El nou rol del ciutadà agent productor

En relació al lloguer d'habitatges d'ús turístic i, concretament, en la modalitat d'habitatge d'ús turístic cedit per habitacions que preveu el Projecte de Decret de Reglament de turisme de Catalunya ex art. 222-1 i ss (el text actual no permet la cessió per estances o habitacions cfr. art. 66.2 del Decret 159/2012 de 20/9) és excessivament intervencionista; la referència a la necessària ordenança del municipi com a manifestació d'una voluntat clara d'abraçar aquesta modalitat (tal i com s'esmenta en l'exposició de motius del Projecte així com en l'art. 222-5 d'aquest) no és oportuna i es podria qüestionar l'anàlisi de necessitat i proporcionalitat econòmica que n'ha fet el legislador (tal i com assenyala l'ACCO en l'informe de regulació 24/2016). A més a més, l'assimilació de la cessió d'un habitatge per a ús turístic (també en la modalitat d'habitació) a l'ofertada per establiments o empreses que es dediquen a l'allotjament turístic resulta, a priori, si més no inoportuna, ja que - i així ho assenyala l'ACCO- la continuïtat amb què s'oferten així com el doble ús a què es pot destinar el bé no és equiparable. La tècnica del "one size fits all" és qüestionable. I, en el cas concret de la cessió en modalitat d'habitacions, un excés de regulació pot acabar desencisant als particulars. El propi dret civil català ja disposa de mecanismes -si la raó per regular-ho són les possibles externalitats negatives- com seria limitar-ho en els estatus de la propietat (així ho assenyala l'art. 553-45.4 del CCCat). La posada en marxa de la màquina regulatòria amb un posat paternalista topa amb el principi de l'autonomia de la voluntat. En aquest sentit: http://cat.elpais.com/cat/2017/01/10/catalunya/1484073887_033773.html