Els pilars del sistema educatiu

Equitat i qualitat: que desaparegui la doble xarxa d'educació. No pot ser que si volem la igualtat hi hagi nens i nenes que vagin a escola concertada i d'altres a la pública. Qui vulgui escola privada i elitista que se la pagui tota. Com es pot finançar aquesta doble via des de l'Administració amb els impostos que paguem tots i totes?. Tinguem clar que moltes famílies no trien l'escola pública del seu barri per un tema de classisme i de racisme, no per un tema de qualitat educativa i apunten els seus fills/es a escoles concertades del mateix barri perquè saben que les famílies pobres no s'ho poden permetre. Parlo de primera mà amb l'institut dels meus fills, perquè les famílies que no porten els seus fills ho justifiquen llençant missatges racistes i de puro desconeixement. Vergonya i hipocresia!!! Inclusivitat: M'encanta la teoria i crec en la pràctica. Abans des de Departament un nen/a amb necessitats educatives especials a l'aula, feia que la ràtio de l'aula disminueix. És a dir, que en comptes de tenir 25 alumnes a l'aula, tindries 22. La cosa ha canviat per falta de diners. És molt trist tenir un alumne derivat a l'EAP des de P3 i que no el miri ningú fins a primària ; és molt trist que els nens i nenes amb dictamen i que necessiten vetlladora, no siguin atesos perquè ara només envien vetllladors/es pels nens i nenes que tenen problemes de mobilitat (és indiferent si aquests nens desatesos són autistes, tenen discapacitats del 65%, o si tenen problemes de conductes greus que afecten a la resta de companys/es) ; és molt trist que a l'escola hi hagi un nen cec i amb espina bífida i que cada any li vagin traient hores de vetlladora i a més que et diguin que aquestes hores les has de repartir entre tots els nens i nenes que ho necessiten; és molt trist que una mestra acabi a l'hospital per rebre pressions per part de la inspectora del seu centre i del gerent del Departament, perquè es negui a fer actuacions sanitàries (ningú es fa responsable si passa alguna cosa i a més no és funció dels docents fer actuacions sanitàries) a un nen amb botó gàstric i amb un 65% de discapacitat, que han deixat totalment desatès per falta de recursos humans. Tot això passa cada dia a moltes escoles i qui pateix tot això són els mestres i els nens i nenes. Només ho sap qui ho viu cada dia. Famílies: Sempre he pensat que l'educació d'un nen/a depèn en un 90% de la seva família i del seu entorn. Els valors s'han d'inculcar a casa sobretot i el nen o nena ha d'anar acompanyat en tot moment per la seva família en el procés d'aprenentatge. Quan tens famílies que col·laboren i volen participar del procés (rec