’entesa caldria bastir per potenciar la creació artística als hàbitats urbans?
• Quins avantatges i riscos presenta el “city branding”? 

Bloc 3: participació i transparència, 16 h.

Els hàbitats urbans equilibrats es construeixen a partir de la participació de la ciutadania en la presa de decisions. L’increment de la qualitat democràtica de les nostres ciutats redunda en la millora dels seus espais públics i dels seus espais col·lectius. Alhora, és a les ciutats on es reclama major transparència en l’acció de les administracions. En aquest context, es proposa l’abordatge de les següents qüestions:  

• Com es pot millorar la participació ciutadana en la presa de decisions als hàbitats urbans?
• Quines millores i canvis són necessaris per avançar cap a la co-creació de polítiques urbanes?
• Garanteixen les noves tecnologies l’assoliment d’una governança urbana més transparent?