Hola a tots el participants i organitzadors!
És molt bona idea plantejar aquestes reflexions per la comunitat educativa, pels obrers del dia a dia, que es troben picant pedra, fent argamassa i construint la paret i l'edifici cada dia més alt i més bonic. Des de l'educació física, voldria dir que ens sentim es estat de constricció continguda conscient. Hi ha gent que li anomena "gimnàs", suposo que pensa que EF es un eufemisme. Fa temps molts professors que treballem al gimnàs, al pati, al aula i a la natura pel nombre i tipus de sortides, veiem una assignatura jove, en un bast camp per explotar, en evolució i actualització científica permanent i significativa, superant la dicotomia ment-cos i aproximant-nos al concepte d'intel·ligències múltiples de Gardner. Cal dir que ha hagut una promoció positiva i esplèndida en relació a la salut i alguns investigadores de renom com el cas de Álvaro Pasqual Leone, professor de neurologia a la universitat de Harvard, ha pogut observar per mig de tècniques avançades com l'exercici física, per si mateix es capaç de augmentar de forma significativa la neurogènesi i la neuroplasticitat a la zona del hipocamp. Neurones responsables de la memòria i l'aprenentatge.
Després de repassar la ponència interessant de la catedràtica Neus Sanmartí i reflexionant una mica, m'assalten alguns dubtes. Deuria la assignatura EF, tenir un paper més protagonista a les escoles? Què ensenya l'EF?, Què aprenen els alumnes?, Pot aquesta matèria donar resposta a una metodologia més flexible, oberta i ambiciosa i permetre aprenentatges significatius?
Es una matèria interactiva, pràctica, conceptual on caben l'aplicació de les competències bàsiques, però també les arts escèniques i les ciències. En objectius concrets i assumibles pot confrontar de forma eficient els models i valors de les famílies, alumnes i professors o centre, buscant una millor regulació en amplitud i fondària. En definitiva, tenim un diamant en brut per aconseguir millor harmonia, respecte, cohesió i responsabilitat. Dona peu a treballar en equip en altres professors i matèries, conceptualitzar més el jocs i convertir-los en seriosos, on hi ha un veritable procés d'ensenyament i aprenentatge, Buscar objectius en diferents graus per afavorir la diversitat, i passar de la mera informació a la argumentació, vivència, crear opinió, lluitar contra creença i actuar en autonomia i mes saviesa; on l'alumne pugi orientar i gestionar les seves emocions i donar una resposta justa al moment, situació i oportunitat.
Penso que més enllà de les proves PISA, hi ha altres competències i cap la possibilitat d'aplicar els cone
Share