Consulta pública prèvia a l’elaboració del Decret d’Orientació educativa

Aquest és un tema complicat i que cal abordar de forma clara, si no es pot assolir el currículum del cicle és evident que no poden obtenir el títol (tot volem que si un auxiliar d'infermeria ens ha de curar sàpiga el què fa...) però cal oferir alternatives, no podem desentendre'ns d'aquest alumnat, sinó els estem enganyant, cal buscar alternatives.

Per això és tant important el consell orientador, per tal d'orientar a l'alumnat a seguir una formació on siguin capaços d'assolir l'èxit. Amb tot, i tal com ja s'ha pogut llegir en altres fils, resulta indispensable que hi hagi la figura de l'orientador a la post obligatòria, no només per a l'acompanyament de l'alumnat, sinó també per a l'assessorament i orientació del professorat.

Totalment d'acord però a la post obligatòria la majoria de vegades no arriba la informació de les necessitats de l'alumne si la família o el/la jove no ho diuen. Per tant cal un traspàs d'informació! De la primària a la secundària el traspàs està instaurat, perquè no passa a la postobligatòria?

Moltes vegades acreditar la secundària en un alumne amb pi aprovat comporta un problema per a ell o ella, ja que el llencem a cicle o bat sense tenir el nivell necessari per encarar aquests estudis postobligatoris! Però l’oferta de ci les adaptars, pfi o altres per a ells es molt escassa o nul.la.