Ajuda
Son debats estructuradi sus politiques publiques entà incorporar es votzes dera ciutadania enes decisions deth Govèrn. Eth Govèrn aquerís eth compromís d’escotar-les, incorporar-les quan sigue procedent e explicar entara ciutadania es decisions prenudes, enriquides damb aguesta participacion.
Podetz hèr es vòstes aportacions en linha, assistir a sessions presenciaus o consultar es aportacions d’auti participaires.
Fases del procés
En aquesta fase podeu accedir als documents relacionats amb el Pla i deixar comentaris i propostes.
Sessions deliberatives distribuïdes pel territori.
L'Administració utilitza els resultats de la participació ciutadana en l'Elaboració del Pla Estratègic de Serveis Socials.
La presentació dels resultats del procés participatiu del II Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya, el 29 de juliol del 2020, va significar un nou pas en el procés d’aprovació del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2021-2024 (PESS 21-24).
El PESS 21-24 ha estat aprovat mitjançant la Resolució 1110/XII del Parlament de Catalunya i l’Acord GOV/177/2020, de 29 de desembre, publicat al DOGC núm. 8307 de 31 de desembre de 2020.
El II Pla estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-24 esdevé el marc de referència del desenvolupament i consolidació del Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) per als pròxims quatre anys, amb l’objectiu de donar resposta a la crisi provocada per la pandèmia de la COVID19 i als reptes sociodemogràfics que ha d’afrontar l’actual estat de benestar, entre d’altres: les desigualtats socials s’ha consolidat amb les successives crisis econòmiques, la feminització del risc de pobresa o exclusió, l’increment de l’envelliment, el sobreenvelliment i la discapacitat, i la diversificació de la societat catalana i de les llars que la componen.
El PESS 21-24 busca universalitzar, cohesionar, agilitar i fer més efectiu el SCSS per tal que la xarxa de serveis que el composen garanteixi una atenció centrada en la persona, que contempli també la interacció familiar i comunitària i faci un abordatge de les necessitats des d’una perspectiva el més global i integral possible i alhora permeti promoure una ciutadania més apoderada i coneixedora dels seus drets i deures. Per aconseguir-ho, s’estructura a l’entorn de cinc palanques de transformació:
1. Les persones i els professionals: motors del sistema
2. La vertebració i la reorganització: millor qualitat i integració
3. L’acció comunitària i la prevenció: un sistema més proactiu
4. La governança i el coneixement: decisions basades en l’evidència
5. La intersectorialitat: intervenció holística
Es proposa incidir en l’articulació i ordenació del SCSS, avançar en el desenvolupament de l’administració digital i d’un sistema d’informació únic i robust de serveis socials i millorar les actuals eines (cartera de serveis, distribució de recursos, concertació i provisió de serveis per exemple), reforçar la intersectorialitat i el treball col·laboratiu, apostar decididament per la recerca i la innovació, col·locant i considerant les professionals com a centre i motors del sistema.
El Pla també incorpora mesures urgents per abordar i pal·liar l’impacte negatiu que la crisi epidemiològica de la COVID19 està comportant en l’àmbit de les polítiques socials i el benestar de la ciutadania.
Per a més informació:
https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/PESS2021-24/
Procés participatiu del Pla Estratègic dels Serveis Socials de Catalunya
#PESS PESS 2020-2024
Quant a aquest procés
Debat social sobre el II Pla estratègic de Serveis Socials (PESS).
El Pla estratègic de Serveis Socials (PESS)
El I PESS, que va proposar l’estructura i el funcionament dels serveis socials establerts fins l’actualitat, ja ha superat el període de vigència, raó per la qual el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa el II PESS com a nova referència per a la planificació del Sistema Català de Serveis Socials pel període 2020-2024, per donar resposta als reptes sociodemogràfics del sistema de benestar i l’estat de situació i desenvolupament del propi sistema Català de Serveis Socials.
En el pla sociodemogràfic destaca la necessitat d'afrontar les desigualtats socials que la crisi econòmica ha consolidat, la feminització del risc de pobresa o exclusió (major risc en dones joves i grans), l’increment de l’envelliment, el sobreenvelliment i la discapacitat però també a la diversificació de la societat catalana i de les llars que la componen i a una ciutadania més apoderada i conscient del seus drets i deures.
A nivell de desenvolupament i estat de situació del sistema de serveis socials, el PESS persegueix aconseguir una oferta universal i dirigir els serveis socials al conjunt de la ciutadania; aquest gran repte requereix concretar el perímetre d’intervenció i l’àmbit competencial propi dels servei socials. Alhora, el Sistema Català de Serveis Socials s’ha d’articular i ordenar per superar la fragmentació i compartició actuals i desplegar un sistema d’informació, innovació, coneixement i recerca.
El PESS busca cohesionar, agilitar i universalitzar el Sistema Català de Serveis Socials (SCSS), que sigui més efectiu i que garanteixi una atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària. Per aconseguir-ho i d’acord amb el que preveu la Llei, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha impulsat un procés participatiu en col·laboració amb la Secretaria de Transparència i Govern Obert, per escoltar i incorporar aportacions i expectatives d’agents socials implicats en el document de bases del PESS.
Objectius del procés
Principal: Desenvolupar un debat sobre el document de bases del PESS (disponible a partir del 13 de setembre)
Sub-objectiu 1: Debatre l’orientació i l’estructura del document de bases del PESS i recollir les propostes dels participants
Sub-objectiu 2.: Incorporar propostes per reforçar:
· un paper més actiu de les persones i famílies en el procés de la intervenció social,
· la flexibilitat dels serveis i la incorporació de noves eines de treball (sistemes d’informació, recerca, atenció virtual, plataformes de serveis ....),
· nous rols de les professionals socials.
Sub-objectiu 3: Debatre l’aplicació i desplegament territorial amb el món local i incorporar les propostes de millora.
Sub-objectiu 4: Millorar l’equitat en l’oportunitat d’influència als agents del Sistema que històricament tenen baix impacte.
Les palanques del canvi: de què s'ha parlat?
Palanca 1. Les persones i les professionals: motors del sistema
Palanca 2. La vertebració i la reorganització: millor qualitat i integració
Palanca 3. L’acció comunitària i la prevenció: un sistema més proactiu
Palanca 4. La governança i el coneixement: decisions basades en l’evidència
Palanca 5. La intersectorialitat: intervenció holística
Compartís