Accés a dades sanitàries

El sistema sanitari ha de ser sostenible. Tots el participants del propi sistema han de poder accedir a les dades sanitàries dels pacients que s'atenen, tot tenim en compte diferents conceptes i prevencions :

1. Hi ha perfils en els centres sanitaris que no són només els entesos com clássics de metges i infermeria.

2. L'evolució natural del sector incorpora diferents perfils professionals que no existien en el passat. Només alguns exemples, entre molts altres: genetistes, bioenginyers, gestors de casos, estadístics, matemàtics, advocats, economistes, tècnics en documentació sanitària, assistents clínics......, Tots ells tenen formació curricular reglada d'anys de durada (per exemple, els Tècnics de Grau Superior en Documentació sanitària, amb el real decret 768/2014)..

3. Donada la mancança de professionals sanitaris clàsics (metges, infermeria), s'han definit uns objectius per a descarregar de tasques administratives (entre d'altres) aquests professionals. Aquí poden donar suport els tècnics de grau superior en documentació clínica, els gestors de casos, els assistents clínics, millors programes informàtics, processos robotitzats,...

4. D'altra banda, tots els professionals tenen tasques complementàries als rols sanitaris clàssics, amb l'objectiu que el sistema sanitari funcioni.

5. Cada centre ha de disposar de la llibertat i, al mateix temps, de la responsabilitat, de definir les tasques professionals que han de realitzar les persones que tenen contractades, tant en l'àmbit individual com col.lectivament.

6. També definir amb quins processos es realitzen.

7. Aquestes tasques s'han de poder realitzar pels professionals amb les eines i els accessos a la informació que es requereixi per fer de forma correcta la seva tasca, acurada, de qualitat i segura, encomanada i definida previament.

8. Caldria definir la traçabilitat dels accessos als que cada professional té per realitzar les seves tasques.

9. Cal definir els riscos relacionats amb protecció de dades i seguretat del pacient que les tasques encomanades poden tenir.

10. S'han de fer docència de què es pot o no fer amb la informació de pacients a la que s'accedeix, fer seguiment i control de les possibles fugues d'informació i/o d'accessos no desitjats, amb la implantació de les mesures correctores que apliquina a qualsevol dels professionals dels centres.

D'altra banda, no gesmenys important, els professionals del sector sanitari han de ser reconeguts i dotats de recursos.

Com a resum, entenc que s'hauria de basar tot l'esquema en formació inicial i continuada, correcta definició de tasques, dotació de recursos per a fer-les, seguiment, control i reconducció dels casos no satisfactoris.