Consulta pública prèvia sobre el Projecte de decret d’aprovació del Pla general de política forestal

Problemes que es pretenen solucionar

Els terrenys i el sector forestal català en el seu conjunt presenten en aquests moments uns reptes i problemes que la redacció del Pla general de política forestal permet d’encarar:

a) Des de l’aprovació del darrer Pla general de política forestal el 2014, el marc conceptual i normatiu en matèria forestal ha evolucionat cap a la visió d’una gestió forestal propera a la natura que proveeix múltiples serveis ecosistèmics.

b) L’anul·lació del Pla general de política forestal de 2014 ens ha conduit a una situació de més complexitat administrativa, a més, s’hi ha afegit la situació d’emergència climàtica que afecta els boscos, la gent i el territori de manera directa:

• El canvi climàtic augmenta els riscos a què els boscos es veuen exposats (grans incendis forestals de nova generació, estrès hídric per sequeres recurrents, noves plagues i malures, pèrdua de biodiversitat).
• Els boscos i les polítiques forestals són factors clau per promoure la resiliència del territori i la societat davant el canvi climàtic (embornal de CO2, prevenció d’incendis, regulació del cicle de l’aigua, entre d’altres).

c) Per tal de complir la Llei forestal de Catalunya pel que fa a:

• La classificació de zones forestals especials fonamentades en la utilitat pública i l’interès social (com ara àrees estratègiques per a la prevenció d’incendis, zones de repoblació obligatòria, entre d’altres).
• La regulació dels instruments d’ordenació forestal, la redacció i implementació dels plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF) i dels treballs silvícoles mitjançant la revisió i actualització de les unitats mínimes d’explotació forestal, de les èpoques de tallada.
• La discriminació de compatibilitats entre les diverses activitats agràries (silvicultura, agropecuàries, agrícoles) pel que fa, per exemple, al desenvolupament de l’activitat forestal en explotacions agràries, la repoblació de terrenys agrícoles marginals, l’autorització de rompudes.

Cal anar un pas mes enllà i ajudar el sector forestal, la gent i el territori amb una planificació estratègica de llarg abast com el Pla general de política forestal 2024-2040.

d) Algunes de les normatives que regulen les polítiques forestals no acaben de donar resposta a les complexes interaccions que es produeixen en el medi forestal (regulació de l’accés al medi natural, regulació de la caça, la pesca i la recol·lecció de bolets i altres productes no fusters, regulació de l’ús dels camins ramaders, entre d’altres).

e) S’observa una insuficient coordinació entre les polítiques i la gestió forestals i altres polítiques transversals, globals i sectorials actuals (canvi climàtic, transició energètica, preservació i millora de la biodiversitat, bioeconomia, ús social del territori, activitats cinegètiques i pesca continental, planejament urbanístic i ordenació del territori, entre d’altres).

f) El sector forestal català requereix una modernització continuada per ser rendible i competitiu. La indústria de la transformació forestal ha de tendir a generar productes de més alt valor afegit. El desenvolupament de la bioeconomia circular a escala de país representa una oportunitat en aquest sentit. Els tràmits administratius lligats a la gestió forestal resulten sovint massa feixucs i s’erigeixen en un entrebanc per a la dinamització del sector forestal.

Objectius que es volen assolir

• Adaptar els boscos catalans al context de canvi climàtic i impulsar el paper dels terrenys forestals com a factor clau de resiliència climàtica: maximitzar la capacitat dels boscos com a embornal de CO2, promoure una planificació i gestió forestal al servei de la prevenció d’incendis i la regulació del cicle de l’aigua per optimitzar els recursos hídrics, acompanyar la substitució d’espècies més ben adaptades a les noves condicions climàtiques i més resistents a les noves plagues i malures per garantir la salut dels boscos, controlar l’erosió i afavorir la qualitat dels sòls.
• Promoure una planificació eficient, la gestió multifuncional activa dels terrenys forestals i la millora de la seva accessibilitat com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals.
• Potenciar la coordinació i incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per fomentar sinergies.
• Donar resposta als requeriments del sector forestal català en el marc de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, tot promovent el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal.
• Mantenir i millorar la biodiversitat dels terrenys forestals considerant-los part essencial de la infraestructura verda del país.
• Fomentar la recerca aplicada, la innovació tecnològica i social i la formació sectorial al servei del desplegament de la política forestal i l’impuls del sector forestal a Catalunya.
• Fomentar una bona governança dels usos i activitats al medi forestal, tot donant suport a la propietat i la indústria forestals com a principals agents del sector econòmic, cercant fórmules d’organització de l’oferta i la demanda (associacionisme, cooperativisme) i simplificant tant com es puguin els procediments administratius (comunicacions en lloc d’autoritzacions, finestreta única, entre d’altres).

Possibles solucions alternatives normatives i no normatives

a) L’opció de no fer res o mantenir la situació actual.

L’opció de no fer res no permetrà el desplegament de polítiques que mitiguin el canvi climàtic i que no acompanyin el desplegament de polítiques, entre altres, de la millora de l’aprofitament de l’aigua i de la millora de la qualitat de l’aire per a tot la ciutadania, a més de garantir un millor aprofitament dels recursos forestals i no forestals del bosc amb conseqüències per al millor control dels incendis que afecten el bosc, la ciutadania i tot el territori d’abast del Pla.

L’absència d’un marc general de planificació forestal sectorial obstaculitza el desenvolupament de les persones del sector forestal i la seva integració en els altres planejaments sectorials i la seva translació al planejament urbanístic de tot el territori, i provoca disfuncions en la gestió del territori.

b) L’opció normativa que es considera l’alternativa preferida.

La solució més adequada per solucionar els problemes descrits i assolir els objectius marcats és una solució normativa consistent en l’aprovació d’un Pla general de política forestal com a pla territorial sectorial.

La Memòria del Pla territorial general de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei 1/1995, de 16 de març, preveu (com una de les directrius específiques respecte a la planificació dels sòls d’especial interès forestal) “impulsar la redacció del pla territorial sectorial corresponent, definit a la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, com a Pla general de política forestal”.

Com a pla territorial sectorial, el Pla permet fer una diagnosi territorialitzada del sector forestal (necessitats, dèficits, oportunitats). També ha de contenir la determinació de les prioritats d’actuació i la definició d’estàndards i normes de distribució territorial per tal que s’integrin en l’ordenació territorial al mateix nivell que altres polítiques sectorials com la urbanística, els espais naturals protegits, les infraestructures o la política energètica.

Atès que el PGPF aprovat el 2014 i anul·lat el 2017 tenia un horitzó a deu anys (fins el 2024), la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural considera oportú redactar un nou Pla general de política forestal amb horitzó a l’any 2040.

La descripció de la situació dels boscos catalans i del sector forestal, així com la seva diagnosi, es posaran al dia i es vincularan amb les dades regularment actualitzades de l’Observatori Forestal Català. La idea és aprofitar la recerca i les noves tecnologies de la informació i la comunicació per assolir una diagnosi evolutiva en el temps al llarg de la vigència del PGPF que introdueixi flexibilitat a l’hora de definir i pressupostar els programes d’actuacions (que poden tenir un termini igual o inferior als quatre anys, respecte de l’horitzó a 15 anys de la visió estratègica del PGPF).

Es planteja orientar i estructurar el PGPF en cinc grans eixos estratègics:

• Governança i comunicació
• Bioeconomia i desenvolupament rural
• Incendis forestals i adaptació al canvi climàtic
• Biodiversitat i infraestructura verda
• Recerca, innovació i formació

L’aprovació d’aquest PGPF permetrà als ciutadans, a les persones que treballen al sector forestal i a les administracions públiques responsables, encarar els canvis que es produiran en el període de vigència del Pla, pel que fa a:

• Introduir el canvi climàtic com a nou concepte guia en la gestió dels boscos i, per tant, amb afectació al conjunt del territori, que el permeti mitigar tant com sigui possible.
• Millora en la prevenció dels incendis forestals de nova generació, sobre tot en les actuacions prèvies a l’entorn dels boscos i els sistemes de preparació abans que es produeixin els focs.
• Millorar el coneixement de les dinàmiques forestals que s’estan accelerant de manera difícilment mesurable si no hi apliquem tecnologies avançades que es desenvolupen al país: digitalització, sistemes d’informació.

Impactes més rellevants de les diferents opcions considerades

a) L’impacte sobre l’Administració de la Generalitat.

Les actualitzacions de normatives sectorials incorporaran a les polítiques forestals l’experiència en la darrera dècada de l’Administració forestal i les ajustaran a reptes canviants. Es busca agilitzar el funcionament de l’Administració forestal mitjançant la simplificació administrativa, el recurs a noves tecnologies de la informació i a la coordinació intradepartamental i interdepartamental.

La tramitació del PGPF com a pla territorial sectorial ha de permetre posicionar les polítiques forestals en el context d’una ordenació del territori complexa i polièdrica.

b) L’impacte sobre les administracions locals, tenint en compte la seva dimensió i el règim especial de Barcelona.

L’establiment a través del PGPF d’un marc normatiu forestal comú ha de permetre la clarificació de certes qüestions (com ara les autoritzacions de rompudes per crear paisatges agroforestals) i el seu tractament homogeni en el planejament urbanístic municipal, tot i que serà necessari modificar-lo.

No s’aprecien impactes específics en el règim especial de Barcelona.

c) L’impacte sobre les mesures d’intervenció administrativa i des de la perspectiva de la reducció de càrregues administratives per a la ciutadania i per a les empreses.

El PGPF ha de contribuir a propiciar la simplificació administrativa vinculada a la gestió forestal, sempre que aquesta sigui possible d’acord amb la Llei 6/1988 forestal.

d) Els impactes econòmics, socials o ambientals rellevants que no s’hagin valorat als apartats anteriors.

L’impacte del PGPF per al conjunt de la societat pot ser considerable.

El PGPF és una eina clau per a la contribució que es pot fer des dels boscos i terrenys forestals a la mitigació i adaptació del canvi climàtic, en qüestions tan sensibles com la prevenció d’incendis, la provisió d’aigua, l’emmagatzematge de CO2 o l’adaptació de les espècies forestals a les noves condicions climàtiques.

La bioeconomia circular representa una oportunitat per a la transformació i la diversificació del sector forestal, per tal que esdevingui un actiu del desenvolupament rural i el reequilibri territorial.

El foment de la biodiversitat mitjançant la gestió forestal multifuncional i la creació de mosaics agroforestals és a la base dels molts beneficis socials i ambientals que els terrenys forestals ofereixen als éssers humans.