Jo crec que l'economia col·laborativa és una realitat a la que els professionals ens hem d'acostumar i adaptar, i qui no ho faci, es quedarà fora del mercat. El món ha arribat a un punt de no retorn, generar més riquesa amb menys recursos és possible, però els recursos cada cop són més limitats i és per això que s'ha de treure la major rendibilitat d'aquests. Una bona manera de fer-ho és mitjançant el reaprofitament i la compartició.
D'altra banda, no hem d'oblidar que tot el mercat laboral i moltes professions canviaran durant els propers anys, el paper de les Administracions públiques és aconseguir que ho facin de la manera més adient i amb les menors tensions. L'economia col·laborativa en cap cas ha de representar un percentatge de l'economia submergida del país. Per aconseguir això, s'ha d'implementar una fiscalitat referent a aquests nous models de negoci i s'ha d'intentar que juguin amb les mateixes regles del joc que els professionals i negocis més tradicionals. Per exemple, els sector del transport com els taxis, als que l'accés a una llicència a la ciutat de Barcelona pot costar uns 200.000€, no es pot liberalitzar, fent que una persona sense cap llicència legal exerceixi les mateixes funcions que els treballadors més tradicionals. De la mateixa manera, també s'ha de mostrar un full de ruta per a que els professionals tradicionals es puguin adaptar a la nova realitat d'una manera més eficient i productiva.
En qualsevol cas, l'economia col·laborativa és una manera eficient i sostenible de mantenir el nivell actual de consum que hi ha al planeta.
Compartir