El nou rol del ciutadà agent productor

Segons el meu punt de vista l'activitat es prestada per un particular quan és una activitat esporàdica o de freqüència baixa (cal definir quan la freqüència es baixa, i quan és alta). Quan la freqüència és alta, sigui particular o professional, ha de tractar-se normativament diferent i tributar, amb una excepció, que la renta del particular sigui tan baixa que es vegi obligat a recórrer a l'ús d'aquestes plataformes per una necessitat econòmica de supervivència d'ell o la seva família. En els casos dels pisos turístics, cal regular la pràctica per evitar l'economia encoberta, i cal que la regulació sigui flexible i tingui en compte casuístiques molt diverses. Sens dubte la càrrega fiscal a de ser diferent entre particulars i professionals, entre les diverses freqüències d'ús, i novament, tenint en compte el motiu de l'ús de les plataformes en el cas de rendes molt baixes. En temes de mobilitat, s'ha de facilitar i potenciar l'ús del cotxe compartit sense cap mena de dubte. No entenc la necessitat de potenciar l'ús de més vehicles quan no són necessaris. El marc de la relació laboral, com ja he comentat anteriorment ha de contemplar diverses casuístiques, i si, depèn del grau d'ús que se'n faci, i del motiu de l'ús en cas de rendes baixes. La normativa de consum ha de ser diferent perquè la relació que s'estableix és diferent. Ha d'existir una mínima normativa de consum per a la protecció sota el model de plataforma, però aquesta pot ser més laxa, ja que hi ha el factor de confiança en el particular amb qui estableixes la relació. Hi ha certs riscs en l'intercanvi entres persones, que es redueixen en funció de la reputació del ciutadà amb qui duus a terme l'intercanvi. En el cas de les plataformes entenc que el ciutadà accepta un risc més elevat que amb empreses tradicionals, i utilitza el seu criteri per a determinar amb qui estableix una relació de confiança i amb qui no.