Els pilars del sistema educatiu

Sóc professora de Religió a secundària des de fa quasi 30 anys. He passat per un parell d’instituts de Barcelona i la meva formació inclou llicenciatures en Història, Ciències Religioses i Humanitats. En els darrers anys he conegut i assistit a una variada oferta de cursos i xerrades organitzades per l'Oficina d'Afers Interreligiosos de la Generalitat, ja sigui a l'Espai Avinyó, la Casa Àsia .... i constato sempre amb sorpresa com, per una banda, a nivells institucionals ( també en el document que ens ocupa) tot són mencions a la multiculturalitat, l' equitat i la necessitat lògica de fomentar-la per desfer prejudicis perillosos i, per l’altra en canvi, la manca de voluntat real per oferir aquesta formació en diversitat cultural (que acostuma a tenir una base religiosa) a l'escola. Trobo que és un autèntic absurd: són paraules boniques sense compromís real a llarg termini. De què serveix que jo pugui gaudir d'una xerrada amb una estudiosa musulmana o assistir a un col.loqui entre un jueu i un hindú o a una taula rodona sobre la mort amb assistència multiconfessional si això no va més enllà i arrela a l'escola? Quan els nostres alumnes siguin adults seran molt analfabets, ja ho són de fet, en aquests temes o, el que és pitjor, s'hauran format la seva pròpia idea a base d'estereotips o d'informacions deformades i partidistes, cosa que no fomenta la convivència ciutadana en llibertat. Considero necessària una assignatura comuna de Cultura Religiosa per a tothom que, a partir del reconeixement de les arrels judeocristianes d'Europa, explori i presenti des del respecte i el rigor les tradicions/experiències/religions que conformen el dia a dia del territori i dels nostres alumnes que estan oberts a aquest coneixement. Des de la normalitat i sense complexos no entenc sincerament aquesta incoherència tan empobridora i irresponsable.