Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català
#lleipatrimonicultural Consulta pública prèvia a l’elaboració de l’avantprojecte de llei del patrimoni cultural català
Les entitats locals i comarcals de protecció i difusió del patrimoni arquitectònic troben dificultats extremes per saber quins són els propietaris privats dels BCIL (sobretot si bancs o grans tenidors).
Ajuntaments i Cultura sovint desconeixen o esquiven facilitar-ne el contacte i hi ha interiors d'edificis protegits que fa dècades que no s'avaluen o amb l'interior mai documentat. Cal un formulari accessible i un registre actualitzat que els faciliti la gestió i visites amb Bombers.
Report inappropriate content
Is this content inappropriate?
6 comments
Conversation with Jose Mata
La meva experiencia es molt diferent.
Voldria saber si pots contextualitzar més la teva experiència, Jose. Hi ha centenars casos de masos, búnquers, edificis o altres construccions en estat semiruïnós arreu del país que tenen interès acadèmic i de documentació patrimonial, als quals no s'hi pot accedir per a avaluar-ne l'estat, interiors i aspecte atès que és impossible saber-ne el propietari i les institucions no tenen clar a qui cal adreçar-se.
Cal urgentment un directori per a facilitar la recerca acadèmica i que es pugui accedir al contacte actualitzat entre entitats i particulars propietaris dels béns, perquè són aquestes associacions de preservació i difusió del patrimoni les que arriben allà on no ho fan les institucions públiques. En casos en què la política municipal és de rebuig, descura o hostilitat, hi ha impediments addicionals que fan que la seva tasca sigui una odissea. Potser no és el teu cas, però en zones post-industrials o post-agrícoles de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ho és, sense cap dubte.
Tinc una masia amb uns sostres pintats que crec que poden ser d'interès. He convidat el regidor de cultura a visitar-los però no troba cap moment. Va venir sense preavís un dia que no era a casa algú de Girona que no ha tornat per veure l'estat de la masia. Municipis petits no tenen capacitat (personal) per gestionar el patrimoni cultural. De vegades manca sensibilitat, també per part de molts propietaris. Advoco per fer un catàleg posat al dia i ben detallat pel departament de cultura. Entre tots hem d'aconseguir tenir el patrimoni cultural ben identificat.
Conversation with IGNASI DE DELAS
El control i seguiment dels béns catalogats en cap cas pot correspondre a les administracions locals.
Però és que la meva proposta no fa referència, en cap cas, a deixar en mans de les administracions locals el control dels béns catalogats. Ans al contrari: atès que sovint no hi ha prou pressupost, dedicació, manteniment o cura municipal, les entitats d'associacionisme són les que hi estiren del carro i fan una tasca titànica de documentació, difusió, recerca bibliogràfica i publicació en revistes o llibres locals.
El que demano en aquesta proposta és facilitar l'accés d'aquestes entitats, amb un registre d'ens per a la defensa patrimonial, que puguin sol·licitar al Govern dades de cadastre i/o de contacte de la propietat de BCILs privats i demanar accés per a documentar-los fotogràficament i documental cada cert temps per a finalitats acadèmiques. I que, en cas d'edificis, búnquers o altres construccions que rauen en terreny privat i potser estan apuntalats o en estat de semiruïna, es pugui sol·licitar aquesta visita amb el suport d'un equip de Bombers de manera senzilla.
Des del meu punt de vista, que entrin a casa nostra, a fotografiar el que tenim, per ensenyar a tots els lladres el que poden venir a robar… Ho sent-ho molt, però prefereixo que no. Estem farts de que ja ens vandalitzin l’exterior de les propietats. Només ens falta fer difusió de l’interior i ja de pas, que sigui com la llista de la compra pels lladres. A més, que per llei els domicilis privats són inviolables.
Add your comment
Sign in with your account or sign up to add your comment.
Loading comments ...