Arquitectura del sistema educatiu

En primer lloc, valorar molt positivament la proposta en el seu conjunt i, especialment, pel que fa referència a la nova tipologia de centres, amb una distribució de l'alumnat que penso que pot millorar-hi la convivència en tots els sentits. També la flexibilitat per canviar d'opció, les passarel·les, tot i que ens hauríem d'assegurar que siguin una realitat, i no una opció sobre el paper que després esdevingui inviable. En segon lloc, alguns dubtes que em sorgeixen... Crec que l'aspecte més controvertit pot ser l'obligatorietat fins als 18. D'entrada, des del moment en què convivim als centres amb estudiants que a partir dels 12-13 ja no volen estudiar més, la idea que hagin de seguir fins als 18 pot comportar un augment de conflictivitat i un empitjorament del procés d'aprenentatge tant d'ells mateixos com dels companys. L'opció de cursar la secundària de segon grau en FP pot ser una bona opció, però, aquests alumnes obtenen algun tipus de títol/certificat que els permet accedir amb certa garantia al món laboral o necessàriament han de cursar el primer any de post-obligatòria? Entenc que poden accedir a una feina, la idea és si ho faran amb algun tipus d'especialització. En cas contrari, seguirà essent millor cursar batxillerat per deixar portes obertes si un dia decideixen reincorporar-se als estudis, i això segueix deixant la via d'FP com a segona opció i destinada, no a persones amb una determinada vocació/objectiu, sinó als pitjors estudiants acadèmicament parlant. Per altra banda, hi haurà alguna modificació a nivell de legislació laboral que doni suport al fet que persones de 16 a 18 anys no puguin treballar, si més no, a temps complet? Sinó, podem entrar en una roda de despropòsits de la qual, molt probablement, alumnes i docents en rebríem les pitjors conseqüències. Per últim, esperem que qualsevol canvi que es faci tingui l'estabilitat i, alhora, capacitat d'adaptació necessàries per tal que d'evolucionar de forma paral·lela a la societat i les seves necessitats.