Tal i com diuen els autors de l’article “Acompanyament social” Israel Alonso i Jaume Funes, “educar és acompanyar”. Aquesta és una de les teories que dona suport a l’educació com a mitjà d’acompanyament a l’alumnat, sobretot en l’adolescència. Tot i que poden haver alumnes autònoms i capaços de guiar-se per si mateixos, s’ha de tenir en compte que l’educació és individualitzada, és a dir, cada alumne és un món i cada alumne té les seves vies d’estudi. Cal tenir en compte que l’educació no només s’ha de basar en implementar la teoria, sinó hauria de contenir la part experimental i/o pràctica. Com detalla la catedràtica Neus Santmartí, l’aprenentatge sempre és més favorable mitjançant les pròpies vivències.
En la meva opinió, proposo una educació basada en l’acompanyament, en el suport, la motivació i sobretot en les experiències, que són el factor determinant del nostre aprenentatge.
Compartís