Valorar la possibilitat que els òrgans descentralitzats tinguin un caràcter més sectorial i es puguin ajustar a les necessitats

Aquesta proposta pretén atorgar flexibilitat i adaptabilitat als òrgans descentralitzats, de manera que es puguin anar creant segons les necessitats concretes que vagin sorgint i que tractin només temàtiques o àmbits sectorials concrets (boscos, gestió marina, rius...) per impulsar projectes compartits. Un model inspirador seria la futura creació d’una Xarxa de Boscos a Dinàmica Natural, que estarà formada per propietaris, ens locals, teixit associatiu i empreses. Aquest plantejament, no obstant, xoca amb un altre model d’òrgans descentralitzats que apostaria més perquè fossin òrgans multisectorials que facilitessin l’entesa i la permeabilitat entre diversos sectors, tan necessàries en l’àmbit de la conservació de la natura.