El professorat

Treballo de docent, sóc mestra i psicopedagoga, i en un context tan divers com el que vivim actualment, crec fermament que parlar dels docents com a únics professionals de l'educació que treballen en un centre escolar, és molt reductiu. Els docents acompanyem en el procés de formació dels alumnes i en la gestió del coneixement i som els principals agents educatius dins d'un centre escolar, sense cap dubte però actualment hi haurien d'haver més agents educatius a dins de cada centre. Un psicopedagog lliure de càrrega docència que s'ocupés d'assessorar als docents en l'atenció a la diversitat, avalués i acompanyés els alumnes que ho requerissin, pogués fer d'immediat els tràmits, derivacions i coordinacions que fessin falta, i també fes algunes atencions individualitzades als alumnes que ho requerissin. La figura del professional de l'EAP no està responent a les necessitats de la majoria de centres, ni poden oferir el servei i assessorament necessari. No dic que no hi continuessin havent-hi els EAP o que els psicopedagogs de cada centre no formessin part de la plantilla de l'EAP i tinguessin unes hores setmanals de trobada amb els companys, però els psicopedagogs haurien de treballar en un centre concret. Per la meva experiència professional en centres de primària i secundària de context divers, i també per les opinions recollides amb els companys, en un centre de dos línies hi hauria d'haver, a més de 2 mestres d'EE fixes, 1 psicopedagog de centre. I en els casos de centres que es troben en situacions de més desavantatge social, 1 educador social fixe, a banda de comptar amb educadors socials itinerants per aquells centres que no els necessiten de forma intensiva. En les ZER o el les escoles rurals, es podria compartir aquest psicopedagog entre 3-4 centres, depenent de les ràtios i del perfil d'alumnat. A secundària, també hi hauria d'haver psicopedagogs lliures de càrrega lectiva, que ara no hi són. 2 per centre, més els orientadors necessaris, seria el que caldria. A banda, d'educadors socials si fessin falta. Amb pocs professionals més a tots els centres, la feina del professor, milloraria molt. Actualment, en molts centres, els professors han d'assumir un ventall tan ampli de funcions, amb uns horaris que estan pràcticament dedicats exclusivament a la docència, que molts acaben, metafòricament parlant, apagant molts focs però no poden prevenir els incendis tot i veure'ls a venir. Quan es toquen masses tecles, és impossible afinar. A banda, de l'estrès psicològic que pateixen molts docents per veure que no hi ha prou recursos personals per atendre a tots els alumnes i que alguns alumnes