Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català
#lleipatrimonicultural Consulta pública prèvia a l’elaboració de l’avantprojecte de llei del patrimoni cultural català
Patrimoni, urbanisme i polític
Reformar una llei és fàcil. El més complicat és la seva aplicació com hem vist des del 1993.
La nova llei hauria de SER APLICABLE prioritzant als temes culturals sobre els urbanístics i que els POLITICS fessin realment seva la llei. Mirem la quantitat d'edificis desapareguts o maltractats malgrat estar teoricament protegits.
I malgrat la voluntat dels "pedraferits" (i altres amants d'altres aspectes de la cultura) NO ES POT PROTEGIR TOT i hem de fer esforços de prioritzar.
Llistat d'adhesions
Denóncia un problèma
Aguest contengut non ei apropriat?
2 comentaris
D'acord amb tot, menys amb la darrera frase. Tenint en compte el molt que ja s'ha destruït fins ara a Catalunya (queda el que queda, malgrat que encara sigui força) i l'experiència dels països civilitzats (p.e. Anglaterra, Escòcia, etc.) el que ens queda sí que es pot protegir tot. El que cal és aplicar polítiques i recursos moderns, civilitzats, i no seguir actuant amb una concepció del patrimoni (parlo per l'administració, no pas per tu) absolutament primitiva, decimonónica, derrotista i ignorant. Però i tant, que és factible. Si es fan bé les coses.
El que diu el Jordi és una evidència. No es pot protegir tot i la decisió generalment és una font de conflictes i un debat ciutadà. Recordo perfectament del debat sobre els Tinglados del Port i com la seva desaparició va propiciar altres patrimonis i valors de l'espai urbà tant o més important per a la ciutat. També és cert que la frase pot servir d'excusa per a polítiques deficients. Es probable que si existis un espai com seria una Taula de Patrimoni, aquest debat seria més assenyat.
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...