1. Crec que és imprescindible regular aquesta competència pròpia de les cures infermeres. La prescripció infermera s'ha demostrat eficient i esta reconeguda en nombrosos països Regne Unit, Suècia, Austràlia, Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, Kenya, Sudàfrica, Botswana i Irlanda. Suposa un gran benefici per les persones que atenem: no es dupliquen les visites, augmenta la eficiència i la seguretat, ja que cada professional és responsable del procés que inicia dins del seu àmbit de competència, facilita el treball en equip i l'atenció centrada en la persona. 2. En termes generals recull bona part dels acords als que van arribar les infermeres i el Departament de Salut i garanteix que les infermeres puguin desenvolupar la pràctica assistencial dins del seus àmbits de responsabilitat, com han fet sempre. Posa en valor el rol autònom de la infermera que, mitjançant el procés de cures, valora a la persona, identifica problemes, emet un diagnòstic, pren decisions consensuades amb la persona i elabora un pla terapèutic per obtenir el resultat desitjat. Les infermeres són un recurs imprescindible en el sistema de salut. Les intervencions autònomes de les infermeres contribueixen de manera destacada a la seva millora, ja que amb les seves cures i intervencions fomenten l'autonomia de les persones i la responsabilitat en la cura de la seva salut. 3. Els tres objectius que es plantegen són inicialment correctes, tot i que segurament en un futur caldrà afegir-ne de nous per anar adaptant-nos als reptes de salut i socials que cada vegada fan més complexa l'atenció de les persones i que necessiten més que els professionals interaccionin i assumeixin les seves competències per donar una atenció al més alt nivell de qualitat i el més eficient possible.