Informació sobre les galetes que es fan servir a aquesta pàgina web
Utilitzem galetes en el nostre lloc web per a millorar el rendiment i el contingut d'aquest. Les galetes ens permeten oferir una experiència d'usuari i uns continguts més personalitzats des dels nostres canals de xarxes socials.
Configuració de les galetes
Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.
Aquestes galetes permeten la funcionalitat clau del lloc web i ajuden a mantenir a les seves usuàries segures. Es guarden automàticament al navegador i no es poden desactivar.
Tipus
Nom
Servei
Descripció
Galeta
_session_id
Aquesta pàgina web
Permet als llocs web recordar a la usuària dins d'un lloc web quan es mou entre pàgines web.
Galeta
decidim-consent
Aquesta pàgina web
Emmagatzema informació sobre les galetes permeses per la usuària en aquesta pàgina web.
Emmagatzematge local
pwaInstallPromptSeen
Aquesta pàgina web
Guarda l'estat si la notificació d'instal·lació de l'aplicació web progressiva (PWA) ja ha estat vista per la usuària.
Aquestes galetes permeten que el lloc web recordi les opcions que s'han triat en el passat a aquest lloc web per tal de proporcionar una experiència més personalitzada a les usuàries.
Aquestes galetes s'utilitzen per a mesurar i analitzar l'audiència del lloc web per a ajudar a millorar-lo.
Aquestes galetes recullen informació sobre com fas servir el lloc web i es poden fer servir per a proporcionar-te un servei més personalitzat en els diferents espais en què participes.
Ostres! La teva xarxa està desconnectada. El que estàs veient és una versió prèvia de la pàgina desada a la memòria cau i que podria no estar actualitzada.
Quant a la definició, el terme d’economia col·laborativa és un concepte poc adequat per referir-nos als fenòmens disruptius que representen plataformes com Airbnb, Cabify entre moltes altres. Es poc adequat per què aquestes plataformes fan una intermediació remunerada, a canvi d’una comissió, per servei. I on els agents implicats productor-intermediador i consumidor tenen un interés racional i utilitari. Per tant, es tracta clarament d’un intercanvi de mercat pur i dur. Als Estats Units molts economistes i sociòlegs ja parlen d’economia d’accés (un terme segurament menys sexy però molt més precís i aclaridor pel fenomem que tractem). La confusió terminologia vé, en part, per què uns dels precedents de l’economia d’accés són les
les xarxes peer-to-peer. Aquestes xarxes no cobraven per l’accés als continguts i s’operaven amb criteris de pertinença a la xarxa i reciprocitat. No hi havia intercanvi econòmic. Alguns exemples d’aquestes xarxes, entre moltes d’altres, és CoachSurfing, on el viatgers podien trobar un matalàs a canvi d’oferir un altre dintre de la pròpia xarxa i on primaven interessos de reciprocitat i intercanvi cultural. Les noves plataformes, de l’economia d’accés, sorgides a partir del 2010, es caracteritzen precisament per cobrar comissions en l’intermediació i no haver cap element altruista (més enllà del marketing i imatge d’aquestes empreses). En paral.lel aquestes empreses interessadament han remarcat la part col.laborativa amb un interès clarament de competir sota unes regles diferents a la resta d’actors (no acollint-se a les normes del lloc de qualsevol mercat). Precisament, la seva avantatge competitiva consisteix en canviar les normes o trobar paranys per tal de legalitzar la seva activitat.
En el cas de l’economia social i solidària es tracta d’un sector o subsector de l’economia completament diferent al sector de l’economia d’accés (les plataformes) ja que la finalitat última es proveir un bé o servei que les forces del mercat no proveeixen d’una format natural. És cert que pot haver un intercanvi comercial en el cas d’aquestes darreres empreses la finalitat última tant de l’empresa social com del consumidor va més enllà del propi bé o servei. Per exemple, Caritas té diferents empreses socials de neteja que donen feina a persones amb una problemàtica social que sovint queden fora del mercat de treball per la seva formació o prejudicis vers amb elles dels contractadors (expresidiaris, dones immigrants, discapacitats). Quan una administració pública, empresa o entitat contracta una de les empreses de Càritas té en compte aquest criteris soc
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Origen:{"body":{"ca":"Quant a la definició, el terme d’economia col·laborativa és un concepte poc adequat per referir-nos als fenòmens disruptius que representen plataformes com Airbnb, Cabify entre moltes altres. Es poc adequat per què aquestes plataformes fan una intermediació remunerada, a canvi d’una comissió, per servei. I on els agents implicats productor-intermediador i consumidor tenen un interés racional i utilitari. Per tant, es tracta clarament d’un intercanvi de mercat pur i dur. Als Estats Units molts economistes i sociòlegs ja parlen d’economia d’accés (un terme segurament menys sexy però molt més precís i aclaridor pel fenomem que tractem). La confusió terminologia vé, en part, per què uns dels precedents de l’economia d’accés són les\r\nles xarxes peer-to-peer. Aquestes xarxes no cobraven per l’accés als continguts i s’operaven amb criteris de pertinença a la xarxa i reciprocitat. No hi havia intercanvi econòmic. Alguns exemples d’aquestes xarxes, entre moltes d’altres, és CoachSurfing, on el viatgers podien trobar un matalàs a canvi d’oferir un altre dintre de la pròpia xarxa i on primaven interessos de reciprocitat i intercanvi cultural. Les noves plataformes, de l’economia d’accés, sorgides a partir del 2010, es caracteritzen precisament per cobrar comissions en l’intermediació i no haver cap element altruista (més enllà del marketing i imatge d’aquestes empreses). En paral.lel aquestes empreses interessadament han remarcat la part col.laborativa amb un interès clarament de competir sota unes regles diferents a la resta d’actors (no acollint-se a les normes del lloc de qualsevol mercat). Precisament, la seva avantatge competitiva consisteix en canviar les normes o trobar paranys per tal de legalitzar la seva activitat.\r\n\r\n\r\nEn el cas de l’economia social i solidària es tracta d’un sector o subsector de l’economia completament diferent al sector de l’economia d’accés (les plataformes) ja que la finalitat última es proveir un bé o servei que les forces del mercat no proveeixen d’una format natural. És cert que pot haver un intercanvi comercial en el cas d’aquestes darreres empreses la finalitat última tant de l’empresa social com del consumidor va més enllà del propi bé o servei. Per exemple, Caritas té diferents empreses socials de neteja que donen feina a persones amb una problemàtica social que sovint queden fora del mercat de treball per la seva formació o prejudicis vers amb elles dels contractadors (expresidiaris, dones immigrants, discapacitats). Quan una administració pública, empresa o entitat contracta una de les empreses de Càritas té en compte aquest criteris soc"},"title":{"ca":"Caracterització de l'economia col·laborativa"}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
0 comentaris
Carregant els comentaris ...
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...