Els pilars del sistema educatiu

L'eix de la diversitat està molt relacionat amb la inclusió, l'equitat i el plurilingüisme. Aquesta diversitat és , en gran mesura, un dels principals desafiaments en societats de coneixement en què la cohesió entre les persones i els equips ha de ser lliure i des de les capacitats i identitats dinàmiques de cada individu i comunitat per poder ser creativa i innovadora. El coneixement i el reconeixement de la diversitat són essencials i per garantir-ho s'hauria d'ofertar una "cultura religiosa i convicional" generalitzada. Així ho va proposar ara ja fa uns quants anys l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) a través de la Declaració interreligiosa Cultura religiosa per als ciutadans de demà (http://audir.org/mdocs-posts/cultura-religiosa-per-als-ciutadans-de-dema/) i que va rebre, en el seu moment -2001- milers de suports del món de la societat civil catalana. En la Declaració, es proposa , acordada per persones de referència de diferents comunitats religioses del nostre país i amb experiència i coneixement del món educatiu, la cultura religiosa i conviccional per a tothom com una forma d'inclusió i de reconeixement de la diversitat. S'afegeix, a més, en un annex una proposta consensuada de currículum per a l’àrea de cultura religiosa i conviccional que, tot i que a hores d'ara hauria de ser actualitzada, serveix d'exemple i orientació. La religió forma part de la cultura, com es veu en la definició de cultura que fa la UNESCO al preàmbul de la seva Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001). Com a tal és "patrimoni comú de tota la humanitat" (art. 1 de la mateixa Declaració) independentment de si hom simpatitza o adhereix o no amb els sistemes de creences que sovint serveixen per expressar la religió. Però el valor de la diversitat religiosa no és només el de una riquesa cultural, sinó que les tradicions religioses ofereixen també elements comuns que reforcen la convivència i la pau com, ara per exemple, el consens que aquestes han expressat al voltant de la Regla d'Or de la Moral en el Parlament de les Religions del Món, sobretot en la seva edició de 1992 a Chicago. Però tot això no és tot, encara hi ha més. Les religions, i també moltes de les conviccions no religioses afirmen plegades que la realitat no és només la seva expressió material sinó que simultàniament és alguna "cosa" diferent, que sovint s'anomena "espiritualitat". Avui fins i tot hi ha filòsofs com André Comte-Sponville o Geneviève Lanfranchi que parlen d'una espiritualitat atea. Si les tradicions religioses i conviccionals són una font històrica i present de cultura, ètica i espiritualit