El professorat

El tema de la formació inicial del professorat no universitari sempre ha estat una qüestió discutida i prou analitzada. Hi ha molts informes, seminaris, grups de treball autonòmics i varietat de propostes i estudis anteriors. Però sembla que ara molt més, Ja sigui per un llibre blanc aparegut d’improvís i encarregat pel govern del PP i que està ple d’opinions més que d’evidències (veure l’article en quest diari de Jaume Carbonell) o per la preocupació que mostren els informes europeus. Com es pot comprovar en la literatura pedagògica, i en els discursos, la formació inicial del magisteri ha estat un tema controvertit i paradoxal des dels seus inicis. La paradoxa radica que, de manera constant, s'ha qualificat com una formació deficient (com torna a insistir el llibre Blanc del partit del govern de Madrid) , que no significa dolenta sinó, en alguns aspectes, inadequada o excessivament curta o intensiva; i d'altra banda, s'insta sempre a la seva millora, però es fa molt poc en la realitat de les polítiques governamentals. No importa la persistent recomanació dels informes internacionals que asseguren que la seva formació és molt important per al desenvolupament professional futur del professorat i, com a conseqüència, per a la qualitat de l'ensenyament i, per tant, per a la millora del país. I és cert que tot canvi a l'Educació o en l'Ensenyament (i s'han fet unes quantes-per no dir massa- reformes educatives en els últims anys!) hauria de comportar un replantejament de la formació inicial del professorat perquè no és possible canviar l'educació sense modificar les actituds, la mentalitat i la manera d'exercir la professió; i això només és possible si actuem des de la formació inicial. Des del meu punt de vista hi ha una sèrie de reptes a tractar, a discutir, analitzar i reflexionar però amb tota la comunitat educativa implicada i no tant sols amb intel·lectuals al servei partidista. El primer repte seria: Hem d'establir un accés diferent als estudis per ser professor o professora? L'accés als estudis de magisteri segueix sent de candent actualitat. S'accepta sense pudor que s'aconseguirà una major qualitat educativa establint millors criteris de selecció, tant a l'entrada dels estudis com al lloc de treball, introduint una avaluació al principi i al llarg de la carrera docent, i recolzant al professorat amb majors recursos. Però l'accés al magisteri (al procés de formació previ) no pot limitar (o donar un excés d’importància) a valorar l'expedient acadèmic i el saber acumulat, més que els seus valors personals o la seva inclinació a la docència. És un tema de reflexió impo