Centre educatiu

Penso que en la ponència no s'han tractar o no s'han tractat prou bé temes més del dia a dia que afecten profundament al dia a dia dels centres educatius. Els centres educatius no són prou autònoms i ser autònom no només significa escollir la plantilla de professors, també significa el grau d'afinitat educativa entre els centres i les famílies, el finançament intern i el grau d'autonomia curricular que es tingui. Però l'autonomia també pot xocar amb el principi d'equitat gràcies al finançament extra, el que no prové dels organismes públics, sinó de les famílies. L'autonomia, com ve es diu a la ponència, requereix de l'emergència de projectes educatius alternatius i diversos però aquests es topen amb varis problemes. Un és la quasi impossibilitat de les famílies d'escollir centre públic segons el projecte i ideologia de centre, sinó que bàsicament han d'escollir-lo per proximitat i l'avinentesa educativa entre famílies i escola és una clau de l'èxit educatiu. Els pares potser haurien de poder escollir un centre també segons el projecte educatiu que aquest té i els centres potser també haurien de poder prioritzar l'entrada de famílies segons el grau expectatives o d'afinitat educativa d'uns i d'altres. Naturalment, això pot representar un perill i es pot convertir en una eina de selecció discriminatòria d'escola o famílies, de manera que aquesta selecció només s'hauria de poder fer dins de l'àrea educativa que correspongui a cada família. Els centres concertats i els públics haurien de rebre el mateix finançament públic i estar en igualtats de condicions sempre, tant pel centre, com per a les famílies, tal i com passa en molts països europeus. El fet d'haver-hi escoles públiques i concertades, s'hauria de viure com un fet positiu, ja que s'amplia i s'ajusta més l'oferta educativa als perfils de les famílies i a la seva concepció de l'ensenyament. Però continuant amb el tema finançament, a la ponència no es parla d'un gran greuge de desigualtat de recursos que comporta la quota de l'AMPA. Les AMPA tenen llibertat de demanar una quota anual a les famílies que acaba sent molt variable. No cal dir que no és la mateixa recaptació la que s'obté en un centre públic o concertat d'un barri benestant, en el que hi ha un nivell d'atur baix i les famílies tenen uns ingressos econòmics alts, a les d'una AMPA que es troba en una zona socialment deprimida, amb un perfil de famílies de nivell socioeconòmic baix, amb atur i altres problemes econòmics. Tampoc és el mateix el grau d'implicació, de creació de projectes i de cooperació amb el centre educatiu, entre famíli