Centre educatiu

Sóc en Jordi. Director d'un Institut de màxima complexitat. He participat en alguna reunió presencial però les conclusions no es resumien d'acord amb el grup i depenien molt de l'habilitat del secretari. Malgrat la feina excessiva he tret temps per fer aportacions a les ponències. La manca de temps també ha impedit que malgrat en són coneixedors les formalitzéssim més en l'equip directiu i per això les envio a tall personal. EL CENTRE EDUCATIU Mai com ara els centres havien estat subjectes a tanta pressió tant d’expectatives com d’avaluació. La transformació de les nostres societats i de les economies ho ha fet inevitable, i tot apunta que aquesta pressió encara augmentarà més en el futur. La qüestió és si la mateixa societat que demana més als centres està en condicions de donar més suport i confiança als professionals que hi treballen. La ponència expressa la creixent pressió sobre l’escola com a lloc privilegiat de reproducció social i es pregunta si la provisió d’ensenyament que s’exercia fins ara és apta per als requeriments de la nova societat. Les evidències de la recerca, afirma la ponència, posen en evidència la importància de l’autonomia per a fer front als reptes però també els límits. Se’ns diu que és una condició necessària però no suficient i nosaltres afegiríem que ha de ser real. Sobretot, si partim de la definició de la ponència del concepte de centre educatiu: “entorn de treball que permeti l’actuació d’un lideratge pedagògic centrat, precisament, a ajudar els docents a créixer en tot allò que els calgui com a professionals, per fer realitat que tots i cadascun dels alumnes aprenguin i desenvolupin el seu potencial”. En el paradigma de la societat del coneixement, on aquest es crea conjuntament i col.laborativament el model normativista de dalt a baix amb una avaluació reglamentista no pot funcionar. Les condicions n’hi han de ser unes altres. La creació del coneixement, demana participació i autonomia. A tots els nivells. L’administració no pot pretendre que canviïn els centres sense que ella es repensi. El marc del centre es fa petit si, com passa, molts dels fenòmens que incideixen en els centres i que els condicionen poderosament es gesten fora com pot ser la captació d’alumnes. La recerca de solucions davant de la inequitat i els prejudicis socials que evidencien ha de ser també i ineludiblement a nivell de zona educativa. La governança ha de ser més global en un context que és sistèmic. Així ho han entès en experiències com London Challenge que han transformat la realitat educativa de la capital anglesa. L’esforç del canvi ha de s