Caracterització de l'economia col·laborativa

Quant a la definició, el terme d’economia col·laborativa és un concepte poc adequat per referir-nos als fenòmens disruptius que representen plataformes com Airbnb, Cabify entre moltes altres. Es poc adequat per què aquestes plataformes fan una intermediació remunerada, a canvi d’una comissió, per servei. I on els agents implicats productor-intermediador i consumidor tenen un interés racional i utilitari. Per tant, es tracta clarament d’un intercanvi de mercat pur i dur. Als Estats Units molts economistes i sociòlegs ja parlen d’economia d’accés (un terme segurament menys sexy però molt més precís i aclaridor pel fenomem que tractem). La confusió terminologia vé, en part, per què uns dels precedents de l’economia d’accés són les les xarxes peer-to-peer. Aquestes xarxes no cobraven per l’accés als continguts i s’operaven amb criteris de pertinença a la xarxa i reciprocitat. No hi havia intercanvi econòmic. Alguns exemples d’aquestes xarxes, entre moltes d’altres, és CoachSurfing, on el viatgers podien trobar un matalàs a canvi d’oferir un altre dintre de la pròpia xarxa i on primaven interessos de reciprocitat i intercanvi cultural. Les noves plataformes, de l’economia d’accés, sorgides a partir del 2010, es caracteritzen precisament per cobrar comissions en l’intermediació i no haver cap element altruista (més enllà del marketing i imatge d’aquestes empreses). En paral.lel aquestes empreses interessadament han remarcat la part col.laborativa amb un interès clarament de competir sota unes regles diferents a la resta d’actors (no acollint-se a les normes del lloc de qualsevol mercat). Precisament, la seva avantatge competitiva consisteix en canviar les normes o trobar paranys per tal de legalitzar la seva activitat. En el cas de l’economia social i solidària es tracta d’un sector o subsector de l’economia completament diferent al sector de l’economia d’accés (les plataformes) ja que la finalitat última es proveir un bé o servei que les forces del mercat no proveeixen d’una format natural. És cert que pot haver un intercanvi comercial en el cas d’aquestes darreres empreses la finalitat última tant de l’empresa social com del consumidor va més enllà del propi bé o servei. Per exemple, Caritas té diferents empreses socials de neteja que donen feina a persones amb una problemàtica social que sovint queden fora del mercat de treball per la seva formació o prejudicis vers amb elles dels contractadors (expresidiaris, dones immigrants, discapacitats). Quan una administració pública, empresa o entitat contracta una de les empreses de Càritas té en compte aquest criteris soc