Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya
#planificacioaigua Consulta pública prèvia a l’elaboració del Projecte de decret pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya
Les possibles solucions alternatives que es plantegen per donar resposta a la problemàtica detectada són
a) L’opció de no fer res o mantenir la situació actual. Aquesta solució no donaria solució a la problemàtica plantejada ja que suposaria mantenir una norma reglamentària obsoleta no adaptada ni als preceptes legals que desenvolupa, ni a la normativa bàsica en la matèria, també modificada, ni a la normativa comunitària. En conseqüència, persistiria la situació d’inseguretat jurídica derivada de l’existència de regulacions vigents incoherents i fins i tot contradictòries, i les dificultats a l’hora d’elaborar i tramitar els plans i programes hidrològics amb el consegüent risc tant per a l’assoliment dels objectius ambientals com pel que fa al compliment dels terminis establerts a la normativa comunitària, incompliments que, al seu torn, poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats.
b) Opcions no normatives. La possible implementació de mesures no normatives, com les que ja s’han anat adoptant per poder aprovar els instruments de la planificació hidrològica vigents i en tramitació, com el pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022 – 2027, com, per exemple, aplicar directament aquells preceptes de la normativa catalana o estatal que si que han estat adaptats a la regulació comunitària, no resol de manera definitiva els dubtes interpretatius plantejats per la discordança entre la regulació legal i la regulació reglamentària i suposen dilacions en la seva adopció i, en darrer terme, en l’assoliment dels objectius de la planificació hidrològica. La pervivència d’una norma reglamentària obsoleta no pot ésser resolta mitjançant opcions de caràcter no normatiu.
c) Les opcions normatives. L’aprovació d’una norma reglamentària adreçada a adaptar l’actual regulació a les novetats legislatives i comunitàries, es considera la preferida per la unitat promotora atès que és la única que permet depurar l’ordenament de preceptes obsolets i discordants amb la regulació legal, i, per tant, la que garanteix la solució dels problemes que s’han detectat.
Es poden plantejar dues alternatives de caràcter normatiu:
c.1 Aprovar una norma de modificació del vigent reglament de la planificació hidrològica, aprovat per Decret 380/2006, de 10 d’octubre.
Aquesta opció es descarta perquè quedaria un text normatiu amb moltes afectacions per la necessitat d’ampliar i adaptar el contingut del reglament en concordança amb allò l’exposat en l’apartat d’objectius.
c.2 Aprovar una nova norma que substitueixi totalment el Decret 380/2006.
L’opció preferida és elaborar un nou reglament de la planificació hidrològica que incorpori en un sol text normatiu tots els continguts que han d’incloure els instruments de la planificació del Districte de conca fluvial de Catalunya derivats de la Directiva 2000/60, i també aquells altres programes sobre els quals la Generalitat exerceix una competència que abasta tot el territori de Catalunya, com podrien ser els de sanejament de les aigües residuals. I tot això degudament adaptat als canvis normatius anteriorment esmentats.
Pel que fa a l’abast material d’aquesta norma reglamentària, es considera que aquesta ha de regular, en primer lloc, el procediment d’elaboració i aprovació dels instruments de la planificació hidrològica, adaptant la regulació a aspectes com el procediment d’aprovació dels programes de seguiment i control, la possibilitat d’aprovar plans i programes d’obres i actuacions hidrològiques de competència de la Generalitat amb un àmbit territorial superior al del districte de conca fluvial de Catalunya, com són les obres de sanejament o el procediment per aprovar canvis de solució tècnica d’obres i actuacions planificades.
En segon lloc, es considera que aquesta norma també ha d’incorporar la regulació del contingut dels instruments de la planificació hidrològica, d’acord amb la vigent normativa bàsica estatal i comunitària, ja que, d’una banda, el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, si bé regula aquests continguts, ho fa de manera enunciativa, que requereix d’un desenvolupament detallat, i, de l’altra, hi ha preceptes del reglament estatal que no tenen caràcter bàsic i que, per tant, hi ha aspectes materials que requereixen d’una regulació autonòmica, per tal de donar compliment a la normativa comunitària.
