Autonomia del centre. Evidentment hi ha diverses realitats, famílies, poblacions, ciutats, països, per la qual cosa no té perquè funcionar bé el mateix sistema per uns que pels altres. Crec que ha d’haver autonomia per poder gestionar cadascú la seva pròpia realitat si es vol tenir uns resultats òptims.
Processos de participació. Al igual que en el sector privat, crec que hauria de ser vàlid el currículum i les referències. No descartant mai les entrevistes per poder captar l’esperit del candidat o candidata. Amb aquestes eines cada centre podria elaborar el personal docent adequat al seu centre i per tant a la seva realitat.
Col·laboració amb altres agents educatius: xarxa educativa. La col·laboració ha de ser-hi, eines de formació adequada als docents i als centres, CRP, EAP, LIC,CREDA, logopedes...
Governança i lideratge. Sincerament crec que l’equip directiu, sobre tot la figura de directora o director, hauria de ser més professional. Actualment la direcció la porta un docent, acostuma ha haver problemes per ocupar un lloc que molts no volen, ja que té poc a veure amb la seva especialitat, poc tracte amb alumnes, poc treball docent i creatiu, i massa treball administratiu (estadístiques i més), reunions dins i fora del centre, responsabilitats poc reconegudes i poc valorades.
Crec que un perfil adequat per dirigir la direcció del centre seria el/la pedagog/pedagoga, ajudaria a perfilar el currículum del centre i d’alumnes particulars, coneixen el treball estadístic i el treball en equip, acostumen a ser persones organitzades i de bon tracte, a més avui dia tenen tot tipus de coneixement informàtic per fer front a les múltiples aplicacions que el departament posa a l’abast pel control del centre i docent.
Compartís