L'alumnat

Benvolguts/es, Em dic Joana i sóc estudiant de primer grau d'Educació Infantil a la URV. Durant varies setmanes hem estat treballant aquest debat i, després de moltes reflexions, us deixo la meva breu aportació a continuació. Primer de tot, la meva aportació pel que fa a l'enfocament competencial de l’aprenentatge: aprenentatge per un mateix, és a dir, per experimentació. En segon lloc, fent referència a la personalització i acompanyament en l'aprenentatge: reducció de ràtios, ja que en aules on hi ha molts alumnes és gairebé impossible poder atendre i acompanyar a tot l'alumnat i les seves necessitats (diferents ritmes d’aprenentatge, dificultats, ...). En tercer lloc, i no menys important, quant al creixement personal, compromís social i valors democràtics: millorar la relació família-escola i treballar el respecte. I, per acabar, quant a les noves formes d'aprendre (tecnologies i xarxes socials): poden ser una molt bona innovació i ser molt útil com a eina d'aprenentatge, però, tot i que avui en dia l'educació avança amb això, de vegades sembla que està subjecta a les modes. Per exemple, considero que treballar amb pissarres digitals a secundària no resulta profitós (almenys pel que he viscut jo), ja que el professor es limita a projectar els continguts i prou, en canvi, a nivell d'infantil i primària tenen un ús més profitós. I aquí finalitzen les meves aportacions. Salutacions cordials,