Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català

Voldria saber si pots contextualitzar més la teva experiència, Jose. Hi ha centenars casos de masos, búnquers, edificis o altres construccions en estat semiruïnós arreu del país que tenen interès acadèmic i de documentació patrimonial, als quals no s'hi pot accedir per a avaluar-ne l'estat, interiors i aspecte atès que és impossible saber-ne el propietari i les institucions no tenen clar a qui cal adreçar-se.

Cal urgentment un directori per a facilitar la recerca acadèmica i que es pugui accedir al contacte actualitzat entre entitats i particulars propietaris dels béns, perquè són aquestes associacions de preservació i difusió del patrimoni les que arriben allà on no ho fan les institucions públiques. En casos en què la política municipal és de rebuig, descura o hostilitat, hi ha impediments addicionals que fan que la seva tasca sigui una odissea. Potser no és el teu cas, però en zones post-industrials o post-agrícoles de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ho és, sense cap dubte.

Però és que la meva proposta no fa referència, en cap cas, a deixar en mans de les administracions locals el control dels béns catalogats. Ans al contrari: atès que sovint no hi ha prou pressupost, dedicació, manteniment o cura municipal, les entitats d'associacionisme són les que hi estiren del carro i fan una tasca titànica de documentació, difusió, recerca bibliogràfica i publicació en revistes o llibres locals.

El que demano en aquesta proposta és facilitar l'accés d'aquestes entitats, amb un registre d'ens per a la defensa patrimonial, que puguin sol·licitar al Govern dades de cadastre i/o de contacte de la propietat de BCILs privats i demanar accés per a documentar-los fotogràficament i documental cada cert temps per a finalitats acadèmiques. I que, en cas d'edificis, búnquers o altres construccions que rauen en terreny privat i potser estan apuntalats o en estat de semiruïna, es pugui sol·licitar aquesta visita amb el suport d'un equip de Bombers de manera senzilla.