L'alumnat

Un cop llegida la ponència de la Neu Sanmartí opino què gran part té raó. Vull puntualitzar diferents punts. Per començar dues coses que estan molt relacionades com la puntuació i la cooperació. Actualment educació treballa molt saber treballar en grup i cooperar amb els companys, ja que és un factor molt important, però bé que després ens examinen i el que en realitat importa és una nota final i la seva puntuació, que siguis el millor en classe i tinguis la motivació de superar-te més. I qui pensa en la resta de nens que el seu aprenentatge és més lent? O que el seu potencial està a la branca de la creativitat? No només el més important són les llengües o les mates, sinó que hi ha altres assignatures que no és potencial potser el que cal. Volen motivar als alumnes, i el que al final s'aconsegueix és que s'estudi per un examen, vomitar-lo i després al cap de dos mesos no enrecordar-te de res, i potser aquest alumne és boníssim amb altres paràmetres. Al cap i a la fi, indirectament els estudis actuals ens ensenyen una competència entre companys. Per altra banda vull donar suport a la idea de l'experimentació real. És dona molta importància a la innovació, cosa que considero què és un factor molt important i positiu per l'aprenentatge, però arriba un moment que la innovació dels factors virtuals, passen a ser "normals" i a la llarga monòtons. Així doncs, crec que s'hauria de treballar més amb la realitat, ja que normalment s'apropa a l'aprenentatge positiu què està comprovat que realment és quan més els alumnes aprenen de veritat i no memoritza. Potser caldria que més gent llegís aquesta ponència i aprengués una mica més. Ja que a molta gent li queda lluny el tipus d'aprenentatge actual.