El professorat

Hola a tothom, sóc Maria Curto, estudiant de primer curs del grau d’Educació Infantil a la Universitat Rovira i Virgili. M’agradaria poder fer meves aportacions al debat “Ara és demà”. En l’inici del debat ens diu que hi ha dos tipus de professors, és a dir, els professors poden veure la seva feina de dos maneres: com una ocupació laboral, on el docent s’adapta a qui mana, és a dir, complint la feina que li toca fer i li manen des de direcció, o bé com una professió com una professió compromesa amb la formació dels alumnes i el futur d’aquests, amb les famílies i amb tot el que comprèn l’escola. Fent la seva feina amb compromís i dedicació, com un servei a la societat. Penso que fan falta professors com els del segon tipus, que vulguin la millora de l’educació. Professors amb vocació, tacte amb els infants i ganes de fer la seva feina. Si, vocació, aquesta paraula què no sol agradar, que molts no troben adequada, però que a mi m’agrada tant. Penso que un professor sense vocació no és un professor complet, per molta formació i coneixements que tingui. Se’ns proposava de si un professor especialitzat amb una matèria concreta (per exemple matemàtiques) podria impartir classes a EI i EP. Jo crec que no seria bo, els professors d’aquestes etapes requereixen coneixements psicològics que als graus que no són d’educació no es toquen. I ja per acabar faria un incís amb aquesta frase: “S’està acabant el dret a l’educació com a dret universal, on tothom tingui abast, en les mateixes condicions d’equitat i qualitat.” Amb això vull dir que molts nens/es no tenen el dret a l’educació, bé sigui per diners o per situació personal. Tots els nens/es haurien de disposar de les mateixes condicions d’equitat i qualitat.