Els pilars del sistema educatiu

ARQUTECTURA DEL SISTEMA ESCOLAR DIVERSIFICADA SEGONS REFERENTS TERRITORIALS, FAMILIARS, MOTIVACIONALS i INSTITCIONALS Martí Teixidó Document complet amb cronograma de les tres vies lliurat al Consell Escolar Es presenta una alternativa diversificada que recull les tres vies que ja coneixem. En cada cas cal adoptar aquella que millor respongui a necessitats geogràfiques, opcions familiars, projectes educatius i possibilitats. En tot cas, s’han de fer ajustaments ad hoc. El canvi ha de ser evolutiu, amb iniciativa dels professionals del centre, donant opcions a les famílies i amb supervisió de l’Administració per garantir l’encaix de l’oferta al territori. L’edat d’ingrés a l’escola no ha de ser uniforme per a tota la població, l’educació com a obligatòria ha de ser mínima, dels 6 a 16 anys és suficient. Tanmateix , per al conjunt de la població, l’educació ha de ser més extensa, dels 2 o 3 als 18 o 19 anys però no per compulsió legal. La finalització tampoc ha de ser uniforme oferint, si cal, un anys de pròrroga o de gràcia amb aquiescència de l’estudiant. Els infants de 2 i 3 anys necessiten un ambient estimulant i protegit. Les llars d’infants (concepció de Montessori) són l’entorn més adequat amb instal·lacions i material pensat, estimulant. Si no hi ha disponibilitat de places es poden incorporar aquest infants menuts a l’escola però amb espais i horaris diferenciats i adequats. Cal també personal competent en assumptes d’alimentació, salut i higiene. Podem aprendre de models d’altres països algunes formes organitzatives clau però l’estructura/arquitectura del sistema cal bastir-la a partir de l’observació de cada realitat geogràfica, social i cultural i de forma evolutiva. La regulació legal mínima ha de donar reconeixement a les millors formes organitzatives. . . . . . . . . . Principis La societat de la diversitat (líquida, Bauman)) no pot oferir un sistema escolar uniforme (rígid, Il·lustrats) per a assolir unes finalitats comuns compartides (pluralisme democràtic). Cal garantir un tractament educatiu adequat a cada estadi evolutiu independentment del tipus d’institució escolar. (Wallon, Kieran Egan). Ha de ser diferent a la primària de la secundària. Entre els 12 i 16 anys és molt bona edat per canviar de centre i d’ambient i projectar la pròpia personalitat (Teixidó). Cal que tingui l’oportunitat de canviar de rol (evitar l’efecte Rosenthal) i que sàpiga adaptar-se a nous ambients i per això no és convenient que un infant estigui setze anys a la mateixa institució com a norma. Quan sigui inevitable, cal vetllar per donar opció a una nova imat