● Al territori hi ha necessitats formatives que no se satisfan. Això és a causa que no hi ha prou alumnat per a complir les ràtios per obrir un cicle, ràtios que són iguals sigui com siguin les característiques de cada territori. Per això, caldria flexibilitzar les ràtios i adaptar-les al territori, especialment als de muntanya.
● Integrar en els centres de formació les diferents línies existents. Per exemple, existeix un sistema públic de formació per persones aturades que es podria integrar en els centres públics i privats existents, permetent que aquests poguessin emetre certificats de professionalitat.
● Un altre necessitat seria la formació contínua de les persones treballadores. Actualment, aquest recurs s’utilitza poc perquè existeixen poques empreses que ofereixin aquesta formació. Per a donar resposta es podria, d’una banda, oferir la formació de manera integrada en la formació per a persones aturades, i d’altra banda, millorar el treball en xarxa dels diferents agents del territori (sector empresarial i centres formatius) per tal que les empreses ofereixin aquesta possibilitat.
● Realitzar un estudi per adequar la demanda professional a l’oferta formativa, que permetés ajustar els perfils professionals. Aquest estudi podria ser elaborat mitjançant les cambres de comerç amb la participació dels centres formatius.
● D’altra banda, s’apunta que el 2015 es va aprovar una llei que ha d’aplicar la concertació territorial, i de la qual ja s’hauria d’haver aprovat el seu reglament. Segons aquesta llei, cada territori ha de tenir una estratègia laboral i econòmica acordada pels seus agents, a la qual s’hauria d’adaptar i ajustar l’oferta formativa existent. Caldria, doncs, aprovar ja aquest reglament.
#Coneixement #
#PNSC
Compartís